Esmicolaren l'hora i el mirall
en la fulla negra.
La línia blanca del desert
soterrà la llum de l'ull.
I fou quan aprengueres el miratge
per on entres sovint:
l'imperi de la música fa busques de so.
en la fulla negra.
La línia blanca del desert
soterrà la llum de l'ull.
I fou quan aprengueres el miratge
per on entres sovint:
l'imperi de la música fa busques de so.
.JPG)
4 comentaris:
M'ha agradat molt!
La mort d'una època esmicola el temps i la poesia ("el mirall"), el sol ("la llum de l'ull"), d'una possible Edat d'Or. De la qual no queda més que el miratge del retorn del passat "per on entres sovint", en la poesia de nou. La música marca una època, "fa busques de so", i "sempre hi és" com el nino de la foto, no passa mai.
M'ha costat déu i ajuda!
L'obscuretat a la fulla negra i al soterrament de la llum del sol, busca una nova llum, i és al miratge on l'aconsegueix, un miratge que es representa sovint i ressona amb música de fons.
Indescriptible, no tinc paraules, m'has deixat gaudint del poema i de l'imperi musical que despren.
Llàstima que les busques l'acompassen. Millor les oblidem i disfutem de l'atemporalitat.
Una gran abraçada.
Ps:He solventat el problema que tenia amb la teua pàgina. La solució:un ordinador nou, ara ja hi entre sense cap problema als comentaris. Si m'he allunyat molt de la temàtica m'agradaria saber-ho, la veritat , és una mica complicat.
Arlequí, gràcies per venir per casa.
Helena i Joana, sempre és difícil parlar de la poesia d'un mateix, separa la persona del jo poètic és molt difícil. Tanmateix, la realitat d'on poa el poeta solament té importàcia per al mateix poeta, al lector li val allò que li diu el poema en unes claus que intenten ser universals. M'han agradat molt les vostres lectures, i per descomptat que heu palpat el to i el tema del poema.
Una abraçada
Salut i Terra
Publica un comentari