HIC SUNT

HIC SUNT

No veieu les apressades passes
de la núvia amatent?
I l'oficinista capficat
en la rebel·lió dels números joguinaires,
no l'endevineu?
I l'adolescent sobrat
que en un gest de gosadia llança el xiclet,
no hi és?
I més enllà encara,
que de cas no sentiu el renec de l'obrer
amb la pastera plena i la catalana a la mà
sota un sol inclement?

LLENGUA DE TERRA

LLENGUA DE TERRA

S'amarava de les majors i de les petites, feia de puntelletes on refilen els oriols, i cada vegada que geminava i la llengua cercava el cel del paladar olorava les floretes del Canigó.

Microconte fet per al certamen literari:
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/187520-la-revista-laljamia-convoca-un-certamen-literari-a-traves-de-les-xarxes-socials.html

XVIIè PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA

El divendres dia 25 es (ens) lliuraren els XVIIé premi de Novel·la Eròtica de la Vall d’Albaida a El Palomar.
En un paratge d’exquisida bellesa natural (Font de Sis) començà l’esdeveniment amb la recepció d’unes quatre-centes persones convidades a l’acte. A taules parades sota els plataners de vora el riu Albaida es trobà el personal entre vermut i picadeta. Salutacions i presentacions d’amics i coneguts: Manuel Joan i Arinyó, Vicent Borràs, Urbà Lozano, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Joan Olivares, Carles Cortés, Joan Carles Girbés, Jordi Albinyana (JAM), Josep Albinyana (Gàlim), Ximo Urenya, Joan Sancarlos, Toni Teruel, els amics de l’Olleria i de La Pobla de Vallbona...
Fins vora la una de la matinada gaudírem de converses, sopar –escàs a parer de la majoria– i del jazz valencià de Pepa i Carme Blasco, el virtuós al piano Daniel Picazo; també del grup de felins i felines Cosa Terra i tot sota la batuta de la presentadora Esther Vallés. Obrí l’acte el batle d’El Palomar que ens parlà de l’honor de rebre aquest premi itinerant pels municipis de la Vall i com tota la corporació municipal s’hi havia dedicat al muntatge. El president de la Mancomunitat féu un discurs laudatori de la meva preada Vall d’Albaida, i el regidor de cultura ens féu uns cèntims de la història del premi en general (17 edicions) i de l’èxit de la convocatòria d’enguany (33 novel·les presentades).

Al voltant de la una llegiren l’acta que declarava guanyadora del XVIIé Premi de Novel·la Eròtica de la Vall d’Albaida a SOMNIANT AMB ALEIXA de Mercè Climent i Francesc Mompó. Una immensa alegria. Tot seguit entrevista amb la TV comarcal i roda de premsa. Canal 9? Doncs gravant com es menjava el tiramisú Barrichello, que com tots sabeu és un gran esdeveniment per a la cultura catalana del País Valencià; allà cadascú amb les seves misèries.

Una vintena de fotografies de l'acte.

Pel que fa a la novel·la us deixe amb una de les aproximacions que féu un membre del jurat: “En Somniant amb Aleixa abunden les escenes de sexe explícit narrades amb un gran luxe de detalls mitjançant un vocabulari i un ús de la llengua impecable”. Evidentment també és moltes més coses, però esperarem que l’Editorial Bromera li pose vestit de diumenge en la col·lecció l’Eclèctica i que els lectors, d’ací uns 10 mesos, hi diguen la seva.

La notícia amb àudios en Vilaweb.

XVIIè PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA

En aquests moments –hora de bruixes- estaré arreplegant el XVIIé premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida junt a Mercè Climent per la novel·la que hem fet entre els dos Somniant amb Aleixa.
Si en voleu saber més, clicleu ací

En tornar ja farem una entrada amb fotografies.

LA ISETA: CÓRRER MÉS QUE UN DURO FALS

Poques explicacions li calen a aquesta sentència. Evidentment ens hem de remuntar a quan els duros eren de plata i tenien un gran valor econòmic. Un duro del segle XIX era tot un capital. Fins i tot va generar d’altres dites que remarcaven el seu caràcter d’alt valor: una xica de duro, podria ser un exemple de l’època. Més

ARTIFICI D'UN DÉU MENOR

ARTIFICI D'UN DÉU MENOR

Conquerires la memòria

servant faules i princeses

a la balma del temps;

prengueres possessió diminuta de l'estiu

per apresar mosquits i mirades d'infant;

i l'artista baratà pell per llautó

i sang per ull

al portam del diumenge burgès.

Ressenya de la novel·la "AMABLE" per Manel Alonso i Català

EL DRAMA DE L'ASSETJAMENT ESCOLAR

(Mercé Climent, Francesc Mompó i Manel Alonso durant el sopar dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians celebrat a Castelló el 4 de juny de 2010)

L'escriptor Manel Alonso i Català en el seu blog Els papers de can Perla ha tingut l'amabilitat de ressenyar aquest novel·la meva al seu blog.

Amable, el protagonista de la novel·la del mateix nom de Francesc Mompó, és un alumne de quart d’ESO, un adolescent tímid, solitari, bon estudiant i amb una vida interior torturada. Fill de mare soltera, no ha conegut el seu pare biològic, la seu progenitora d’una manera inconscient ha exercit una sobreprotecció amb ell. Des de menut, Amable Boix ha patit l’assetjament dels seus companys, un fet que ha marcat a ferro roent el seu caràcter, la seua personalitat.Quan Amable coneix Teresa, una alumna que ve de fora i per tant no sap ben bé res d’ell, pareix com si el destí li donara una oportunitat per a ser feliç i eixir del tètric forat emocional on es troba, però, per una banda els malentesos, molts d’ells producte de l’ambient que han creat al seu voltant els companys de classe però també alguns dels seus professors, i per una altra la gran necessitat de sentir-se estimat i respectat que té Amable, qui d’una manera dissimulada cerca una amiga però també una segona mare en Teresa, fan que entre en una espiral depressiva que el portarà irremeiablement al drama del suïcidi.Francesc Mompó en la novel·la Amable (Tabarca llibres, València 2006) retrata amb precisió psicològica la personalitat i els factors externs que han configurat un adolescent que té quasi tots els números per a ser víctima de l’assetjament a les aules. Reproduïx amb cruesa i defugint allò que és políticament correcte l’ambient d’un institut d’educació secundària, l’atmosfera del pati d’esplai, de l’aula, de la sala de professors, ens parla de l’actitud dels alumnes assetjadors i d’aquells que els riuen les gràcies, dels companys que s’inhibixen i fan ulls cecs, de com els professors s’enfronten cada dia a la seua tasca d’educar, de les tedioses reunions del professorat, de les discussions banals que allí s’efectuen que no porten enlloc, de l’estúpid costum humà de buscar falsos culpables per tal de traure’s del damunt responsabilitats.Amable és el nom sota el qual s’oculten cada dia milers d’alumnes que viuen en silenci un drama terrible que només la comprensió i la solidaritat poden donar-li un final feliç, del qual Mompó ens informa en aquest llibre.

AUGURIS BLANCS

Ahir vaig rebre una telefonada on se m'anunciava el que podrà ser una excel·lent notícia. Si se'm confirma, la publicaré divendres de nit.

Ressenya de la novel·la "Els greixets" per Manel Alonso i Català

L'escriptor Manel Alonso i Català en el seu blog Els papers de can Perla ha tingut l'amabilitat de ressenyar una novel·la meva al seu blog. Copie integrament el text i adjunte la mateixa foto que ell publica.

El poeta i narrador Francesc Mompó, en la novel·la Els greixets (Tabarca llibres, 2005), crea amb elements provinents de la tradició popular, de la narrativa de terror i de la novel·la juvenil d’aventures una història versemblant i dinàmica on es reinventa el mite del Greixet, conegut en altres comarques amb el nom del Saginero.

La novel·la està escrita amb un lèxic ric i genuí, amb un llenguatge condimentat amb expressions i frases fetes que vénen a enriquir el model de llengua emprada. La narració té dues línies argumentals, la primera i principal la protagonitzen una colla de joves d’un poble menut de l’interior del País Valencià amb un riu proper i que jo, lector atrevit instintivament, he situat a la comarca d’on és originari l’autor, la Vall d’Albaida, però que Mompó no anomena en cap moment.

Aquesta colla d’amics, tot lluitant contra les seues pors i les seues limitacions, algunes pròpies de l’edat i altres del caràcter, intenten aclarir el misteri de diversos assassinats sense resoldre que s’han produït al llarg dels anys i dels quals la vox populi assenyala com a culpable un personatge real o imaginari anomenat el Greixet, perquè totes les víctimes han aparegut sense sagí en el cos.

La segona línia argumental està directament emparentada amb la narrativa anglosaxona de terror del segle xix, amb clares influències de Robert Louis Stevenson, a través de la qual descobrim la vida d’Estanislau Marau, un personatge de finals del segle XVIII, i els experiments científics que practica per tal de curar-se una epilèpsia, uns experiments que lluny de sanar-lo el portaran a transmetre als seus descendents una estranya malaltia.

Els greixets és una novel·la apta tant per a joves com per a adults, molt entretinguda, en què l’autor ha pretés recuperar alhora que reintegrar un mite de la cultura tradicional a la nostra cultura moderna, i ho ha fet amb la destresa i la naturalitat que li dóna l’ofici amb un resultat molt digne.

VIÀTIC MARÍ (FINAL)

"Dix l'ermità, què és alba? Respòs Lausor e dix que alba és començament de resplendor e fi de tenebres".

R. Llull "Llibre de Sancta Maria"

Montpeller, 1290

Amb aquesta cita començava el Viàtic Marí que he anat penjant darrerament al blog; i amb aquest gravat de Gustave Doré el tancava. El Viàtic Marí va estar un poemari on assajava de cercar la relació que hi ha -o que aleshores pensava que hi havia- entre el jo poètic i la poesia. Tot el poemari el vaig treballar amb quartetes d'alexandrins i 4 tankes. És un llibre doncs d'investigació personal que vaig fer a primeries dels 90 i que un generós jurat va tenir a bé distingir-lo com a guanyador de La Forest d'Arana.

Com que està exhaurit des de fa molts anys -només se'n feia un tiratge de 500 exemplars en aquesta col·lecció-, i alguna vegada se'm preguntava per ell, l'he penjat amb l'etiqueta del títol.

BERNA BLANCH: PRESENTACIÓ DEL POEMARI ESPIGA A ALBAL (L'HORTA)

Anit, 18 de juny, a la Biblioteca Municipal d’Albal (l’Horta), es presentava el poemari Espiga (Ed. Meteora) del poeta catarrogí (i afillat per Torrent) Berna Blanch; recull de poemes amb què guanyà el premi de poesia Joan Perucho de la vila d’Ascó 2009. La presentació anà a càrrec de la poetessa M. Carme Arnau que ens féu uns cèntims sobre la poètica de Berna Blanch.

De la mà del duet M. Carmen Sáez i J. Antonio Mateu, dos excel·lents poetes, poguérem gaudir de la poesia de Berna Blanch. Aquest duet representants del grup poètic Argila de l'Aire ens baixà dolçament del cotó dels núvols un trosset de cel perquè el tastàrem els qui hi acudírem. Una poesia feta de llum i silencis, que és com el mateix poeta ens digué que fa la poesia. Passejant per les marjals del terme pasta la llum mediterrània en el silenci que amera els senderols i les sèquies per donar-los l’exquisida forma i el ritme adequat als poemes.

Fer poesia, ens confessà, és com la pluja, que unes vegades cau una ramassada de por en un moments i els versos et surten quasi fets, i d’altres, les gotes van amerant-te a poc a poc fins que el poema es construeix amb més artifici.

Després, com és habitual, un grup dels qui hi assistírem rematàrem la nit poètica en un bar de Catarroja on una pluja rabiüda ens acompanyà fins a la barreja de llimó granissat i orxata de ca Paco. Seria també un ruixat d’aquells que ens regalarà poemes quasi acabats com ens deia el Berna?

QUAN EN PASSEN, SE N'AGARREN.

Amb aquesta màxima la saviesa popular valenciana resumeix operativament de quina manera s’ha de procedir en determinades situacions. Ens indueix a actuar primer i a raonar després tot seguint una filosofia funcional. I per què no dir-ho, egoista. Potser també que amb aquesta manera d’actuar no tinguem una visió de conjunt i perdem la capacitat de perspectiva que cal en aquests assumptes.

Si vols continuar llegint pitja ací.

SIMFONIA MARINA

SIMFONIA MARINA

Arromances gentil tes hivernades verdes

vestint esponerós d'argent la marinada,

de rojos llevantins anuncies l'albada

que escaliva frisant per tes aigües gerdes.

Polícroma ta llum xixiueja en la fressa

inlassable de l'ona, melodia vetusta

en oïdes novelles que engresolen la justa

i inabastable xifra, que dictant, el vent bressa.

Salmòdia de sal sota el sol arranjada

dansa gaia d'escuma galejant per les ones

voleiar de gavines en infidels carones

contrapunt de roquissa duu l'illa desitjada.

FESTA DE LA PARAULA 2010 A LLOSETA (MALLORCA)

Font: Diari de Balears

Jo no hi vaig ser, però hi havia companys, coneguts i saludats. L’ajuntament de Lloseta (Mallorca) organitzà de bell nou el Festival de Poesia que durà des del 8 fins al 12 de juny. La cloenda fou dissabte 12 amb l’acte Festa de la Paraula en el qual un grup de poetes recitaren els seus versos: Lluís Calvo, Carles Camps-Mundó, Juli Capilla, Feliu Formosa, Ramon Guillem, Laia Martínez, Marta Pessarrodona, Pere Rosselló, Pau Vadell, Antònia Vicens.

A l’acte assistiren unes quantes dotzenes d’amants de la poesia; entre ells hi havia escriptors, poetes i gent de lletres: Sebastià Alzamora, Biel Mezquida, l’amic Josep Lluís Aguiló, Carles Cabrera, Joan Fullana, editor de la revista S’Esclop ...

No hi vaig ser, però me’n faig ressò i memòria perquè la poesia nostrada no tinga cap empatx de passar el bassiot banda i banda tantes vegades com li vinga de gust.

CARLES CORTÉS: SARA LA DONA SENSE ATRIBUTS

Avui, 15 de juny, a La Casa del Llibre de València, s’ha fet la presentació de la novel·la Sara, la dona sense atributs guanyadora del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida de 2009. Publicat per l’editorial Bromera en la col·lecció l’Eclèctica. La sala estava plena de públic interessat entre el qual hom podia veure diversos escriptors: Rafa Xambó, Manel Alonso i Català, Gemma Pasqual, Mercè Climent, Jordi Sebastià, Núria Cadenes, Xavi Sarrià (escriptor i cantant d’Obrint Pas), Manel Molins... de segur que me’n deixaré algun. El crític d’art i professor Josep Lluís Peris ha obert l’acte contant-nos anècdotes de quan fou professor de pràctiques docents a Alacant de Carles Cortés; i després ens ha endinsat un poc en les claus d’interpretació d’una novel·la que va més enllà de l’erotisme, sense deixar de costat aquesta variable tan necessària per al premi que ha guanyat.

Després ha estat l’actriu Rosana Pastor qui ens ha regalat una lectura del principi de l’obra amb el to que caracteritza la professionalitat d’aquesta excel·lent actriu valenciana.

Més tard ha estat el mateix autor, Carles Cortés, qui ens ha fet uns cèntims de la intenció de la novel·la; obra que cal llegir en clau psicològica sobre la solitud d’una dona en la maduresa de la seva vida.

Sinopsi de l’obra:
Quan Sara va fer els cinquanta anys, va decidir que canviaria de vida. Havia deixat el treball com a intèrpret i volia concentrar-se en nous projectes més enriquidors. Dubtava de quin camí escollir. Va pensar a fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs, però un dia, tot llegint el periòdic, va trobar un anunci suggeridor al qual no es va poder resistir. Un jove de vint-i-cinc anys, que es presentava amb el nom de Gabriel, s’oferia per fer massatges. «Dóna-li una alegria al teu cos de dona», pregonava. A partir d’una telefonada, s’inicia una relació compulsiva i absorbent entre Sara, que busca un sentit a la seua vida, i Ismael, l’autèntic nom del jove universitari que es prostitueix per tal de pagar-se els estudis.Sara, la dona sense atributs, obra distingida amb el XVI Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, ens descobreix el retrat psicològic d’una dona que afronta una nova etapa marcada per una passió arrabassadora de conseqüències fatals.

ASSUMPCIÓ DEL TRÀNSIT

ASSUMPCIÓ DEL TRÀNSIT

De sobte, l'embranzida d'un pèlag venjatiu,
gelós de son secrets de clus en defallença
per peregrina eurística, gebra del dolç caliu
descarnant en dolor la dictada naixença.

Tot ple d'immensitat sens recer ni defensa
mire com ompli vela l'alè d'un vent altiu
i en el trànsit els rems abandó amb complaença
assaborint el freu de llibert o captiu.

LA TRANSMUTACIÓ

LA TRANSMUTACIÓ

Fregat per l'abraçada de la brisa amical
faig el conjur frisós de la subtil bocana
colgue el fang en l'escuma primera del brocal
i arbre amb deler curós vella odissea ufana.

Solque l'onatge nu dret a l'illa llunyana
sorgida entre les bromes on Calipso serval
ambrosia m'ofrena i oferint-se en senyal
m'eixala de raó en migració vana.

TYRIS: CERVESA VALENCIANA EN VALENCIÀ

“De vez en quando la vida...” No, no he tingut cap problema disgràfic, és el que m’ha passat aquest migdia... que m’he emportat una agradable sorpresa. Hem anat a dinar a un dels múltiples restaurants normalets que hi ha a València i s’ha produït. El cambrer que ens ha atés, després de la tercera interacció lingüística (ell en castellà i jo en català) va i em diu –sempre perfectament educat i entenent-me, fins i tot quan li he demanat lluç per al segon plat-: Vosaltres que parleu valencià, voleu provar una cervesa que és valenciana?
I s’ha produït. Ens ha servit una cervesa que no solament és exquisida per acompanyar el menjar, sinó que tota ella està presentada en el més bell catalanesc del món –que diria aquell Muntaner de la Crònica-. He fet un bis.
Després ens ha dit que encara la serveixen només en uns pocs restaurant de València. Tot i que no tinga comissió, jo la demanaré d’ara endavant en tots els restaurants on vaja, per allò que la funció crea l’òrgan. Cal recolzar el que es fa en la nostra llengua; i més si té qualitat. Ah, la cervesa que es fa a Riba-roja del Túria es diu TYRIS. Quan he arribat a casa he entrat a la web (http://www.cervesatyris.com/) i la descriu així:

Tyris és una Weizenbier (cervesa de blat) com diu l'etiqueta, artesanal, natural i de qualitat. Sense additius ni conservants, sense filtrar ni pasteuritzar i amb segona fermentació en ampolla. El resultat és una exquisida cervesa, fresca, de carbònic fi i punt just d'amargor.

ERÒTICA MARINA

ERÒTICA MARINA

Sinueja pel gorg pregon de la mirada,
d'on el mariner trena les algues amb el mot,
el miratge subtil de la mar desflorada
si com noia estesa homiliant el sot.

Fremeix l'enginy que a frec albira per l'escot
i per sota la vesta de l'escuma avesada
l'àncora urca s'enroca ferma per fons remot,
enlaira la gavina imatge deixatada.

FOUR ROSES FOR YOU

FOUR ROSES FOR YOU

Ampolla i caixa,
balbes mans pioneres,
periple i mar,
rovellen l'esperit
ofrenant quatre roses.

FERMA LA MIRADA: 164è joc literari

Els ho vaig aguantar tot. S'instal·laren els humanans i no hi vaig dir res. Ens perseguiren a corn i cavall i fugírem sense protestar. Astúcia i cau fou el meu alfabet. Ens furtaven l'aigua i l'espai i feien vivendes i carreteres. Han jugat amb nosaltres. Se n'han rigut. Se n'han fet peces de roba i ornaments casolans. Però ja en tic prou. He pres la decisió. Ferma la mirada i l'urpa esmolada m'hi llançaré a tota ultrança.

LA ISETA: EL QUE LA BOCA ERRA, LA BUTXACA PAGA

Oportuníssima dita per a poder posar fre a aquells que tenen incontinència verbal. Qui més qui manco se’ns ha soltat la llengua alguna vegada i hem amollat molt més del que ens pertocava. Si la cosa acabara només amb una relliscada per excés, tot quedaria amb el simple qualificatiu de ser un boques i prou; cosa que ja fereix bastant l’orgull personal. Tanmateix hi ha alguna vegada que hom pot dur l’asseveració a l’extrem d’empenyorar-nos-hi.

Si us ve de gust continuar llegint, feu clic ací.

FLOR O DILUVI

FLOR O DILUVI

Ni l'engany lluminós

del color fraternal,

ni el massís carreu

de l'alta murada

reblen el miratge del paradís.

L'atàvic crit de la natura,

premonició i llei,

trobarà sempre la xifra tel·lúrica,

flor o diluvi.

Poema fet a la proposta de Carme Rosanas

del blog Col·lecció de moments.

MIQUEL GIL & MANEL CAMP TRIO + DAVID PASTOR

Una de les assistents no s’estigué d’oferir la bellesa de la seva cuixa perquè li la seriegrafiara; cosa que l’artista plàstic accedí encantat com podem veure en la foto amb Miquel Gil.

Ahir, 8 de juny, el Terrat del CCC Octubre de València acollí la presentació del darrer disc de Miquel Gil. En una sala a gom de gent, el cantant Miquel Gil, l’artista plàstic Jordi Albinyana i el mànager musical Lluís Puig ens parlaren de la gènesi de l’obra on les cançons de diversos autors passaren per la peculiar veu de Miquel Gil, la instrumentalització de Manel Camp i de David Pastor, de l’originalitat seriegràfica del pintor Jordi Albinyana, i sense oblidar els mots de presentació del polièdric Josep Albinyana: Aquesta edició és el resultat d’un desfici d’artistes que es van trobar quatre carrers més amunt del des-pús ahir, en una casa que fa cantó amb la música i que té un desllunat on hi viuen, invariablement, personatges de cartó seriegrafiat a mà. El que tens entre mans és el número (jo, 289) d’un total de 500. Quan s’acaben, palmes. Tot plegat fa que siga un llibre d’autor i una peça de col·leccionista. Després, els autors signaren alguns exemplars i Jordi Albinyana seriegrafià i regalà als assistents una de les imatges del disc.

Ací podeu trobar més informació sobre el disc: Vilaweb, Blog de Jordi Albinyana.

Després, tots plegats férem cap al restaurant La Carme de València on rematàrem la vetlada amb un deliciós sopar i una interessantíssima xarrada entre diversos artistes; entre els quals es trobava els escriptors Joan Olivares, Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Isabel Robles i el director de cinema Toni Canet.

DARRERS CONSELLS DEL PÈLAG

DARRERS CONSELLS DEL PÈLAG

La mar, plata d'argent, em nova la comesa:
mariner, o plebetges o ets en via del rar.
En rojos ponentins, l'escuma símbols desa
i l'alè de la rosa fanta de nou parlar.

Company agosarat, és un joc sense entesa
car el ca cèrber cura de la roda solar
amb feixos d'ombra i foc i embriac de saviesa
somniaràs la llum errívola en el clar.

DES DE LA INFANTESA ARRECER LA COLOR

DES DE LA INFANTESA ARRECER LA COLOR

Au fènix em vaig veure anit quan m'abocava
per la platja i em fonia en l'arc de Sant Martí,
en el record, espars, volant per lluna blava
amb les velles deixalles viatge un nou camí.

El vestigi de cendres oblidat a la cava
palesa la memòria del viatger marí,
voliol de colors, el gris, l'au transmudava
pel gentil batec via l'hotitzó llevantí.

XX PREMIS DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS

D'esquerra a dreta: Manolo Molins, Francesc Mompó, Salva Company, Anna Torcal, Mercè Climent, Ramon Guillem, Joan Pla, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Núria Cadenes, Enric Balaguer.

Anit, 4 de juny, l’Hotel Intur de Castelló acollia el lliurament dels XX Premis de la crítica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià.
L’àgora de l’hotel acollí un bon grapat d’escriptors, editors i amics que acompanyaren els premiats i l’escriptor homenatjat, que en aquesta ocasió fou per a un dels mestres de la literatura infantil i juvenil (LIJ), Joan Pla.

El vicepresident de l'AELC al País Valencià, Ramon Guillem, ens donà la benvinguda a tots els presents, per a donar pas al sopar literari.
Anna Torcal fou l'encarregada de dirigir la cerimònia. Josep Antoni Fluixà primer i Vicent Usó després feren la semblança laudatòria de Pla. Tots dos destacaren la importància de valorar la LIJ i posar-la al mateix nivell que la resta de la literatura. Després fou el mateix Pla qui féu un recordatori del seu quefer literari i de la seva obra.
En acabant, un a un anaren arreplegant el guardó tots els premiats:

• Assaig: La casa que vull (Arola) d'Enric Balaguer.
• Narrativa: AZ (3i4) de Núria Cadenes.
• Poesia: Solatge (Perifèric) de Jaume Pérez Montaner.
• Teatre: Dones, dones, dones (ed. 3i4) de Manuel Molins.
• Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l'AELC del País Valencià, i que enguany ha estat ex aequo per a Francesc Mompó, pel seu blog Uendos, Greixets i Maremortes, i a Mercè Climent, pel seu blog Els primers gestos del verd...

El president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, rematà la cerimònia amb unes paraules de cloenda.

40 fotos de l'acte:

Presentació "Correspondència de guerra" i "Si em parles del desig", de Manel Alonso i Català

El dijous dia 3 de juny, la Casa de la Cultura de Puçol es va vestir de literatura per presentar els dos últims poemaris publicats del poeta local Manel Alonso i Català.
Una sala atapeïda de gent escoltà amb religiosa atenció com anaven recitant-se un darrere de l’altre la vintena llarga de poemes que part del públic convidat havia triat prèviament per fer-hi de rapsode.
Manel Alonso havia dissenyat un format original on el protagonisme se li concedia als poemes i no al poeta.
L’acte començà amb la presentació de tres vídeos on la veu del poeta, i en un altre, acompanyat de la veu d’Amàlia Garrigós, ens feia gaudir del poema audiovisualment. (Podeu gaudir-los ací)
Després, Juan Antonio Millón (poeta, crític i president del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre) i Enric Esteve (cantant i actor), feren la presentació del poeta i dels dos poemaris: Correspondència de guerra (Ed. Aguaclara), de fortíssima càrrega social i Si em parles del desig (Onada Edicions) on el combat és eròtic. Tot conduït per Xavier Alcàsser de l’Associació l’ANDANA.
En acabar la part més academicista, començà el recital per part de molts dels presents.
A mitjan lectura el cantant Carles Pastor –magnífic– ens regalà la peça musical que ha fet del poema Dona que inclourà en el nou disc sobre poetes valencians actuals.
Molt grans tots dos; molt gran el poeta Manel Alonso i Català i molt gran el cantautor Carles Pastor.
En acabant uns quants rematàrem la vetlada en amical conversa al bar de la Casa de la Cultura de Puçol.

També en parla Mercè Climent al seu blog Els primers gestos del verd.

Ps. Envie una salutació molt especial a Bernat, el fill de Manel Alonso, per haver-nos fet d’amfitrió i haver-nos entretingut amb una amable repassada comarcal dels pobles dels Països Catalans.

LA ISETA: EN EL PECAT PORTA LA PENITÈNCIA

Tot i que estiga embolcallat per la cultura judeocristiana, davall d’aquesta mena d’estructures lingüístiques hi ha sempre la saviesa popular, que és fruit de l’observació i de la reflexió. La psicologia ho sap molt bé i n’ha sistematitzat estudis

Si voleu continuar llegint feu clic.

DE L'ADMONICIÓ DEL MISSATGER SILENT

DE L'ADMONICIÓ DEL MISSATGER SILENT

No és roca que és escull l'illa ambre del recer.
Si la color s'enfila pel fustam a la vela
i emboira la pupil·la de l'angoixat nauxer,
apressat, el silenci li diu: no dormes, vetla
que és música avesada i flaira el viatger
consirós inlassable dels signes de l'estela
d'antigues odissees viscudes pel guerrer.
Encel·lat el marí en l'abandó s'anhela.

LECTURA POÈTICA A FILOLOGIA: JAUME PÉREZ MONTANER

Dimecres, 2 de juny de 2010. Sala Cesar Simón, Facultat de Filologia de València (20h)

Begonya Pozo i Antònia Cabanilles han fet una breu semblança laudatòria del primer professor de literatura catalana que tingué la Facultat de Filologia de València i han recordat alguna anècdota del professor Sanxis Guarner sobre Jaume Pérez Montaner quan el contractaren: hem contractat un gran poeta valencià.
Després Jaume Pérez Montaner ha fet una amable lectura de poemes de diversos llibres seus: Adveniment de l’odi, Deu poemes, Museu de cendres, L’hereu del desig, Màscares, Fronteres, L’oblit, Solatge; alguns d’inèdits, com l’Anguila, que ja li’l vaig publicar en l’Anguila Literària que celebràrem l’any passat a Catarroja; i un que ha fet recordant la lectura que feren de Peres al Roure a Otos sota el Benicadell.
Tot plegat un regal per als amants de la bona poesia. És una pena que la sala Cesar Simón no estiguera plena d’estudiants. Ubi sunt els universitaris actuals que els fan una lectura poètica de primeríssim nivell en la facultat de filologia i no omplin la sala a gom?

DE L'AJUT DE LES DEU SIBIL·LES

DE L'AJUT DE LES DEU SIBIL·LES

Emmudit pel brumit sobtós de les celestes
onades d'un Olimp que se'm regira esquerp
sent com s'obri un freu d'afilades arestes
que la visió d'auba me l'allunya del verb.

Els implore el pontam per on humils les vestes
d'aquelles deu sibil·les, que en un acte superb
cremaren els oracles, em refacen les gestes
hagudes entre l'àngel i el regne de la serp.