dijous, d’octubre 27, 2011

dissabte, d’octubre 22, 2011

SOPAR 25 ANYS DE LA FOREST D'ARANA



Anit fou un dia històric per a la poesia del País Valencià dels últims temps. Una trentena de persones es reunien en un sopar a La Societat Coral el Micalet per celebrar els 25 anys de les tertúlies de La Forest d’Arana. L’acte l’obriren els que foren l’ànima de La Forest d’Arana: Manel J. Romero, Francesc Collado i Pere Bessó. Que què és això de La Forest d’Arana? Doncs unes tertúlies que estigueren reunint des de 1986 fins a 1996 de manera ininterrompuda la major part del bo i millor de la poesia catalana al País Valencià. Tots els dimarts, coincidint més o menys amb la durada del curs acadèmic, ens reuníem a l’hora de bruixes –les dotze de la nit– al voltant duna copa, d’una rosa i d’una pluja d’amor per la poesia per escoltar un poeta que ens fera partícips de la seva creació. Després s’hi establia una tertúlia on tothom podia dir la seva sobre el recital en concret i la creació poètica en general. Jo m’hi vaig incorporar al principi de la dècada i em vaig convertir en un assistent assidu. Mai no agrairé suficient tot el qui hi vaig aprendre. Bé, en el número de la setmana vinent el setmanari el Temps en trau un reportatge; i també podeu trobar més informació en la pàgina que ha obert La Forest d’Arana on s’està recopilant fotografies i informació de la que fou probablement la tertúlia poètica més important dels Països Catalans (torne a repetir que foren 10 anys ininterromputs de presentacions poètiques; més de tres-centes nits de poesia en català al bell mig del cor de València. Començà al pub Arana, després al mític café Lisboa del carrer de Cavallers, després al café del Mercat, en acabant al Gestalguinos i per acabar al nou Lisboa de la plaça del doctor Collado, darrere la Llotja). Vora una cinquantena de poemaris; tretze números d’una revista de literatura, llibres d’homenatges a Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà; un parell de llibres d’estudi d’autors; i tota l’estima del món per la poesia feren la saó necessària perquè molts dels qui hi començaren acabaren donant fruits ben saborosos.

Aquesta tardor fa 25 anys des que començaren les tertúlies i els vells ocellots i ocellotes que hi assistíem li retérem homenatge en aquest sopar. En acabar de sopar, alguns llegírem poemes –que es publicaran al mur de la pàgina de La Forest– i Josep Enric Grau ens regalà una de les seves poegrafies dramatitzant en clau d’humor DaDa una història dels Bòrgia Papes. Després, i com solia ocórrer en les tertúlies, uns quants ens n’anàrem al café Lisboa per fer-nos la penúltima.

En l’àlbum de fotos que penge podreu reconéixer moltes figures de primeríssima línia en el panorama actual de les lletres catalanes al sud de l’Ebre.

diumenge, d’octubre 16, 2011

OVIDI MONTLLOR CONTA UNA ANÈCDOTA SOBRE JOSEP PLA I TERENCI MOIX

A primeries dels 90 férem un sopar homenatge a Joan Fuster a l'Olleria (la Vall d'Albaida) al qual assistiren molta gent; entre d'altres Ovidi Montllor que ens regalà aquesta sucosa anècdota entre Josep Pla i Terenci Moix. Vaig tenir la sort de compartir-la just enfront d'ell.


dissabte, d’octubre 15, 2011

SOPAR ESTELLÉS A CATARROJA 2011


Ahir, 14 d’octubre, Catarroja s’unia als sopars Estellés responent a la crida que l’escriptor Josep Lozano havia fet l’any passat i que com una taca d’oli es va estenent al llarg dels Països Catalans, perquè ja ha saltat l’Ebre i tots comencem a fer nostre el poeta nacional Vicent Andrés Estellés.

Una trentena de persones ens reunírem al Casal de l’Horta Sud per compartir menges, conversa i poesia. És al tercer acte que acudim enguany i cadascun d’ells ha tingut unes característiques especials sota un mateix denominador comú: homenatjar el poeta nacional.

A Catarroja, convocats per Raimon Guillén, anàrem prenent la veu d’Estellés i recitant-li els seus dictats uns darrere els altres. En un moment determinat, i de forma totalment espontània, començàrem a llegir poemes a dos i com que la cosa ens agradà acabàrem fent realitat que la veu del Poeta arribara al poble: llegírem entre una vintena de persones (un vers cadascú fent una rotllana) el poema del Llibre de Meravelles Propietats de la pena, el que comença amb el vers Assumiràs la veu d’un poble... Va ser realment emocionant veure gent de tota mena fer seva la veu d’Estellés i deixar que els versos eixiren de la veu del poble. Estic segur que al Poeta l’haguera emocionat.

Honor i Glòria al poeta nacional.

dimecres, d’octubre 12, 2011

II SOPAR ESTELLÉS A PUÇOL



Anit, quan eixíem de casa per anar al Sopar Estellés de Puçol veiérem una persona coneguda en un semàfor. Paràrem per saludar-lo i ens preguntà: “On aneu?” i responguérem “A Puçol, a sopar amb ton pare”. Era Vicent, el fill d’Estellés.

La terra fa saó i els Sopars en honor al poeta nacional Vicent Andrés Estellés continuen rebrotant amb força arreu del País. Anit, organitzat pel Bloc de Puçol però obert per a tots (partits polítics i ciutadania) ens reunírem als locals del Sindicat Agrícola per festejar l’esdeveniment. Un sopar típic de l’horta valenciana confeccionat casolanamet per molts dels organitzadors ens delectà la gola i els versos del poeta de Burjassot ens reconfortà l’esperit.

Una setantena de persones sopàrem i honoràrem el poeta nacional. Versos i cançons ompliren el local. S’aprofità l’acte per retre homenatge també al poeta valencià assassinat a Barcelona, Salvador Iborra; així com, no faltà tampoc alguna lectura recordatòria a Enric Valor, Sanchis Guarner i Teodor Llorente.

Tots ens hem de congratular d’actes com aquest que ajuden a vertebrar el País Valencià; un país que molts volen dissolt i oblidat pel vent de ponent.

diumenge, d’octubre 09, 2011

PRESENTACIÓ DE SOMIANT AMB ALEIXA A L'OCTUBRE CCC DE VALÈNCIA A CÀRREC DE NÚRIA CADENES


Dijous passat Somiant amb Aleixa es presentà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

L’escriptora i periodista Núria Cadenes li donà la mà a Aleixa perquè entrara en societat al terrat de l’emblemàtic edifici acompanyat d’un grapat d’amics i escriptors.
Tot i que començà la intervenció dient que la novel·la eròtica mai li havia fet el pes –i ací en cità algunes per dir que mai no les havia pogut acabar– continuà agraint-nos que l’haguérem fet partícip de l’esdeveniment perquè amb Somiant amb Aleixa se li havia obert la finestra per aquest gènere. Perquè veia que sí, que es podia fer literatura eròtica sense abandonar la dignitat literària. Moltes gràcies, Núria. Continuà posant de relleu la cura que havíem tingut els autors per no abandonar en cap moment el tremp literari al temps que parlàvem d’erotisme.
Al voltant d’aquest dualisme girà la presentació: una obra eròtica cal que ens moga el cos, però cal no perdre de vista que no és una col·lecció de cromos eròtics. Cal uns personatges redons, una estructura de novel·la i una història que enganxe el lector.
Després llegírem un fragment i parlàrem un poc de com sorgí la idea de fer una novel·la eròtica i de com hem escrit aquest llibre a quatre mans. També férem esment d’alguns aspectes importants de la novel·la com ara la psicologia del personatge, l’estructura helicoidal o el llenguatge emprat. En acabant, contestàrem les preguntes que un públic interessat ens va fer.


Ps. Una de les curiositats va ser quan se’ns acostà un xic parlant-nos un català aconseguidíssim amb un deix peculiar. Aclarida la qüestió resultà ser un gallec que mai havia estat als Països Catalans, ni mai l’havia estudiat a cap lloc. Era autodidacta. El fet d’estar enamorat de la poesia d’Estellés l’havia fet aprendre’l i de Galícia estant el perfeccionava escoltant Ovidi, Obrint Pas i altres grups que canten en català. Tot un gojós descobriment i exemple a seguir per a molts valencians.