La rebel·lió dels caganers

Sempre d'amagat, sempre d'amagat! Millor darrere d'aquell rocam, mira, veus, fa bonic i no destorba l'estètica dels àngels. Aquell tronc pelat, mou-lo un poc a la dreta de l'estable i el col·loques darrere, que es veja només des de l'esquerra. Posa'l al costat del ramat, així fa més natural. Vols dir que no és massa agosarat plantar-lo damunt del turó? Home, no el poses darrere l'ase que desllueix el naixement. Allà, allà, a l'altra banda del rierol. Veges si me'l plantifiques més a la vista, què vols, que trenque la uniformitat de tot el territori? Darrere d'aquells rosers, deixa'l allí mig ocult, és millor així.
Sempre d'amagat, sempre d'amagat, ja n'estava, n'estàvem farts. Cridàrem a consulta i resolguérem allò que pensàvem d'ells. Decidírem fer una una quedada al bell mig per dir-los que ja no ens volem amagar més, que som com som i que sempre ho serem. M'estan oint? Sempre ho serem!