Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
Quina delícia, curt i molt ben trobat, aquest Poema! Em captiva, com la mateixa tardor, de principi a final, del sol a la neu. Sobretot això de "com una melodia cega": és un epítet, les melodies sempre ho són, de cegues o abstractes.
Sempre són un goig els teus comentaris, Helena. Moltes gràcies per passar per ca meva.Salut i Terra
Ohhhhhh! Una melodia cega, que bonic!es com una gota de perfum que deixa una olor extraordinaria.una abraçada.
Molt ben trobada la sinestèsia.Una abraçada.
Quina delícia, curt i molt ben trobat, aquest Poema! Em captiva, com la mateixa tardor, de principi a final, del sol a la neu. Sobretot això de "com una melodia cega": és un epítet, les melodies sempre ho són, de cegues o abstractes.
ResponEliminaSempre són un goig els teus comentaris, Helena. Moltes gràcies per passar per ca meva.
ResponEliminaSalut i Terra
Ohhhhhh! Una melodia cega, que bonic!es com una gota de perfum que deixa una olor extraordinaria.
ResponEliminauna abraçada.
Molt ben trobada la sinestèsia.
ResponEliminaUna abraçada.