Se'm fonia la paraula entre els dits
mentre em creixia l'amor o l'odi;
orfe de mans m'elevava,
però la terra ofegà el pensament
en una aigua sense accents ni sintaxi.
El fang clevillà la posa,
el gest relliscà mut per la pàgina
i es dibuixà en naixença.
Sense cos: sense paraules, orfe de mans, el pensament ofegat (l'aigua ofega "els accents i la sintaxi"), el fang clevilla la posa ("l'amor o l'odi"). Però el gest mut es dibuixà en la pàgina on escriu la veu poètica aquest poema.
ResponEliminaLa fotografia inspira molt. Aquestes fotos les fas tu o corren per la xarxa?
No, són fotos que vaig fer l'estiu passat en un viatge pel nord de Catalunya i per la Catalunya nord al museu del joguet de Figueres.
ResponEliminaCal conéixer el país de sud a nord i de ponent a llevant per no perdre les arrels
Una abraçada
Salut i Terra
Això és un luxe, poema i interpretació! :)
ResponEliminaQuan un poeta llegeix un altre poeta i li agrada (aquest és el cas), llisca per les paraules, confiat en un bon aterratge.
ResponEliminaCarme i Olga, els vostres comentaris sí que són un luxe per a mi. Genoll a terra davant les dues dames.
ResponEliminaSalut i Terra.
Jo també hi he fet un vol pels versos del teu poema.
ResponEliminaFantàstic!!!