dilluns, de febrer 01, 2010

ESTRENY COM UNA SERP

Estés davant dels ulls
vestit d'impol·luta innocència,
et presentes sovint
allà on fineix l'ombra.
Combregant les primeres albors
d'una alfa esmunyedissa,
tel a tel,
desprenc capes al silenci
fins al conjur de la melodia
perquè el mot esdevinga símfon
i congrie la imatge i la flama.
Mentrestant el buit burxa
i el vertigen estreny com una serp.
a

2 comentaris:

  1. Unknown2 de febrer del 2010, a les 6:54

    Ja saps que la boa femella secreta feromones pel seu albelló per tal d'atreure al mascle. Aleshores la femella adquireix una posició rígida mentre el mascle es mou a espai al seu voltant, sempre atent al seu moviment. Així, en mostrar-se receptiva, el mascle comença a passar-li per damunt i a estrényer-la suaument. Vaja que "l'estreny com una serp". El curiós és que la boa femella no ovula fins que que no comença aquest festeig. Com que la "boa" a l'Extrem Sud és com diem "boda" sense /d/ intervocàlica et desitge molta sort. Amb humor hiper-perifèric...

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó2 de febrer del 2010, a les 7:21

    Em serveix perfectament com a metàfora. El poema és un intent d'aproximació al fet de l'escriptura; a l'angoixa davant del blanc, que és el tu poètic. Però la teva és una explicació, també en clau d'humor, profètica, perquè a final de mes passem pel registre.
    Una abraçada només des d'un poquet més al nord, però amb la Mariola als ulls i al cor.
    Salut i Terra

    ResponElimina