Sóc Raquel del col.le. Ho he sabut per un altre company. Una besaeta per a tu i el teu germà. El poemeya amb la idea de l'aigua és molt emotiu ( clar que jo sabia a què es referia).
Francesc! Comprenc que és aigua trista... M'he assabentat del traspàs del teu pare. Sóc amic de Rafa i d'Arturo (del col·legi Joan XXIII). Vaja des d'ací el meu sincer condol. Una abraçada!
Gràcies a tots per les vostres paraules, tant si heu interpretat el Haiku de forma real pels luctuosos esdeveniments, o si ho heu fet com a poema de vida (cicle renovat que és el que li desitge a mon pare). Gràcies de nou a tots per haver-se abocat a aquest món de uendos.
disculpa la tardança, però ens hem assabentat hui a través del blog de Pep. Quines coses, mare! Ens hem quedat gelats. Ni tant sols un comentari d'algú per poder estar amb vosaltres. Ho sentim i t'acompanyem en el sentiment de dolor tant la Mariola com jo. El vam conèixer poc, però, no dubtes que serà un regalim d'aigua pura que purificarà els mals d'aquest món.
Toc-toc, sóc jo.
Quin goig aquesta aigua!
ResponEliminaTot-toc...
M'agrada la companyia de l'aigua, el seu diàleg i el seu silenci...
ResponEliminaSalut.
onatge
Gràcies pels comentaris tan consoladors, però és aigua trista; com el gran silenci dels cicles.
ResponEliminaNomés amb tres versos m'has deixat en un Ai!...ara com faig per a llevar-me el neguit?
ResponEliminaGràcies Xica. Ja s'ha pagat l'òbol i Caront ha partit.
ResponEliminaGràcies a tots.
Doncs descansa. La mort (en qualsevol de les seues variants) quan més lluny millor :)
ResponEliminaSóc Raquel del col.le. Ho he sabut per un altre company. Una besaeta per a tu i el teu germà. El poemeya amb la idea de l'aigua és molt emotiu ( clar que jo sabia a què es referia).
ResponEliminaPer mi ni hi brolla tristesa d'aquesta aigua, Francesc!!
ResponEliminaFrancesc!
ResponEliminaComprenc que és aigua trista...
M'he assabentat del traspàs del teu pare. Sóc amic de Rafa i d'Arturo (del col·legi Joan XXIII).
Vaja des d'ací el meu sincer condol.
Una abraçada!
Dilema per les goges, viure al seu món (secret i segur) o al nostre ( enlluernador) amb l'ai al cor.
ResponEliminaFrancesc, tens tot el nostre suport. Ho sent molt, una abraçada!
ResponEliminaSi l'agua està explendorosa aquesta any, ja ho deia a la nota d'Escapades.
ResponEliminaSalut i sort
Gràcies a tots per les vostres paraules, tant si heu interpretat el Haiku de forma real pels luctuosos esdeveniments, o si ho heu fet com a poema de vida (cicle renovat que és el que li desitge a mon pare).
ResponEliminaGràcies de nou a tots per haver-se abocat a aquest món de uendos.
Ho sent molt Francesc.
ResponEliminaCom tu dius els cicles són els cicles.
Francesc,
ResponEliminadisculpa la tardança, però ens hem assabentat hui a través del blog de Pep. Quines coses, mare! Ens hem quedat gelats. Ni tant sols un comentari d'algú per poder estar amb vosaltres.
Ho sentim i t'acompanyem en el sentiment de dolor tant la Mariola com jo.
El vam conèixer poc, però, no dubtes que serà un regalim d'aigua pura que purificarà els mals d'aquest món.
Francesc, encara que amb retard, ací et deixe les meues lletres de sentiment. Ja he passat per aquesta situació i sé com et deus sentir. Àngel
ResponElimina