diumenge, de juliol 18, 2010

L'ESPILL


foto presa de la xarxa

L'ESPILL

Soroll de rovell en el vell rellotge, Ell;
portentosa explosió provocant el cant, Jo;
entre tots dos el miracle de l'etern miratge, el mirall.

Poema fet per a Itineràncies Poètiques
a

3 comentaris:

  1. Roser Caño Valls18 de juliol del 2010, a les 11:22

    Fantàstic poema, Franscesc! Quina manera de d'escriure el mirall i el pas el temps més bonica!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals18 de juliol del 2010, a les 19:02

    Em recorda Dorian Gray. El mirall és el que es troba entre un i el seu reflex, que tot i que existeix no és pas real.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas18 de juliol del 2010, a les 20:00

    És un bon miracle, a vegades ens hi reconeixem i a vegades no... i ell no menteix mai, o sí?

    ResponElimina