dimecres, d’agost 11, 2010

PALIMPSEST GOLAFRE

PALIMPSEST GOLAFRE


En la cruïlla del temps i la matèria,
allà on dorm el record o el desig,
en un palimpsest golafre
mil grans esperen impacients
la benedicció del sol
i el regalim de saliva als llavis.
a

4 comentaris:

  1. onatge11 d’agost del 2010, a les 22:57

    Els llavis seran la frontera del desig..., després de cada fruit ni el sol no sap què madurarà...

    Salut camarada.
    onatge

    ResponElimina
  2. zel11 d’agost del 2010, a les 23:23

    Ja les espero barrejades amb escarola i vinagre de mòdena...
    Preciós poema!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas11 d’agost del 2010, a les 23:54

    Francesc, crec que aconsegueixes que ens impacientem tots.

    Desig de vermellor líquida i gustosa a les mans i als llavis.

    ResponElimina
  4. Francesc Mompó12 d’agost del 2010, a les 8:46

    onatge, zel, Carme, la magrana és un fruit que desperta la imaginació de qui el coneix. Gràcies per la vostra visita.
    Salut i Terra

    ResponElimina