Jo acostumo a dir que no voldria pas una vida molt més llarga del que acostuma a ser, sinó una vida més ampla... en la qual simultàniament hi cabessin més coses.
Si en el mar hi trobes roses, no canviaria res, però demanaria la lluna si pogués. La lluna a la butxaca o de barret o em vestiria de lluna per anar pels carrers PIP.
M'agrada això de l'ampla nit, Francesc.
ResponEliminaJo acostumo a dir que no voldria pas una vida molt més llarga del que acostuma a ser, sinó una vida més ampla... en la qual simultàniament hi cabessin més coses.
En una ampla nit, n'hi deuen cabre moltes. Oi? :)
Jo bescanviaria roses per la lluna...ni que fos per un instant!
ResponEliminaUn ressó de pètals que cauen balancejant-se des dels estels pre-tardorals, mentre la Lluna ens acluca l'ull.
ResponEliminaSi en el mar hi trobes roses, no canviaria res, però demanaria la lluna si pogués.
ResponEliminaLa lluna a la butxaca o de barret o em vestiria de lluna per anar pels carrers
PIP.