Obertura als llavis, l'anomenaria jo... Ara, per ser un haiku perfecte, el segon vers hauria de ser també femení... Quina idea tens del tema? No penses que me l'han aclarida molts. Els poetes callen.
Gràcies Carme. Príncep, falten tantes coses per a la perfecció i se n'han interpretat tantes sobre els haikus. Una abraçada des de la Terra maresa, enyoradís de la Terra ferma (va, i salut per viure-la).
Obertura als llavis, l'anomenaria jo... Ara, per ser un haiku perfecte, el segon vers hauria de ser també femení...
ResponEliminaQuina idea tens del tema? No penses que me l'han aclarida molts. Els poetes callen.
Una abraçada saltimbanqui
Molt bonic i molt tendre.
ResponEliminaGràcies Carme.
ResponEliminaPríncep, falten tantes coses per a la perfecció i se n'han interpretat tantes sobre els haikus. Una abraçada des de la Terra maresa, enyoradís de la Terra ferma (va, i salut per viure-la).
Uns llavis preciossos!
ResponEliminaJosep, què no saps de qui són els llavis?
ResponEliminaPerò en quin país vius?
Com està el tema del bolet, Francesc?
Ieeeeeeee, com va!!!
ResponEliminaEixos llavis són de la meva germaneta, hehehehe, a què si???
Una abraçada Uendo...
Per cert, la foto està molt ben feta!