Seguint la crida del blog Tumateix http://tumateix-llibres.blogspot.com/LA CLEPSIDRA
El telèfon reverberava l'aigua. Era l'editorial. Li exigia el compliment del contracte; però no tenia temps, gota a gota anava perdent-lo. No havia d'haver caigut sota l'encís d'aquella maleïda paraula. Era un fracàs d'escriptor. El dofí era una bona idea, però no havia d'haver-lo tancat amb ell a la clepsidra.
ja el tens posat als jocs de lletres.
ResponEliminaGenial, Francesc. M'encanta aquesta imaginació que destarota la lògica habitual.
ResponEliminaAquesta gran inspiració no pot estar tancada a la clepsidra, treu-la fora.
ResponEliminaHola, Francesc ! M’encanta el teu microconte, no podia ser d’una altra manera. La fotografia és molt adient al tema, i l’has escollit molt bé. M’alegra que la meva “clepsidra del jardí” t’hagi inspirat el relat de la teva clepsidra.
ResponEliminaUna abraçada, des de Sinera.
És dura la relació amb les editorials.
ResponEliminaA voltes tenim la inspiració més a prop del que pensem.
Salut
Ens ho poses difícil, eh? Jo també hi vull participar, a veure què em surt.
ResponEliminaGràcies, jomateixa.
ResponEliminaEts molt amable Carme.
Montse, no sé jo si Chrono dóna butles.
Maria Consol, gràcies; sí, clepsidra és una paraula que enamora. Una altra que sempre m'ha atret és pandemonium.
Ja ho pots dir ben bé, Rafel. Però continuem tirant endavant.
Xexu, estic segur que fareu vertaderes joietes literàries.
Salut i Terra
Molt bona idea la clepsidra. Tots som en una mena de clepsidra on l'aigua clara és difícil de trobar. Felicitats.
ResponEliminaMolt bo! m'ha agrada molt el teu microconte!
ResponElimina