diumenge, de novembre 14, 2010

UN PRESENT QUE S'ALLARGASSA

Proposta de Relats Conjunts

Mai havia cregut en el futur. El futur era un present que s'allargassava en girar la cantonada. Ara, però, el tenia a tocar de tecla. A males penes uns segons el separaven del seu futur. Uns segons perquè tot tornara a involucionar. Havien aconseguit trobar-li el melic a l'univers i hi havien fet de comare. El blanc s'eixamplava goludament fins a absorbir-ho tot. Només li restà el gest de llançar cap al desconegut la imatge del que fou el seu món els darrers anys i deixar-se anar cap a la incertesa.

17 comentaris:

  1. M'agrada el fet de trobar-li moltes lectures al teu relat. Em parla de canvis, de viatjes sense tornada, de recerques interiors i exteriors.
    Tota una aventura!

    ResponElimina
  2. una aventura individual i potser també col.lectiva

    ResponElimina
  3. Això si que és investigar i fer recerca ambla pròpia vida. Un viatge totalment desconegut i un testimoni del que fou. Apassionant, Francesc. Això trobo que fa somiar més que la imatge. ;)

    ResponElimina
  4. Trobar-li el melic a l'univers....impactant! Molt bon relat!

    ResponElimina
  5. Pilar, Jesús, Carme Elfree, sou molt amables. La veritat és que la foto obre moltes possibilitats.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt!! Molt ben escrit. Aquesta sensació de llençar-se al buit a descobrir l'has transmés molt bé!

    ResponElimina
  7. Camí del desconegut, que tingui molta sort. M'agrada el que to de la història.

    ResponElimina
  8. Fa una mica de por el futur quan el tens "a tocar d'una tecla" però si hi som tan a prop millor fer el pas, no?.
    Un magnífic relat, com sempre.

    ResponElimina
  9. Blanc o negre, el forat sempre és un vertigen. Felicitats!

    ResponElimina
  10. Camí del desconegut i sense retorn aparent

    ResponElimina
  11. Anna, Xexu, Pd40, Mc, Vicicle, Garbi, moltes gràcies. Sou molt generosos.

    ResponElimina
  12. Buff!
    és impressionat!
    Com diu la Pilar, pots estar parlant de tantes coses...

    Magnific!

    ResponElimina
  13. He pensat amb el viatge cap a Ítaca.

    ResponElimina
  14. Au idò! De cap a la piscina! Si el passat no convenç, a menjar-se el futur!

    ResponElimina