dimarts, de gener 11, 2011

CAVA


CAVA

Una força primigènia
reviscola cep i sarment
al crit atàvic de la rella
quan la profecia de pàmpols i cançons
colga els pecats comesos
perquè tu, mare amatent,
faces la màgia de bescanviar l'aigua
en llàgrimes dels déus
per oferir-te, paraula desitjada,
en carona joguinaire
d'agosarades bambolles.

a

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas11 de gener del 2011, a les 20:24

    Després d'aquest poema, pot ser que m'agradi el cava i tot! Em sembla engrescador!

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó11 de gener del 2011, a les 20:40

    Tot i que siga un lleuger batec de papallona als llavis, fes-te teu l'esperit del poema i trinca per tu, Carme.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. La Senyoreta Reykjavík12 de gener del 2011, a les 0:06

    Les bombolles m'han fet pesigolles mentre em baixaven per la gola :)

    ResponElimina