dijous, de gener 13, 2011

L'ESPELMA RETUDA


L'ESPELMA RETUDA

Com l'animeta
a la cera orgullosa,
el teu esguard.
a

5 comentaris:

  1. Roser Caño Valls13 de gener del 2011, a les 20:52

    Genial!

    ResponElimina
  2. zel13 de gener del 2011, a les 23:44

    Si, com la nineta dels meus ulls... o dels teus, preciós!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas14 de gener del 2011, a les 0:52

    Un haikú molt bonic! I molt suggeridor...

    Mirades de llum
    hi balla a dins la flama
    on vull cremar-me

    ResponElimina
  4. Francesc Mompó14 de gener del 2011, a les 13:14

    Moltes gràcies senyoreta Valls.
    Zel, molt dolç.
    Carme, m'agrada la paràfrasi poètica que li has fet.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Helena Bonals17 de gener del 2011, a les 11:39

    Que no s'apagui.

    ResponElimina