dissabte, de juny 18, 2011

CONJUNCIÓ


CONJUNCIÓ

Vella memòria
de vidres i teulada,
arrels del temps.

a

7 comentaris:

  1. Helena Bonals18 de juny del 2011, a les 11:12

    El futur arrela en el passat. Els vidres i la teulada en són "vella memòria", així com els grafitis, el futur, en conjunció.

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó18 de juny del 2011, a les 11:19

    Gràcies, Helena; no tenia massa clar si l'el·lipsi difuminaria massa el sentit.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Calpurni18 de juny del 2011, a les 12:22

    Quants moments i llocs ens tornen a temps passats!
    Al teu poema has sabut unir-los de manera excel·lent.
    Salut, patria i poesia.

    ResponElimina
  4. Francesc Mompó18 de juny del 2011, a les 12:28

    Gràcies Jesús; ens cal anar trenant memòria i modernitat.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Rafel18 de juny del 2011, a les 16:49

    Fins i tot hi veig una cara que girant el llavi de costat ens demana que no l'oblidem.

    ResponElimina
  6. Francesc Mompó18 de juny del 2011, a les 18:22

    Desgraciadament, Rafel, hi ha cada vegada massa gent amnèsica. Calen molts rabos de pansa.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas19 de juny del 2011, a les 20:41

    He de dir que ja havia llegit el poema fa una estona, abans quan m'he posat al dia del teu blog, però no els comentaris.

    El poema m'ha agradat molt, però els comentaris també!

    Jo no relacionava el futur amb els grafitis, jo llegia el passat en els vidres i la teulada com arrel del present, en general.
    O sigui que també gràcies de part meva al'Helena i al Rafel. Tampoc havia vist la cara! :)

    ResponElimina