dilluns, de setembre 21, 2009

Anguila literària: Toni Cucarella

a

8 comentaris:

  1. Sento Beguer i Miquel21 de setembre del 2009, a les 19:23

    Toni, no ens deixaràs aixì? vinga, completa la novela encara que siga per als amics, l'inici promet.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls21 de setembre del 2009, a les 21:33

    Sí, sí que sembla interessant!

    Salutacions cordials

    ResponElimina
  3. Anònim22 de setembre del 2009, a les 14:26

    Hola, m'agradaria saber com has penjat així aquesta historia.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  4. francesc4gats22 de setembre del 2009, a les 17:12

    Que bò eres,Toni, ens has deixat amb un somriure intrigat als llavis.

    ResponElimina
  5. Joana22 de setembre del 2009, a les 17:36

    I ara què? Ens hem quedat amb la mel als llais.

    ResponElimina
  6. Francesc Mompó22 de setembre del 2009, a les 17:41

    Joana, Sento, Arlequí, Francesc4, no patiu que encara hi ha anguila per a tots. La pròxima serà un poema del Francesc Collado. Ara, que Cucarella vulga eixamplar el conte en novel·la ja ho veig més negre. Tasnmateix, evidentment, la darrera resposta sempre és seva. Jo també em confesse admirador seu. De fet ja li he fet alguna que altra ressenya i li he dedicat un dels meus Homenots.
    Anònim: has de fussar per l'issue i cercar com es fa. Jo tampoc ho sé molt bé, però tinc la sort de tenir una companya que s'hi solta prou bé.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas22 de setembre del 2009, a les 23:05

    Un començament dramàtic i sembla ser que no acabarà pas millor.

    ResponElimina
  8. http://alonsocatala.blogspot.com/23 de setembre del 2009, a les 16:15

    Francesc l'anònim és el meu fill Arnau. Ja em fareu un curset que m'ha agradat molt com estas penjant els textos.

    ResponElimina