diumenge, de novembre 22, 2009

JUGANT A PALES


Com que els pares eren pobres i mai no ens podien dur a la platja, ens pintaren dibuixos a les pales perquè no trobàrem a faltar la sorra.
a

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de novembre del 2009, a les 22:29

    M'agrada molt! Com sempre, vaja. Aquestes històries curtes de paraules però llargues de sentiments i significats em tenen el cor robat.

    ResponElimina
  2. Núria Talavera22 de novembre del 2009, a les 22:45

    molt creatiu -els pares també :)

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó23 de novembre del 2009, a les 17:35

    Carme, són molt amables les teves paraules, moltes gràcies.
    Núria, intentem veure la realitat amb uns altres ulls. Gràcies per passar-te.

    ResponElimina
  4. assumpta24 de novembre del 2009, a les 0:34

    No ho havia ni vist, ni sentit mai.
    Força curiós!
    On no hi arribaven els diners i havia d'arribar l'imaginació.
    =)

    ResponElimina