Un bon amic m'acaba de passar aquest vídeo que no he pogut estar-me de compartir-lo amb tots vosaltres. És una impagable síntesi de com són de democràtics i tolerants els estats espanyol i francés amb les cultures que tenen sota la sola. Paga la pena dedicar-hi uns minutets.
Salut i Terra
Gràcies per recordar-nos-ho. Perquè el 2010 sigui l'any d'avançar cap a la independència. Salut i Terra!
ResponEliminaMolt bé, Francesc. Et faig una proposta: Per què no incloem ací, als comentaris, altres agressions estatals que recordem?
ResponEliminaJo propose la frase de Suàrez, on deia més o menys allò que "Donar classe de Física Quàntica o de biologia [no recorde les assignatures, disculpeu-me, que les he posades a l'atzar] en eusquera o en gallec? Per favor, siguem seriosos...
Si algú recorda la citació exacta, perfa, que la diga.
Una forta abraaçda.
Ja havia vist el vídeo, val la pena recordar-ho, Francesc.
ResponEliminaLa idea del Salva em sembla excel·lent. A veure si fem memòria. Tots en sabem un piló... però cal recordar-les.
Bon 2010! Salut i Terra!
I una abraçada, també.
Clídice, Salva, Carme, sempre benvinguts.
ResponEliminaSí, Salva, vaja com a recordatori aquell impresentable de bigotis que digué que parlava català en la intimitat. Pensar el meu idioma en la seva boca ja em fa d'allò. I que l'imbècil aquest el reduesca sociològicament a un patois m'enerva. Només dir-li: Ni tu a tant, ni la nostra llengua a tan poc.
Salut i Terra
Recordarem els versos que Pelai Britz escrigué adreçant-se als poetes occitans. Recordeu que som al ple de la renaixença. Sempre els he sabut de memòria -des de que teniasetze anys- i els dedique al Sr. de Monmpou:
ResponEliminaSi et diueu que ta llengua
és aspra i poc parlada
si et diuen que sa lira
no deu francès polsar
recorda tu poeta
la llengua menyspreada
l'alè del geni basta
per fer-la respectar.
Au que me'n vaig cap a una altra cosa!