No poques vegades, recorde, en entrar a la casa pairal de xicotet i fer algun gest que em delatara, ma mare em preguntava: "I quina iseta has fet ara?" En l'article d'aquesta setmana, titulat Iseta, parle d'aquesta paraula encara viva en algunes zones. Si us ve de gust només heu de fer un click ací.
massa isetes fan alguns, ja ho dius bé tu. Un bon article, gràcies :)
ResponEliminaArticle llegit. M'ha encantat, amb etimologia i tot. Gràcies! Ja tinc una paraula nova ... avui ja podria anar a dormir ara mateix!
ResponEliminaHo hauríem de dir a tots els polítics, com feia ta mare, "no feu isetes", encara que algun com tu has dit ho té difícil... si ho porta a sobre amb el seu nom... :) Una abraçada.
M'ha agradat moltíssim aquesta iseta que dóna lloc a tot un seguit de pensaments: no n'hauràs fet tu poquetes ni res!
ResponEliminaClídice, isetes i el que no són isetes. Ja despertarà el poble algun dia.
ResponEliminaCarme, sempre tan sobrada de bonhomia (bonadonia?)i amabiliat.
Joan-Carles, cal lluitar contra tot tipus d'amnèsia al País Valencià. Dí, alguna que altra en vam fer de menuts.
Una abraçada
Salut i Terra
Ara hi passe, que ahir amb sopars de nadal i acomiadaments, no vaig poder entrar.
ResponEliminaHe llegit el teu article i també altres del diari Informatiu.
ResponEliminaMai no havia sentit el mot iseta.
M'agrada comprovar les interessants sorpreses que encara ens ofereix la nostra maltractada llengua.