dimarts, de desembre 22, 2009

TANKA AL CAP DE CREUS


Banyes el front
en unes aigües còmplices
margalló i roca
i reps noves llunyanes
en un eco salat.

9 comentaris:

  1. Calma la mar,
    en aigües compartides.
    Roques esquerpes,
    matolls supervivents
    duen la sal als llavis.

    ResponElimina
  2. quina sort que tenen la gent del nord del nostre país per poder gaudir d'uns paratges com els que descrius!

    *sànset*

    ResponElimina
  3. Carme, gràcies per fer una tanka germana a la meva.
    Sanset, tenim un país petit però grandíssim
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Se'm fa estrany veure mar, ara mateix només veig purpurines i àlbums i grapes i nens embogits...i cues, sort que diuen que no hi ha calers... en fi, bones diades!

    ResponElimina
  5. Albira el mar
    l'illa i la badia
    barrella i sal
    palmera de rabosa
    remor de saladura

    Elx, 23 de desembre de 2009
    Bon Nadal i Bon Any Nou

    La 'palmera de rabosa' és el 'margalló" a Elx. El 'margalló" és, per a nosaltres, el cor tendre de la palmera que es pot menjar.

    ResponElimina
  6. Zel, el nostre país és estret i la mar sempre hi és.
    Helena, sí, és una tanka de circumstància i més enllà de l'hermètica crida a la ciutat de d'Alguer jo també em quede amb el vers final.
    Joan-Carles, gràcies per la tanka. Sí jo també n'he menjat alguns margallons de menut. Sempre és una evocativa que recupere quan veig palmeres; així com menjar dàtils de rabosa, tot i que foren astringents.
    Bon nadal
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. i la palmavera* des dalt del Cap de la Caça albirant les veus que vénen a retrobar-se amb les de l'Alguer.

    * Margalló en alguerès.

    ResponElimina
  8. Que maques les teves paraules i bell aquest paisatge. Tinc especial devoció per tot tipus contrastos i el Cap de Creus té això, la esquerpa roca grisa, amb la intensa blavor de l'aigua i el cel tranquil.

    ResponElimina