dissabte, de febrer 27, 2010

ÒSCUL ETERNAL

Entre roc i fusta
mude metall en pell
i guerrer per cavaller,
i nu,
sentint la terra sota els peus
i el vent definint-me el rostre,
m'aclame a la dolcesa de l'esguard
i a l'òscul eternal dels teus llavis.
a

4 comentaris:

  1. Príncep de les milotxes27 de febrer del 2010, a les 12:16

    Us desitge un bon dia de casament a Mercè del temps i de totes les seues arts màgiques; ara fes una mica de bondat i eixa -un poquet de costat- els blogs, deixeu-los; nosaltres els vigilarem perquè ningú no els toque i furte coses.
    A passar-ho bé i petonets...
    Ja veureu com arribarà el dia que ens coneixerem personalment.
    Una abraçada i tranquils... tot està controlat.

    ResponElimina
  2. Raquel27 de febrer del 2010, a les 13:06

    Feliç dia de noces!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas27 de febrer del 2010, a les 13:07

    :) Preciós.

    Que tingeu un dia feliç!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals27 de febrer del 2010, a les 17:42

    "sentint la terra sota els peus
    i el vent definint-me el rostre":
    que maco, això, també em recorda l'escriptor txec, però més fundadament!

    ResponElimina