Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
diumenge, de març 28, 2010
Lliurament XI Premi Vicent Andrés Estellés (II): Ramon Guillem recita
Ramon Guillem recita la prosa poètica "1936" pertanyent al poemari Abisme i ocell, amb què guanyà l'XI Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot.
Aquí convindria repetir el que acabo d'escriure a Helena Bonals quan ens mostra la jove poesia. Malgrat els entrebancs i la poca fe que poble i editors demostren vers la poesia, comprovo amb satisfacció la constància dels nous poetes, la persistència de la paraula nova, encara informe, insegura, però que ja anirà creixent. Això a pesar que el Carnaval de Schumann ens mostri sarcàsticament la marxa dels Filisteus contra els Aliats de David. Ni els Filisteus ( el malnom que dóna als de més edat i als acadèmics) cediran el lloc, ni els Aliats de David els podran desbancar, bé que ho provaran sempre, perquè la lluita per 'matar' el pare és eterna.
Un luxe escoltar a Ramon. Gràcies a les noves tecnologies el ressó de molts actes culturals és més ampli.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, ha estat tot un gran plaer poder escoltar-lo
ResponEliminaAquí convindria repetir el que acabo d'escriure a Helena Bonals quan ens mostra la jove poesia.
ResponEliminaMalgrat els entrebancs i la poca fe que poble i editors demostren vers la poesia, comprovo amb satisfacció la constància dels nous poetes, la persistència de la paraula nova, encara informe, insegura, però que ja anirà creixent.
Això a pesar que el Carnaval de Schumann ens mostri sarcàsticament la marxa dels Filisteus contra els Aliats de David.
Ni els Filisteus ( el malnom que dóna als de més edat i als acadèmics) cediran el lloc, ni els Aliats de David els podran desbancar, bé que ho provaran sempre, perquè la lluita per 'matar' el pare és eterna.