No fou suficient que et calçara les arrelsamb sabates de quitrà,
ni que us cenyira el cos
amb cinturons de rajola i sivelles de cristall,
ni que us fera el miratge
d'esquinçar-vos la nit amb un fanal;
no, no fou suficient,
calia encara menysprear-vos la posa,
fer que el metall cresquera entre les palmes
amb una ridícula vesta taronja.
Veritat. Quina cosa tan lletja!
ResponEliminaDe vegades el mal gust està al poder... ni que sigui per votació popular... Segurament que l'haurà fabricat el cunyat de tal i de qual...
ResponEliminaVisca la Terra lliure "d'horterades...".
onatge
No és cert que de vegades el mal gust està al poder!
ResponEliminaEn realitat, bon gust i poder resulten altament incompatibles!
Per definició, el poderòs l'unic criteri estètic que acostuma a tindre clar es: Les coses grans són més boniques que les més menudes. I que les més cares, sempre són millors que les més barates.
No sé si s'ha comprovat estadi´sticament, però la major part de les actuacions del poder polític segueixen aquest critèri