dimarts, de març 30, 2010

QUEIMADA

Va caient l'aigua de foc
al ritme lent en què fineix la tarda,
esperit blau que cerca la comunió de l'alè
amb cabells rossos i pell de flama,
sabor de gaita llunyana
i ressons de mandarina
relliscant per l'escudella;
tronc misteriós,
vella olivera on s'amaguen els uendos.
I en l'oració,
el tast cèltic de la queimada.
a

4 comentaris:

  1. Elfreelang30 de març del 2010, a les 22:17

    uendos i greixets també s'hi deuen amagar dins la queimada! i follets i meigues..

    ResponElimina
  2. La Senyoreta Reykjavík30 de març del 2010, a les 23:34

    Màgic!

    Preciós :)

    ResponElimina
  3. ricderiure1 d’abril del 2010, a les 14:35

    també es pot haver amagat...
    en el ron cremat!

    molt maco!

    ResponElimina
  4. Francesc Mompó2 d’abril del 2010, a les 8:13

    Elvira, Xica, Ric agraït per compartir aquesta queimada amb mi; i amb el uendos.
    Salut i Terra

    ResponElimina