dimecres, de juliol 14, 2010

169 JOC LITERARI DE J. TIBAU

ENTRE EL SÒL I EL SOMNI

Estava sol al parc. Assegut a l'ombra d'uns arbres que vaig veure plantar. Amb la cigarreta pengim-penjam dels llavis em vaig abaltir. Per un d'allò misteriós de la ment em vaig veure jugant al baló amb d'altres xiquets. A poc a poc anava despertant-me i vaig somriure per la vivesa del somni. Vaig saltar de la cadira i vaig acceptar la realitat que m'era més atractiva. El cos m'acompanyava. Me n'aniria amb ells. Ja no m'interessava la vida de vell.
a

8 comentaris:

  1. Roser Caño Valls14 de juliol del 2010, a les 20:25

    Molt bonic, Senyor Valls.

    ResponElimina
  2. ricderiure14 de juliol del 2010, a les 20:55

    molt bé!!! jove s'es d'esperit!!!
    salut!!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas15 de juliol del 2010, a les 1:18

    Molt bé, vessant energia, dóna gust de llegir-lo!

    JO quan sigui vella vull ser com el teu personatge!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals15 de juliol del 2010, a les 20:19

    M'agrada molt el títol.

    ResponElimina
  5. Francesc Mompó15 de juliol del 2010, a les 21:23

    Senyoreta Valls, moltes gràcies.
    ric, s'aferrem a la vida permanentment.
    Carme, i jo també. Si trobe el secret ja te'l passaré.
    Helena, és quasi un vers per obrir un poema que marque l'instant entre el somni i la realitat.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls18 de juliol del 2010, a les 13:28

    Gràcies a tu Senyor Valls per escriure coses tan boniques!

    ResponElimina
  7. Elfreelang18 de juliol del 2010, a les 20:17

    Què bo! una metamorfosi que més d'un i d'una voldríem

    ResponElimina
  8. montse20 de juliol del 2010, a les 21:34

    Felicitats, és un relat molt original.

    <salut!

    ResponElimina