dijous, de juliol 15, 2010

JOGUINA VEÏNA

Foto presa de la xarxa
JOGUINA VEÏNA
No vull sou
per posar al bou
el ruc com a jou,
que amb el joc en tinc prou,
que no em mou
ni el gall ni l'ou,
que és la terra que em cou
en el dur i en el tou.
Tant si fa sol com si plou
dau-me un tassó de brou
que el poema ja es clou.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques
a

6 comentaris:

  1. zel15 de juliol del 2010, a les 15:25

    Jejeje, ja el vaig llegir allà, és bo, molt bo...

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó15 de juliol del 2010, a les 16:15

    Gràcies, Zel. Escolta, no puc entrar al teu blog; m'ix una finestra que m'ho impedeix.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. vermelldelx15 de juliol del 2010, a les 18:41

    En la meua parla serien totes unes /o/ doble ubèrtes magnífiques.
    Ens hem de posar a fer noves rimades.
    Esplèndid mestre!

    ResponElimina
  4. Nat15 de juliol del 2010, a les 19:04

    Hola!
    La teva entrada té molt a veure amb la meva ultima entrada del blog ( on proposo una endevinalla), tens tots els papers de ser el guanyador del concurs d'endevinalles ..... ;-)
    Molt bo!

    ResponElimina
  5. Francesc Mompó15 de juliol del 2010, a les 21:26

    Zel, moltes gràcies.
    Joan-Carles, anem fent el que podem cadascú des de la seva esfera. Magisteri el teu quan ens regales els articles que ens regales.
    Natàlia, doblement gràcies.

    ResponElimina
  6. Anònim15 de juliol del 2010, a les 23:56

    Gran, molt gran, tan el poema com la fotografia!

    ResponElimina