Encara que tenqui els ulls hi continua veient, fins i tot més encara. Hi ha persones que quan no fan res continuen fent alguna cosa, per paradoxal que sembli.
Ni tan sols quan he clos les parpelles, He pogut lliurar-me als braços de la son, Al repòs de la calma del ilenci, al llit, Que s'engrandia a cada minut transcorregut.
Em refermo en els atzucacs de la inquietud, Jous que s'arrapen al coll amb tot el despit Que pugui imaginar, I crido. Ningú no respon. Tampoc el batec buit del cor, fet d'estelles.
Vago, em remoc, lluito contra el més vil insomni, Caic, intento aixecar-me, però el plom feixuc De saber-me dèbil m'arrossega corrent avall.
Pesen els membres en un cos de sobte xaruc, I els llavis resten closos no recordant com ni Quan he dit el teu nom després de l'estrall.
Encara que tenqui els ulls hi continua veient, fins i tot més encara. Hi ha persones que quan no fan res continuen fent alguna cosa, per paradoxal que sembli.
ResponEliminaLa meva resposta: Demència transitòria
ResponEliminaNi tan sols quan he clos les parpelles,
He pogut lliurar-me als braços de la son,
Al repòs de la calma del ilenci, al llit,
Que s'engrandia a cada minut transcorregut.
Em refermo en els atzucacs de la inquietud,
Jous que s'arrapen al coll amb tot el despit
Que pugui imaginar, I crido. Ningú no respon.
Tampoc el batec buit del cor, fet d'estelles.
Vago, em remoc, lluito contra el més vil insomni,
Caic, intento aixecar-me, però el plom feixuc
De saber-me dèbil m'arrossega corrent avall.
Pesen els membres en un cos de sobte xaruc,
I els llavis resten closos no recordant com ni
Quan he dit el teu nom després de l'estrall.
d.
Inquietant. Bona conjunció. Una foto que atrapa.
ResponElimina