dissabte, d’agost 07, 2010

UN OCELL VILER

UN OCELL VILER

Entre tanta fulla,
un ocell,
fet de lleugeresa
i de silenci;
després el vol necessari
cel endins.
Però a la rama on es parà,
entre el verd i el blau,
deixà l'empenta de la bellesa
i l'espai obert
de l'ampla interrogació.
a

3 comentaris:

  1. Elfreelang7 d’agost del 2010, a les 13:57

    un ocell viler prou eixerit per volar sense fer fresa no fos que algú el senti i li respongui

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas7 d’agost del 2010, a les 21:57

    Si ens deixa lleugeresa i silenci... ja tenim la bellesa!

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó9 d’agost del 2010, a les 16:16

    Elvira, Carme gràcies per la vostra presència.
    Salut i Terra

    ResponElimina