i VIII POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VIII

-Un pescador, amic meu, de Cambrils...

(Evoca un món, en haver dit Cambrils,

i ha dit camins de les nits de pesquera,

i ha dit, també, els amors entre els arbres,

els gesmilers, els geranis, les roses.

Calla tothom, esperant que seguesca,

però ha callat: segueix un fil ocult

de pescadors i treballs de Cambrils,

de clars carrers, de rieres perdudes,

façana, pins i les portes obertes.

I torna a dir, amb lenta veu, remota):

-Un pescador amic meu, de Cambrils...

(I no diu més, i hi ha un silenci extens,

tant com el món, i van passant les hores.

Deixa una mà caiguda en un genoll).