Aquesta és una expressió que m’encisa per la seva plasticitat i alhora per la seva contundència. Parlar foradat; no em diran vostés que no hi veuen de seguida com les paraules, a mesura que van eixint per la boca, van caient per un forat per a perdre’s en el no-res. Ens imaginem com l’aigua va rajant des del canó de la font fins a la bocana d’un cànter que té un forat al cul i que mai no s’omplirà. Si fa o no fa aquest és el sentit que ve a tenir la nostra expressió: estàs dient coses sobre un tema que no controles i estàs asseverant conclusions balderes, estàs parlant foradat, la cosa no va així com tu dius.
Si us ve de gust continuar llegint, feu clic ací.
En aquest cas que expliques, les dues opcions de la teva conclusió em semblen vàlides i no em semblen excloents, crec que són certes les dues: parlen foradat, i actuen de molt mala fe i ocultant altres interessos.
ResponEliminaM'agrada aquesta expressió. I si que tens raó que tots parlem foradat algun cop, però si quan ens n'adonem al menys ens molesta una mica haver-ho fet, per la vergonya, ja tenim molt de guanyat!
Bon dia Francesc