Totes les dites ho són, però aquesta és de les més taxatives i definitòries que ha generat l’imaginari col·lectiu. Quan a algú se’l sentencia amb aquesta dita és que el pobre ja no té remei; ha recorregut tot el viacrucis i, evidentment, ha acabat crucificat.
Hom qualifica a algú de cabró per dues circumstàncies bàsiques: o bé perquè la parella, en l’ordre sexual, li ha posat les banyes; o bé perquè en qualsevol àmbit de la vida al nostre personatge l’han entaforat i li han pres el pèl.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.
En alguns llocs on parem a fer un mos ciclista i demanem un bocata de "jamón catalana" (ei, que no em dit ni pernil, ojo) ens han rectificat precisant "jamón con tomate, querrá decir, no?" i tu li dius "sí, claro, lo siento, ahora mismo voy al WC y me labo la boca con jabón, perdone el descuido, no sé en qué collons -valencià graciós, per suavitzar la cosa- estaría pensando" Normalment no hi tornem, és clar. Però no sé si al capdavall, tindrem que fer-se el bocata més amunt d'Els Ports. Sí, cabrons, calents i empresonats. Salut.
ResponEliminaQue no falti l'energia,
ResponEliminani falti la indignació,
són quatre horetes de gresca
i després, cap al racó.
Llarga vida per La Iseta,
bona vida als valencians,
diuen que qui passa els dies
va fotent empenta als anys.
*
Gràcies per la boletada que em vas dedicar, com a tots els altres participants. Queda tot molt suculent.
Amunt i crits.
Salut, Vicicle; que ens en farà falta bona cosa per sobreviure amb aquesta gentola.
ResponEliminaOlga, fou i és un plaer servir-te.
Salut i Terra