dimecres, de febrer 16, 2011

LES GAVINES TROBEN LA SOLUCIÓ A LA CRISI.

Sembla ser que al País Valencià han trobat la pedra filosofal per a solucionar la crisi: Segurament deixaran de treballar els camps i es dedicaran a exportar xoriços a Madrit. (Ho he oït aquest matí mentre em desdejunava per la ràdio). Esperem que així siga, que li agrade i que s'hi quede a viure.
a

9 comentaris:

  1. Vicicle16 de febrer del 2011, a les 16:26

    No em digues que el Camps va a l'atur ("deixarà de treballar el Camps") i els xoriços a Madrid amb l'Espe? Dia gran a València. Perquè avui no és 28 de desembre, no? Moët-Chandon, vaig a per tu. Oeeeé, oé, oé, oé… Salut.

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó16 de febrer del 2011, a les 16:30

    Si la cosa qualla Dom Peringon a dojo. La ser ha dit que el PP s'estava plantejant donar-li un exili daurat i enviar-lo al Congrés de Diputats del país veí.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Sell*llés16 de febrer del 2011, a les 20:27

    El PP és potència mundial en la fabricació de xoriços. No els subestimeu! Si això passa serà perquè els tenen en stock...

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas16 de febrer del 2011, a les 21:29

    :) Brindarem doncs amb tu, encara que sigui a distància!

    ResponElimina
  5. zel16 de febrer del 2011, a les 22:09

    Hi hi hi, molt bona, però molt!

    ResponElimina
  6. Rafel16 de febrer del 2011, a les 22:45

    Imatge impactant. Abans de llegir l'article ja me'ls he imaginat.

    Algú va dir fa temps que la paella portava xoriço, doncs a exportar-la, que ací la gaudirem amb bajoqueta i garrofons.

    ResponElimina
  7. Calpurni16 de febrer del 2011, a les 22:50

    Bona solució. A casa nostra la fabricació de xoriços està assegurada.
    Salut.

    ResponElimina
  8. La Senyoreta Reykjavík16 de febrer del 2011, a les 22:51

    Sí? tant de bo...a veure a quina perleta ens claven, però...

    ResponElimina
  9. Francesc Mompó16 de febrer del 2011, a les 23:00

    Sell*llés, tenen el magatzem ple.
    Carme, jo et serviré la copa.
    Zel, un alfabet de foc.
    Rafel, sempre me les has enganxades al vol; sóc previsible, però també ho és la gota malaia.
    Jesús, en tenim per a donar i regalar.
    Senyoreta, traure'ns el quiste ja ens alleugeriria un poc. Després ja veuríem.
    Salut i Terra

    ResponElimina