dilluns, d’abril 04, 2011

TANKA DE LA FUSTA OFERIDA

TANKA DE LA FUSTA OFERIDA

A cada resta
de vernís desgastat,
la tendra espatla
de l'amor jovenívol
sota l'esguard del bes.
a

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas4 d’abril del 2011, a les 18:37

    El banc espera... aquesta bona companyia!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals6 d’abril del 2011, a les 13:36

    M'agrada molt, no sé dir del tot per què! De fet m'atreu molt allò rústic, de "vernís desgastat". Desgastat per l'espatlla: el rerefons que no és oblidat per "l'esguard del bes", una bona sinestèsia, que s'escau a un poema romàntic com aquest.

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó7 d’abril del 2011, a les 18:59

    Un banc sempre és un company fidel, Carme.
    Ets molt amable, Helena.
    Una abraçada
    salut i Terra

    ResponElimina