LA NOVEL·LA "UENDOS" AL BLOG "COL·LECCIÓ DE MOMENTS"

Carme Rosanas, del blog Col·lecció de moments, ha tingut l'amabilitat i la bonhomia de fer un comentari de la meva novel·la Uendos i de regalar-me aquest deliciós dibuix.

"M'ha agradat conèixer les diferents maneres de dir Follets, que en Francesc ens ofereix a la Introducció del llibre: Minairons (o manairons) al Pirineu, Pericó, Martinet, Bufarut, Gambutzins, Donyet, Duendo, nanet, Nitos, Boets... i no us els poso pas tots.

Ell hi afegeix el nom popular de la Vall d'Albaida: Uendos.

La veritat és que els llegeixes i et venen ganes de veure'ls. I segueixo llegint i els veig... els veig de veritat. Els veig com els dibuixo. (No sé si m'han quedat prou guapos o se m'enfadaran i vindran a tombar-me el saler o a esborrar-me arxius de l'ordinador. I és que jo ja pensava que existien, tot i que no ho havia confessat mai a ningú. Que passaria si comencés a explicar que crec en els Uendos? Ja podria anar dient que jo mai no bec res d'alcohol, ja... )

El llibre és un gran conte, molt bonic, explica les experiències del Sarmentet i la Pebrelleta, amb els humans, amb la seva mascota, la marieta, amb les formigues enemigues. (Diuen que els Uendos, només es poden deixar veure pels infants i jo em pregunto, se'ls deuen mirar els infants d'avui dia? O potser els tenim massa ocupats?)

Tenen poders màgics, poden aplegar núvols en un tres i no res per provocar una tempesta. Poden arribar fins als nostres somnis i són capaços de fer feines impossibles. Com poden carregar uns sacs pesats i grans per un home, si ells són tant petits? (Màgia pura, ja us ho dic. No sabeu per què passen algunes coses estranyes a la vida? O per què a vegades surt tot a l'inrevés? O per què a vegades hi ha coses que semblen arreglar-se soles? doncs ja teniu la resposta)

Bé, no us explicaré pas la història, és una història que et fa venir ganes de ser nen o nena per trobar-t'hi ben endins. Ja sabeu que a mi no em costa gaire. M'hi he trobat de ple. Amb ganes de compartir-la amb els meus nens, de seguida que la puguin entendre. Amb ganes d'explorar l'alzina del jardí a veure si veig alguna entradeta sospitosa. (No tingueu por, Uendos del meu jardí, no ho explicaré a ningú, ni us molestaré gens, teniu raó, les persones poden ser molt perilloses, però us asseguro que no pas totes)."