L’hipocorístic és aquella forma familiar i afectiva amb què escurcem els noms propis de les persones per fer-nos-els més propers. Així tenim que en català els fem generalment agafant la darrera síl·laba del nom, i en molts casos afegim una “o”, per al masculí. Com ara noms com Francesc, Vicent, Salvador, Joaquim, Rafael, Eulàlia o Eugènia donarien Cesc, Xesc o Sisco; Cento; Voro; Quim o Ximo; Felo; Laia o Xènia; amb d’altres possibilitats comarcals.
Continua...
N'hi ha de ben curiosos...de passada he après un nom que no sabia, hipocorístics, jollons!
ResponEliminaJo també confesse que mai no havia ni llegit ni escoltat aquest mot. I assabentat del significat de Paco, mai anomenaré així al tal Camps. El més que puc fer es dir-li Ces (en castellà de Castella i sense el fonema k final, doncs els castellans no el pronuncien)Ara, que ben mirat, el més convenient és dir-li Francisco.
ResponEliminaDoncs jo tampoc la sabia la paraula hipocorístics... fixa't quanta feina has fe t en un sol post.
ResponEliminaA mi Cesc m'agrada, trobo que és un hipocorístic simpàtic... més que Paco.
Zel, Carles, Carme, gràcies per passar per casa.
ResponEliminaCarme, agraït també per les floretes que dedicares a l'escrit de la passejada. A mi m'ha agradat molt el teu.
Ps. Porte uns dies bastant hipotecats i no tinc massa temps per als blogs.
Salut i Terra
Sort que dius això, Francesc, perquè trobo a faltar les teves aportacions!
ResponEliminaLamentablement per influencia del castellà a tot arreu de les Montserrats en diuen Montse quan de fet haurien de dir Rat... o Serrat ( però potser és culpa del Joan Manel Serrat que no es fa servir com a hipocorístic...) El meu avi es deia Gumersindo ( coses d'abans) i es feia dir Sinto...
ResponEliminaA mi el Boti em diu Jor!
ResponEliminaJordi, és que a tu i al Botifarra és per a donar-vos de menjar a banda.
ResponElimina