Estava farta d'anar sempre amunt i avall. Tots, absolutament tots, l'obligaven a fer el que volien. Ara passa per aquell pont, que hi ha una vista preciosa; i allà que anava ella. Passem sota aquest àlbers; i per l'albereda que s'allargava. Només girar la cantonada, i la complaent i esgotada passejada els era relaxant, distreta o romàntica. Tanmateix, anà afartant-se de ser l'excusa de petons golosos, de traïdors i també de mandrosos i desmenjats. Un dia s'enfilà la desitjada jaqueta de fulles tardorals i desaparegué darrere les primeres nevades. En el seu lloc ens deixà l'ànsia.
gràcies de nou per la teva participació mensual sense falta
ResponEliminaOstres,! acabo de programar un post perquè es pengi ara mateix a les 12:00 en punt i vinc aquí i trobo que hi ha algunes coincidències amb el teu.
ResponEliminaI no puc fer més que alegrar-me'n i no em preguntis per què... suposo que perquè m'agrada molt com escrius i qualsevol mínima semblança em fa mirar el meu conte amb més bons ulls...
La meva jaqueta és de núvols i estrelles, però serveix pel mateix per escapar-se...
Molt bona aquesta passejada fugitiva!
ResponEliminahola Francesc,
ResponEliminano ens coneixem personalment. sóc germán llorca i també sóc blocaire (mira l'enllaç). Perdona per entrar així als comentaris del teu blog, però desconec el teu e.mail i et volia demanar una cosa.
L'1 de febrer, un grup d'amics (professionals tots del periodisme i la comunicació) posem en marxa una iniciativa de comunicació per a l'Alcoià, Comtat, Vall d'Albaida i Costera que podria interessar-te. Es diu AraMultimèdia: http://www.aramultimedia.com/
La cosa és molt senzilla: ens agradaria enllaçar el teu blog a la secció de "blogs amics" i volem demanar-te permís. Em pots contestar directament a: german.llorca@ono.com
Gràcies per avançat!! salut!!
Ens hem quedat sense decorat, però la màgia del bosc tornarà.
ResponEliminaNo passeu ànsia.
Inquietant. Però preval la pròpia voluntat.
ResponElimina