ÒSCUL ETERNAL

Entre roc i fusta
mude metall en pell
i guerrer per cavaller,
i nu,
sentint la terra sota els peus
i el vent definint-me el rostre,
m'aclame a la dolcesa de l'esguard
i a l'òscul eternal dels teus llavis.

LA ISETA: FEM, FOSC I FORAT

Que el valencià està reculant perillosament és un fet inqüestionable. Estem en un model social d’avanços vertiginosos i de filosofia globalitzadora; la qual cosa fa que els cantells i les arestes de la diferència siguen ràpidament erosionats i sacrificats. Les revoltes i els desnivells entrebanquen la unificació. La línia recta és la que més velocitat permet.
Si us ve de gust continuar llegint, feu clic ací.

LA VIDA SECRETA DE FRANCISCO CAMPS

Si el ciutadà president té alguna vida secreta jo la desconec. Tampoc no m'interessa massa l'enfocament morbós de les persones. Ara bé, no em negareu que en algun lloc ha d'estar l'enganyifa. Una persona que té de jornal uns 80.000€ anuals i que després de molts anys en l'empresa -fix com aquell qui diu- no ha estat capaç més que d'estalviar 900€ i portar a la família a la platja amb un cotxe de 15 anys, no ha de tenir una doble vida que ens amaga a tots els socis d'eixa empresa; és a dir, a tots els valencians. No dic jo que necessàriament hagen de faltar virtuts en aquesta vida amagada. Veges-tu a saber si és que no dedica la totalitat dels seus estalvis a fer obres de caritat i ho haja donat tot als damnificats d'Haití, a promocionar la llengua i la cultura del País Valencià o a qualsevol altra causa benèfica. Vist el grau de pobresa en què es mou aquest bon home ja no m'estranya que li hagueren regalt vestits de jaqueta i passejades amb Ferrari perquè s'esbargesca i no pense en la mala sort que ha tingut en aquesta vida.

Ps. Estic pensant a obrir-li un compte corrent solidari per ajudar-lo a acabar el mes.

LA ISETA: ELS ESCRIPTORS VALENCIANS A CANAL 9

Si ens atenem al que veiem a Canal 9 hem de deduir, sense cap esforç, que els valencians hem estat incapaços de generar escriptors en valencià –nom que rep la llengua catalana al País Valencià–. Ja podem estar hores i hores davant del televisor que el nostre ens públic, pagat amb els impostos de tots els valencians, no dirà res sobre l’existència d’uns éssers que sembla ser que no en tenen, d’existència.

Si us ve de egust continuar llegint feu clic.

QUEDEN 9 DIES

QUEDEN 9 DIES!!!

I JA ES VEU EL VERD.

DE PIRATES

Sí, de pirates informàtics es tracta. He hagut de capar els comentaris dels meus blogs perquè a algunes empreses índies els havia pegat per emigrar a ca meva a fer propaganda de les coses més peregrines i me'ls estaven emplenant. Per a mi és un conyàs o collonada -perquè no hi haja sexisme en el llenguatge- ja que em costa haver de gestionar per dins la màquina. Ai las, i què hem de fer!

L'altra de pirateria ha estat més seriosa. Al periòdic digital L'informatiu, on ja sabeu que faig una columna setmanal -mentre m'aguanten- també han entrat a fer la mà. En aquesta ocasió deu ser algú a qui no els fa gens de gràcia la línia política que porta el diari qui ha fet que aquesta setmana no s'haja pogut seguir amb regularitat. D'on procedeixen aquests vaixells cadavèrics? Doncs seguint un poc la filosofia de L'informatiu no és massa difícil tenir "pressumptament" sospites.

Una altra notícia: a partir d'aquest cap de setmana el diari començarà a publicar una columna dedicada a un autor valencià -escriptor, poeta, dramaturg...- per intentar omplir la inexistència d'aquestes notícies al País Valencià. Si no passa res, el primer serà el poeta Jaume Pérez Montaner.

Ps. Pel que fa a mi, QUEDEN 10 DIES PERQUÈ ELS UENDOS TINGUEN GESTOS

QUEDEN 11 DIES

Queden 11 dies!!!

I no és per a la presentació del número 9 de la revista Marxa Popular Fallera que serà presentada a la Societat Coral del Micalet el dia 27 i en la qual he participat amb un article... que també.

I no és per a l'actuació de l'amic Jordi Albinyana amb les Maedeus a Carlet a les 18h i a la qual he estat amablement convidat... que també.

I no és per a un comboi que m'havien proposat a Benimaclet al Kaf Café on feien un homenatge a l'Ovidi Montllor, i que m'haguera agradat anar amb l'amic Pep Albinyana (Gàlim)... que també.

Ni a la presentació de les novel·les eròtiques de Joan Olivares a l'Ateneu de Benaguasil a les 20h, on sí que aniré... que també.

Tot això i un fum de coses més ocorreran el dia 27 de febrer; però és ben bé una altra cosa.

Queden 11 dies!!!

UNA DOTZENA

QUEDEN 12 DIES!!!

LA ISETA: FORASTERS VINDRAN QUE DE CASA ENS TIRARAN

Quan era un xiquet ja sentia aquesta sentència en boca dels majors; o bé, la seva variant: Forasters vindran que de casa ens trauran. En aquella època, allà pels anys 60, eren poques les onades migratòries que jo percebia al meu poble. Unes quantes famílies andaluses i unes quantes de manxegues era l’única emigració que acudia a buscar-se el pa a un poble de 5.000 o 6.000 habitants aleshores.

Feu clic per continuar l'article.

LA RODA DE LA FORTUNA

La roda de la fortuna no és solament capriciosa, és també anàrquica. Porte una temporadeta acompanyant Rimbaud a l'infern; però a la vegada també se m'obren primaveres al pit.

Un quiasme poètic que vaig fer fa molt de temps reflectiria prou bé aquest ball de sensacions:

Arcà del cel

o do de les tenebres.

I ahir, vaig rebre un parell d'alegries més: El cantant Carles Pator que està preparant un treball on musica 10 poetes valencians m'envià la primera maqueta acústica del poema que vaig fer en homenatge a la mort (assassinat) del jove nacionalista valencià de 17 anys Guillem Agulló. És una delícia com l'ha musicat, però encara no la puc penjar. També m'envià la cançó amb el poema de Jaume Pérez Montaner -tot un goig per a mi figurar al seu costat-. La segona és que l'amic i poeta Berna Blanch em va fer arribar dedicat el seu darrer poemari, Espiga, amb què guanyà el premi de poesia Joan Perucho de la vila d'Ascó del 2009. D'aquest sí que us reproduesc un poema perquè en feu un tast.

No sé si els records

seran torxes enceses que ens guien

pel camí que torna enrere.

No sé si la mort

serà el vent que les apague

o el fred que ja no ens deixe

engendrar nous miralls.

Sé que som brevetat i desig...

Sé que la memòria és pols de llum.

Berna Blanch

LA ISETA: I QUIN BOLET!

A hores d’ara desconec la causa que ha lligat popularment el bolet al fracàs. Però aquesta associació està molt viva en moltes comarques valencianes. Per molt que li pegue voltes per esbrinar-ho i trobe explicacions que s’hi puguen acostar, sempre me’n surten d’altres igual de poderoses, o més, que em tiren per terra la teoria.

Feu clic per continuar l'article

ESTRENY COM UNA SERP

Estés davant dels ulls
vestit d'impol·luta innocència,
et presentes sovint
allà on fineix l'ombra.
Combregant les primeres albors
d'una alfa esmunyedissa,
tel a tel,
desprenc capes al silenci
fins al conjur de la melodia
perquè el mot esdevinga símfon
i congrie la imatge i la flama.
Mentrestant el buit burxa
i el vertigen estreny com una serp.