Euskal Herria, germana

No és el passat, sinó el present que ens agermana

Euskal Herria, germana,

el teu verd els encega els ulls,

no et volen tan verda i orgullosa.

De groc ens vestiran a tots,

groguencs de messeta eixorca.

Maleït rosegador que ens menges les arrels,

que per fer cau ens forades el pit

i ens falseges els records.

A espasa i foc eixamplares el past,

maleït conill, perquè cap cep no et fera nosa

i escampares catxaps per muntanyes i valls

i feres arribar caus a mar tancades

i feres perlejar incisius a mar obertes.

Però la llum del sol té memòria, conill,

l'onatge de la mar té memòria, conill,

la pluja i la muntanya tenen memòria, conill,

la veu del vent ve del record, conill,

la terra i el verd tenen memòria, conill.

Conill o bou,

no sou d'aquesta terra

no és aquesta la vostra terra.

Que no ho veieu?

Tots junts semblem un animal,

un animal amb el ventre podrit.

EUSKAL HERRIA (V)

El viatge donava per a continuar descobrint costums i racons que se'ns gravaven al cor i a la memòria. Entre d'altres particularitats aquesta manifestació d'estima d'un poble pels seus fills que vaig trobar a l'entrada d'una taverna a Getaria i que vaig demanar permís per fotografiar-m'hi.

EUSKAL HERRIA (IV)

Ens planificàrem un viatge barrejat. Pel dia féiem rutes i visites a indrets buscats (Chillida Leku, platges, sidreries...) i a ciutats grans i menudes (Bilbo, Donosti, Gaztei, Ondarribia, Biarritz, Zarauz...).

I per la nit ens hostatjàvem a casalots rurals. Estiguérem en tres.

El primer fou casa Karobi a Zubieta. Una espècie de masia de nova planta molt neta. El tracte amb l'ama també molt bo. Lloc recomanable.

El segon lloc on estiguérem fou la Pardiola a Hernani. Situada en un lloc bellíssim, però el casalot estava massa comercialitzat.

El tercer fou la Morgota a Kortezubi. Un lloc especial amb escut nobiliari i tot. Ple de realisme màgic, tant pel casalot (estructura, mobiliari i decoració), com pels amos, que hagueren fet les delícies del novel·lista Juan Rulfo.

EUSKAL HERRIA (III)

Donosti/a (com que no sé molt bé com s'escriu, ho he vist de les dues maneres) fou, com no podia ser d'altra manera, un dels destins del viatge. Perfecta, encisadora i endiumenjada, Donosti ens rebé tota plena de tòpics: La famosa Conxa, tan burgesa i decimonònica ella, el casc antic amb tota la gamma de pinxos. Ningú no s'ho pot perdre. Cada tasca era una forest amb tot de safates engrescadores de gola. I en el bulevard una agradable sorpresa: Un trobador/cantautor nadiu, Urko Menaia, regalant sonates de to melanconiós (no és per a menys si ens atenem a la situació en què es troba Euskal Herria lluitant contra els elements). Si teniu ocasió d'escoltar-lo no us el perdeu.

Continuàvem col·leccionant sensacions.

EUSKAL HERRIA (II)

Una expedició a Euskal Herria com cal no podia estar exempta de visitar, entre d'altres indrets, un batxoki i una heriko taberna. De la visita a l'heriko taberna de Kortezubi (crec, o d'algun poble de per allà) destacaria la xarrada que vam petar amb els amics i el gintònic que em vaig fer. Me'l posaren en una espècie de búcar que quasi em calia agafar-lo amb les dues mans; boníssim. I pel que fa al batxoki (o batxokia, no ho sé molt bé perquè el vaig veure escrit de les dues maneres) d'Ibarrangelu s'ha de lloar l'excel·lent dinarot que ens hi cruspírem i la curiositat del mapa que tenien penjat a l'entrada.

Ah, de tots dos llocs eixírem sense haver contragut cap de les malalties amb què ens metrallen els espanyolíssims i benpensants telediaris oficials. Només puc que contar amb admiració meravelles d'aquella gent.

Viatge a Euskal Herria (I)

L'estiu passat vam decidir conéixer in situ Euskal Herria. Anàrem a Euskadi i a Iparralde. Tots els colors del verd, com molt bé pintà amb símfons Raimon, s'hi conjuminen per fer créixer un poble peculiar i admirable. Només penetrar en aquelles valls la flaire a terra humida, la vista horitzontada per orgulloses muntanyes, el tel de reixiu amb què es pentina el boscam de matinada, les vaques, els pomerals i les cabres que es dibuixen entre els verds; i la gent, d'urca mirada i de vocable de terra, germans. tot una bella aquarel·la que la humanitat havia de cuidar. Mal faran les terres de conills i les de galls si roben una bellesa que no els pertoca.