dimarts, de febrer 12, 2013

dimarts, de febrer 05, 2013

POEMA OULIPIÀ QUE RENAIX DELS DESEMPARELLATS HEMISTIQUIS D’UN SINTAGMA FUGISSER O DECONSTRUCCIÓ D’UN DESFICI.


POEMA OULIPIÀ QUE RENAIX DELS DESEMPARELLATS HEMISTIQUIS D’UN SINTAGMA FUGISSER O DECONSTRUCCIÓ D’UN DESFICI.

Tinc un sintagma sobre l’onatge del cel
no sé com presentar-lo els determine
llança de malucs se li adiu plena
en un tauler de llum s’allunya sense acords
a un centre fugisser per maridar-lo
encara que em posicione d’ulls foscos
no concorda d’ulls foscos
mirada penetrant perquè el nucli
mirada penetrant braços en la donació del ball
s’esgola fent surfing amb el vestit
sense que cap prohom sobre l’onatge del cel
cap qualitat els determine
que s’acosta se li adiu plena
davant de l’adjectiu s’allunya sense acords
tinc un sintagma
que juga amb mi.