LA ISETA: ELL S'HO TALLA I ELL S'HO CUS.

Aquesta dita s’aplica a aquella gent que no necessita de ningú per embolicar-la. No s’aplica a la senzillesa d’aquelles persones que són capaces de fer-se les coses per elles mateixes; no, no té aquesta entesa de bonhomia intrínseca. Amb aquesta dita retratem un altre tipus de personatges ben distint.

Si us ve de gust continuar llegint feu clic

Estellés a Puçol 1982.

Amb les fotografies del periodista Juli Esteve i un poema de Manel Alonso i Català han fet un vídeo sobre el dia en què Vicent Andrés Estellés va estar a Puçol participant en el Dia de l'Arbre de 1982.
Paga la pena escoltar la sensibilitat de Manel Alonso sobre les imatges d'Estellés.

PERLES LINGÜÍSTIQUES

La incredulitat em va fer saltar una riallada. Estava assegut al sofà mirant papers i tenia el meravellós Canal 9 de fons (sempre és una impagable font d'inspiració) quan ho vaig oir. És un anunci de la Diputació del senyor Rus (aleshores i gairebé... llavors i tanmateix) en què fan propaganda d'una fira gastronòmica a Moixent. Fins ací, tot correcte; és un bé per a un poble, i la seva diputació li'n fa ressò. Ara bé, com que a aquesta gent els fa el mateix vint que quaranta, vull dir que l'amor i l'interés per la nostra cultura els la reflanflinfla, contracten una locutora que destrossa el valencià. I no ho dic perquè fera una tria subdialectal i allunyada de l'estàndard, no. Ho dic perquè deformà de tal manera un fonema que no sabia pronunciar que em féu veure una imatge entre esgarrifosa i patètica que m'arrancà la riota. Resulta que l'anunci canta les excel·lències gastronòmiques de l'esdeveniment i quan està acabant hi ha una oració reclam que diu (més o menys perquè no ho recorde molt bé): Et lleparàs els dits!

I ací és on ve el quid. La locutora no és que no pronunciara la palatal inicial i la transformara en una iot com fa molta gent, no. Açò haguera estat fins a cert punt comprensible. El tema és que el que pronuncià com a primer fonema (més aïnes so) de la paraula lleparàs fou una espècie de fricativa amb una forta tendència africada que em féu posar els ulls com a plats. El que la locutora digué fou: Et txeparàs els dits! I jo immediatament em vaig imaginar els deu apèndix en forma de garra ridícula, tots gepats com si patiren una artrosi (o artritis, que aquest cap no el domine) galopant agafant les menges i portant-nos-les a la boca.

Doncs això, com que no tenen gens d'interés per la nostra cultura, se'ls veu la gepa. Una perleta més.

MOAIS

Relats Conjunts (setembre - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta imatge dels "Moais de l'illa de Pasqua".

MOAIS

Els braços? El cos? Les cames? Tinc els peus ran l'arena del fons, allà on descansa la mar quan el vent deixa de marejar-la. No sabem ni com ni per què, però un bon dia anàvem entretinguts contant els peixos que ens passaven entre cames quan Pere li digué a Quera:

-Mira aquestes nuvolades; sembla que plourà.

I sí, plogué. Una immensa ramassada ens sorprengué tots tres. Però no plogué aigua. Plogué terra. En caigué tanta que quasi ens colgà. Poc més que el cap ens quedà fora. En caigué tanta que es formà una illa al voltant dels nostres cossos i ja no ens podem moure. I ací estem des de fa moltíssim de temps veient-les passar. Com que som de pedra tampoc no tenim massa necessitats. Ens ho passem bé observant com els humans ens fan fotografies.

LA ISETA: SI NO SÓN BOUS, SÓN JONEGUETS.

Si no són bous, són joneguets; amb aquesta dita, la saviesa popular, que no entén d’estructures políticament correctes, vol asseverar que alguna cosa de realitat hi ha allà on ha posat l’ull. Si el que està veient, escoltant, o simplement oint, li sembla un bou, és que segurament serà un bou; o si no l’és, com a mínim és un jònec, que al cap i a la fi està destinat a ser, tard o d’hora, un bou; i ja se li veu la traça.

Si us ve de gust continuar llegint feu clic.

LLUNA PER ROSES

LLUNA PER ROSES

Sents atansar-se el ressò de l'ampla nit

en el fru-fru dels llençols?

Da'm un grapat d'estels

i bescanvia'm la lluna per roses

en aquest conte de fusta estiuenca.

OFRENA D'ESTIU

OFRENA D'ESTIU

Nascudes de les mans de la terra,

com un ram de síl·labes necessàries

per al·literar les festívoles sitges,

les trenades espigues del blat.

MICROCONTE: CONTROL D'ALCOHOLÈMIA.

Com que era el primer que donava 0'0 aquell dia en el control d'alcoholèmia, les autoritats, molt atentes, l'obsequiaren amb unes copes de cava.

PREMIS I REEDICIÓ DE LA NOVEL·LA CAMÍ D'AMOR

16/09/10

Un camí de premis

Des de la seua publicació, Camí d’amor de Francesc Mompó ha llaurat tot un camí d’èxits. El Premi Benvingut Oliver 2007 i el Premi Samaruc 2010 són tan sols una anècdota si ho comparem en la confiança per part del professorat que han elegit aquesta novel·la com a lectura obligatòria per als seus alumnes. És aquest el motiu pel qual, aquesta història d’amor es troba de nou a l’impremta reeditant-se. Enhorabona a l’autor i que continuen els èxits!
ETIQUETES DE COMENTARIS: EL LLIBRE DEL MES

LA ISETA: DE LA FESTA, LA VESPRA

Allò que la generació beat va prendre com a filosofia, santificant la novel·la deJack Kerouac On the road (En el camí), tot un manifest de vida que canta la importància del camí per damunt, si cal, de l’arribada, del destí, ja ho havia interioritzat la saviesa popular valenciana.

Si us ve de gust continuar, feu clic.

LA CUINA DE LA FIGA A CA LES SENYORETES D'OTOS

LA CUINA DE LA FIGA

a

Ca les Senyoretes

dissabte 18 de setembre

PROGRAMA

8:30

Xarrada a càrrec de

Julià Bordera

(autor d'un estudi sobre les varietats de figues valencianes)

figues i figueres valencianes: varietat i utilitats

9:45

Sopar

MENÚ

ENTRANTS

-Nyofles (figues albardades)

-Llesca d’albergina i formatge de cabra amb melmelada de figa de gota de mel

-Broqueta de panfigol amb bacon

PRIMER PLAT

Ensalada de figues hivernesques i foie amb gelatina de Pere Ximenes

SEGON PLAT

Ànec confitat amb figues napolitanes

POSTRES

Figues gratinades amb escuma de crema catalana

Figues fresques amb gelatina de mel i làmines de brullo

BEGUDES

Cup (Agullent)

Verdil (Fontanars)

Preu: 32 euros

Hab doble i sopar (2 persones): 125 euros

RESERVES

962358032

620588724

casa@ruralotos.com

TANKA DE L'ESPERANÇA

TANKA DE L'ESPERANÇA

Escorça seca

oblidada del segle

encar espera

el dolç miol dels fills

al batec de la saba.

i VIII POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VIII

-Un pescador, amic meu, de Cambrils...

(Evoca un món, en haver dit Cambrils,

i ha dit camins de les nits de pesquera,

i ha dit, també, els amors entre els arbres,

els gesmilers, els geranis, les roses.

Calla tothom, esperant que seguesca,

però ha callat: segueix un fil ocult

de pescadors i treballs de Cambrils,

de clars carrers, de rieres perdudes,

façana, pins i les portes obertes.

I torna a dir, amb lenta veu, remota):

-Un pescador amic meu, de Cambrils...

(I no diu més, i hi ha un silenci extens,

tant com el món, i van passant les hores.

Deixa una mà caiguda en un genoll).

VII POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VII

Hi ha l'hoste aquell que mira les postals

i no sap mai quina d'elles triar,

i finalment un dia acaba els dubtes;

i amb lletra gran, salpassada de titlles,

molt lentament s'escriu a si mateix,

fins vacil·lar en escriure l'adreça.

Pensa i escriu, amb el pols juvenil,

a poc a poc i mastegant les síl·labes:

-Nínxol tercer de la segona naia.

Signa, després, enganxant el segell.

VI POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VI

el nostre és un amor culpable.

sobtadament ens va prendre a tots dos.

el nostre és un amor culpable.

el capaltard s'estenia llarguíssim

damunt la mar, damunt les quatre teles.

ens hem tornat a besar altre cop.

les teues dents, les dents de sacrilegi.

recorde els mots, recorde com vas dir-los,

amb veu cremant, socarrada a les vores:

el nostre amor és un amor culpable.

hem rodolat, altre cop, sobre el llit.

LA ISETA: TERRA DE PEBRELLA, CAGA'T EN ELLA!

La pebrella és una planta aromàtica molt apreciada per a condimentar aliments. Desconec amb quin nom se la puga conèixer en l’idioma veí; quan l’he buscada en aquells diccionaris on apareix, he trobat el que probablement siga un cultisme o un barbarisme: piperela. A tots aquells a qui he preguntat de parla espanyola o no sabien de quina planta es tractava, o senzillament la denominaven amb el nostrat pebrella.

Fes clic per continuar llegint.

V POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

V

Ho torna a dir, hi repeteix certs mots,

certs mots de fang assuavit, arcaic,

uns mots de pols, una pols cereal,

i enyora un món de sendes turbulentes,

d'amors i sang, i altra vegada torna

un clar record, una altiva memòria,

i torna a dir unes poques paraules,

uns sacres mots que l'ajuden a viure,

i ressegueix, enterc, el seu camí:

el seu camí que no sap si és el seu,

veles i vents, el motor de la barca,

les amples nits d'acollidor estel,

de calma gran, d'esperança que hi torna.

Oh dolç amic, oh alegria remota!

Minso, el dolor s'establia altre cop.

Oh clar amic d'havaneres i fum!

Has retornat amarat de salobre.

IV POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

IV

En un racó, hi ha l'home vell que fuma

amb gran delit la seua cigarreta;

fuma i s'adorm mentre li cau la cendra,

solta, al damunt. Abandonat pels metges,

cúmul greu d'anys, i no de saviesa,

desperta un punt, albira el seu voltant,

i té un instant, una fulgor incerta.

Se li ha apagat el tabac a la boca:

balba, la mà, se l'acosta al cendrer.

III POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

III

El cabell bru, i la sina atrevida;

el llarg dibuix, i finíssim, dels llavis,

el cos esvelt i les cuixes llarguíssimes,

amb moviment de gentilesa i gràcia,

et pense molt, oh amable novençana,

amb un ramell, unes flors, a la mà,

que olores molt, intensament, devota.

El món, avui, és, per tu, novençà.

Creues l'hotel amb les passes solemnes

i t'obren, prests, l'ascensor, i somrius.

II POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

II

Camioners que travessen les nits,

creuant brutes ciutats de glaç i fang,

beuen d'un glop en bars de carretera

i d'un cop sol s'hi passen per la boca,

aspra, la mà, i segueixen xerrant,

rememorant els béns d'aquella puta

que li ho van fer, i l'un darrere l'altre,

setze embriacs, una nit de dissabte,

i a l'engonal se li n'eixia el semen;

o el pobre guany, la vida miserable,

les nits d'hivern i les nits d'estiu,

creuant els gels i creuant la calor,

o aquella nit, amb la finestra oberta,

que ho varen fer amb aquella xicona,

i amples de gest reviuen l'episodi.

Camioners que travessen les nits

sense arribar, sinistres, enlloc mai,

i seguiran, perquè segueix la nit.

VIDA CONTEMPLATIVA; VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.

Llista de participants en el llibre homenatge

L'any 91, un grup de poetes i gent de lletres de La Forest d'Arana dirigits per Pere Bessó i Francesc Collado elaboràrem el primer volum d'homenatges a poetes. Per obrir la sèrie triàrem, com no podia ser d'altra manera, Vicent Andrés Estellés. Possiblement fou el darrer homenatge que se li reté en vida. El mateix Vicent ens regalà vuit poemes inèdits perquè els publicàrem en el volum homenatge.

De bell nou, com a homenatge a un dels més grans poetes catalans de tots els temps -amb la permissió d'Ausiàs March-, reproduesc el primer dels poemes de la sèrie Vida Contemplativa que ens lliurà el poeta. Un poema autobiogràfic que alena els darrers mossos de vida abans de deixar-nos.

I

Hi ha l'hoste, amarg, que li han prohibit

beure i fumar, i ha deixat de beure,

i fuma, sols, d'amagat, com un nen,

i cada glop de nicotina el rep

amb gran content, eucarísticament.

Mira creuar una noia al carrer

i pensa molt que val la pena viure,

i àdhuc morir, havent viscut abans

tot el que el món, com acabat de fer,

els ofereix a les seues pupil·les.

Entrevista blogaire del mes de setembre, en el blog ANTAVIANA

La Roser Caño del blog Antaviana ha pensat en mi per a l'Entrevista Blogaire del mes de setembre. Passe a reproduir-la

1. Quin any vas crear el teu primer bloc?

En tinc un parell del blogs, el primer, francescmompovalls@msn.com el vaig fer pel setembre de 2005, ara farà cinc anys. El vaig crear per a donar un referent de la meva bibliografia que anava publicant, del centres on anava a fer xerrades literàries i també perquè els lectors pogueren dir la seva sobre alguna de les obres que tinc publicades.
Després vaig crear el blog http://www.1en2.blogspot.com/ a Cap d’any de 2009 per fer una cosa més variada, on barrejara literatura, esdeveniments literaris, sociolingüística, política i qualsevol altre desfici que se m’acudira.

2. Bloc o blog?

Tot i que els meus coneixements d’anglés i d’informàtica siguen molt limitats –per no dir-ne escassos o nuls–, travesse per l’original blog (web log) i no per bloc, per molt homòfon que resulte comparant-lo amb una llibreteta (tot i que també s’utilitze per a escriure-hi coses). Així és que dic blog i blogaire.

3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Home, els comentaris dels lectors són molt importants, però tampoc no ens hem d’obsessionar-hi. La gent passa per casa i si li ve de gust dir alguna cosa ho fa, i si no, no. Jo ja em conforme amb les visites.

4. Què t'ha aportat el bloc?

És una eina-entreteniment que li cal dedicar molt de temps. Has de controlar-lo perquè si no et menjarà d’altres activitats. Ara bé, dit això, tots som fills del nostre temps i les noves tecnologies ens obren uns camps desconeguts fins ara. I pel que fa a la pregunta concreta, m’ha proporcionat conèixer d’altres sensibilitats i pensaments que m’enriqueixen contínuament. Ah, també m’ha proporcionat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià (ex aequo amb Mercè Climent).

5. Cita un bloc i digues per què.

Caldria citar un bon grapat de blogs interessantíssims tots, el teu, el de Tibau, el de Carme Rosanas, el de Manel Alonso, el de Mercè Climent, el d’Helena Bonals, el del poeta Pere Bessó i un llarg etcètera, però si n’he de dir un només el del magnífic escriptor Toni Cucarella. És un blog polièdric on té entrades literàries i d’altres polítiques amb una capacitat analítica supradotada; i sempre en defensa de la catalanitat dels valencians i de la unitat d’interessos de tots els catalans front al continuat intent de fagocitar-nos la nació espanyola i el de l'amic Manel Alonso "Els papers de can Perla”.

LA ISETA: HI VA, HI!

De bell nou, després de les vacances d'estiu, tornem amb la columna La iseta, al diari digital L'informatiu

Hi va, hi! Amb aquesta interjecció impròpia els valencians expressem un estat de sorpresa gran. Quan davant d’una situació que no cal ni parar-se a examinar perquè l’animalada que acabem de veure, d’oir o de llegir supera qualsevol raonament lògic i salta del món de l’anàlisi al dels sentiments sobtats, ens surt expel·lida –valga la redundància– quasi com una necessitat fisiològica: com un esternut, un colp de tos o qualsevol altra convulsió que el cos tinga necessitat d’exhultar.

Si us ve de gust continuar llegint feu clic.

PITS PETRIS

PITS PETRIS

Se't veu encara el desfici dels dits;

volien amagar-te amb aigua i pols

i condemnar-te pels segles

a la duresa vertical de la murada.

El foc de la sang recuperà el gest

abans que la carn fos pedra.

La rebel·lia de les mans

repta eternament l'ull

masegant les pètries mamelles.