POEMES ANTOLOGATS A ARTEPOETICA.

L'adreça de la meva entrada en l'antologia mundial de poesia Arte Poética que dirigeix el poeta salvadorenc André Cruchaga. Hi trobareu els deu poemes antologats (en català i castellà).

http://www.artepoetica.net/Francesc_Mompo_i_Valls.pdf

ANTOLOGAT EN LA REVISTA ARTE POÉTICA (Antología Mundial)

El poeta salvadorenc André Cruchaga dirigeix la revista Antología Mundial, Arte Poética-Rostros y versos, on ha tingut a bé incloure'm.

Us deixe l'adreça del seu blog Odiseo en el Erebo on ha extret els dos primers poemes dels deu que m'ha antologat.

http://albumnocturno.blogspot.com.es/2012/09/dos-poemas-de-francesc-mompo-i-valls.html?spref=fb

STERXU VILLANUEVA RECITA A COLPS DE SILENCI.

No és el meu aniversari, ni el meu sant, ni cap celebració concreta; era un dia anodí de l'estiu, però ja no ho serà. M'acaben de fer aquest deliciós regal. Sterxu Villanueva recita el meu poema "A colps de silenci". Una exquisidesa de veu. Moltíssimes gràcies, Sterxu.

http://www.goear.com/listen/b4e6973/a-colps-de-silenci-francesc-mompo-locucio-sterxu-musica-ludovico-einaudi-passaggio

RECITAL POÈTIC: COMPLICITATS.

Dijous 17, a la Biblioteca de la Societat Coral el Micalet de València, organitzat pel poeta i amic Jaume Pérez Montaner férem un recital poètic amb el suggerent nom de "Complicitats". En la foto, i d'esquerre a dreta: Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Francesc Mompó, Josep Ballester i Ramon Guillem.

M. Carme Sáez: M'inventaré un cel impossible

Ací us deixe un poema del llibre de l'amiga i poetessa M. Carmen Sáez: Illa retrobada (Onada 2010), M'inventaré un cel impossible. Les imatges són de la seua terra: Millares. Recita M. Carmen Sáez.
Paga la pena deixar-se amarar per la veu d'aquesta poetessa.

RECITAL POÈTIC

Dissabte 11, a partir de les 11h de la nit participaré amb els poetes Alfons Navarret, Mari Carmen Sáez i Josep Lluís Abad en la 4a edició dels recitals: NITS POÈTIQUES DE L'HORTA a Puçol organitzat pel col·lectiu l'andana.

LLUEN SENDEROLS HUMITS

Del poemari De la fusta a l'aigua

LLUEN SENDEROLS HUMITS

Com si tingués vida pròpia

s'ha arrossegat la llengua

per cada centímetre de la pell

i t'ha deixat escrit

per tota l'anatomia

la memòria del meu nom;

al lòbul sensual li ha confiat

tendres paraules d'amor

fetes de menta tèbia,

als càlids mugrons els ha dut

pluja fresca d'estiu

en la lentitud de cada passa,

senderols humits lluen

per la plana del teu ventre

i lloant déus s'ha entrecuixat

per flasconets de melmelada.

BERNA BLANCH: PRESENTACIÓ DEL POEMARI ESPIGA A ALBAL (L'HORTA)

Anit, 18 de juny, a la Biblioteca Municipal d’Albal (l’Horta), es presentava el poemari Espiga (Ed. Meteora) del poeta catarrogí (i afillat per Torrent) Berna Blanch; recull de poemes amb què guanyà el premi de poesia Joan Perucho de la vila d’Ascó 2009. La presentació anà a càrrec de la poetessa M. Carme Arnau que ens féu uns cèntims sobre la poètica de Berna Blanch.

De la mà del duet M. Carmen Sáez i J. Antonio Mateu, dos excel·lents poetes, poguérem gaudir de la poesia de Berna Blanch. Aquest duet representants del grup poètic Argila de l'Aire ens baixà dolçament del cotó dels núvols un trosset de cel perquè el tastàrem els qui hi acudírem. Una poesia feta de llum i silencis, que és com el mateix poeta ens digué que fa la poesia. Passejant per les marjals del terme pasta la llum mediterrània en el silenci que amera els senderols i les sèquies per donar-los l’exquisida forma i el ritme adequat als poemes.

Fer poesia, ens confessà, és com la pluja, que unes vegades cau una ramassada de por en un moments i els versos et surten quasi fets, i d’altres, les gotes van amerant-te a poc a poc fins que el poema es construeix amb més artifici.

Després, com és habitual, un grup dels qui hi assistírem rematàrem la nit poètica en un bar de Catarroja on una pluja rabiüda ens acompanyà fins a la barreja de llimó granissat i orxata de ca Paco. Seria també un ruixat d’aquells que ens regalarà poemes quasi acabats com ens deia el Berna?

FESTA DE LA PARAULA 2010 A LLOSETA (MALLORCA)

Font: Diari de Balears

Jo no hi vaig ser, però hi havia companys, coneguts i saludats. L’ajuntament de Lloseta (Mallorca) organitzà de bell nou el Festival de Poesia que durà des del 8 fins al 12 de juny. La cloenda fou dissabte 12 amb l’acte Festa de la Paraula en el qual un grup de poetes recitaren els seus versos: Lluís Calvo, Carles Camps-Mundó, Juli Capilla, Feliu Formosa, Ramon Guillem, Laia Martínez, Marta Pessarrodona, Pere Rosselló, Pau Vadell, Antònia Vicens.

A l’acte assistiren unes quantes dotzenes d’amants de la poesia; entre ells hi havia escriptors, poetes i gent de lletres: Sebastià Alzamora, Biel Mezquida, l’amic Josep Lluís Aguiló, Carles Cabrera, Joan Fullana, editor de la revista S’Esclop ...

No hi vaig ser, però me’n faig ressò i memòria perquè la poesia nostrada no tinga cap empatx de passar el bassiot banda i banda tantes vegades com li vinga de gust.

Presentació "Correspondència de guerra" i "Si em parles del desig", de Manel Alonso i Català

El dijous dia 3 de juny, la Casa de la Cultura de Puçol es va vestir de literatura per presentar els dos últims poemaris publicats del poeta local Manel Alonso i Català.
Una sala atapeïda de gent escoltà amb religiosa atenció com anaven recitant-se un darrere de l’altre la vintena llarga de poemes que part del públic convidat havia triat prèviament per fer-hi de rapsode.
Manel Alonso havia dissenyat un format original on el protagonisme se li concedia als poemes i no al poeta.
L’acte començà amb la presentació de tres vídeos on la veu del poeta, i en un altre, acompanyat de la veu d’Amàlia Garrigós, ens feia gaudir del poema audiovisualment. (Podeu gaudir-los ací)
Després, Juan Antonio Millón (poeta, crític i president del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre) i Enric Esteve (cantant i actor), feren la presentació del poeta i dels dos poemaris: Correspondència de guerra (Ed. Aguaclara), de fortíssima càrrega social i Si em parles del desig (Onada Edicions) on el combat és eròtic. Tot conduït per Xavier Alcàsser de l’Associació l’ANDANA.
En acabar la part més academicista, començà el recital per part de molts dels presents.
A mitjan lectura el cantant Carles Pastor –magnífic– ens regalà la peça musical que ha fet del poema Dona que inclourà en el nou disc sobre poetes valencians actuals.
Molt grans tots dos; molt gran el poeta Manel Alonso i Català i molt gran el cantautor Carles Pastor.
En acabant uns quants rematàrem la vetlada en amical conversa al bar de la Casa de la Cultura de Puçol.

També en parla Mercè Climent al seu blog Els primers gestos del verd.

Ps. Envie una salutació molt especial a Bernat, el fill de Manel Alonso, per haver-nos fet d’amfitrió i haver-nos entretingut amb una amable repassada comarcal dels pobles dels Països Catalans.

LECTURA POÈTICA A FILOLOGIA: JAUME PÉREZ MONTANER

Dimecres, 2 de juny de 2010. Sala Cesar Simón, Facultat de Filologia de València (20h)

Begonya Pozo i Antònia Cabanilles han fet una breu semblança laudatòria del primer professor de literatura catalana que tingué la Facultat de Filologia de València i han recordat alguna anècdota del professor Sanxis Guarner sobre Jaume Pérez Montaner quan el contractaren: hem contractat un gran poeta valencià.
Després Jaume Pérez Montaner ha fet una amable lectura de poemes de diversos llibres seus: Adveniment de l’odi, Deu poemes, Museu de cendres, L’hereu del desig, Màscares, Fronteres, L’oblit, Solatge; alguns d’inèdits, com l’Anguila, que ja li’l vaig publicar en l’Anguila Literària que celebràrem l’any passat a Catarroja; i un que ha fet recordant la lectura que feren de Peres al Roure a Otos sota el Benicadell.
Tot plegat un regal per als amants de la bona poesia. És una pena que la sala Cesar Simón no estiguera plena d’estudiants. Ubi sunt els universitaris actuals que els fan una lectura poètica de primeríssim nivell en la facultat de filologia i no omplin la sala a gom?

DOS ESDEVENIMENTS POÈTICS: JAUME PÉREZ MONTANER I MANEL ALONSO

Dos esdeveniments poètics per a aquesta setmana.

El primer, dimecres dia 2, a l'Aula de Poesia de la Facultat de Filologia de la Universitat de València i presentat per la professora de Literatura Comparada Antònia Cabanilles recitarà el poeta Jaume Pérez Montaner com a cloenda del curs de l'Aula de Poesia. L'acte començarà a les 20h.

Jaume Pérez Montaner

El segon esdeveniment serà a Puçol el dijous dia 3 a les 19,30h a la casa de la cultura. Un grup heterogeni de gent de lletres llegiran poemes dels dos darrers llibres ( Si em parles del desig i Correspondència de guerra) del poeta Manel Alonso i Català. Actuarà el cantant Carles Pastor i s'hi projectaran vídeos dels seus poemes.

A. Forment, Manel Alonso i F. Mompó

Regaleu-vos un pessic de bona poesia i no hi falteu.

PAÍS VALENCIÀ-SES ILLES: UN PONT DE MAR BLAVA

Anit es tornà a parar un pont de mar blava entre les Mallorques i el País Valencià. A la cafeteria del CCC Octubre de València 6 poetes ens regalaren la veu i la paraula als afortunats que hi assistírem, en un acte organitzat per l'Espai Illes Balears, l'AELC i la col·laboració del CCC Octubre.

En un principi n'havien de ser set, els poetes que havien de recitar, però el menorquí Ponç Pons fou segrestat per les nereides i restà en la seva illa somniada (això sí, excusà l'assistència pel lapsus i envià els seus millors desitjos).

Sis cordes d'una mateixa lira (Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Josep Lluís Aguiló, Manel Marí, Joan Alfons Marí i Ramon Guillem) oferiren el toc dialectal i el tremp personal en cada lectura: Mallorca, la Safor, Eivissa, l'Horta, la llengua i la prosòdia ballava d'una contrada a una altra, d'una gola a una altra, tot travessant la Mediterrània, fins a fer-nos degustar l'excels carboncle de les lletres, la poesia.

(L'últim vídeo correspon a la presentació d'Abisme i ocell de dimarts passat, on el poeta Ramon Guillem llig el poema La bicicleta blava que també recità en aquesta ocasió).

Rematàrem la nit amb un magnífic àpat al restaurant La Carme de València on Rafa Albinyana ens oferí la seva deliciosa carta de plats.

RAMON GUILLEM: PRESENTACIÓ D'ABISME I OCELL

Presentació del poemari Abisme i ocell a La Casa del Libro de València de Ramon Guillem.

Poc més he d’afegir a la crònica que ha penjat Mercè Climent al seu blog Els primers gestos del verd; el qual us recomane des d’ací.
Penjaré algunes fotografies que complementen l’acte i un altre vídeo de Ramon Guillem recitant La butaca de l’avi.

Fou tot un goig escoltar la sentida lloança que el poeta Marc Granell –encarregat de fer la presentació- féu de Ramon Guillem, tota farcida d’anècdotes personals recollides al llarg de molts anys de coneixença.

Féu també una senzilla dissecció del poemari Abisme i ocell; anàlisi molt orientatiu per fer-ne una lectura més aprofundida. Poemari que titllà de fita en la literatura catalana.I després, la generosa actitud de Ramon Guillem que ens regalà la lectura d’un bon nombre de poemes.

He de dir que tot i que ja havia llegit el poemari, escoltar algunes peces amb la rapsòdia de l’autor multiplicava el gaudi.

L'acte acabà amb la firma de llibres i una copa de cava.

RAMON GUILLEM. 30 ANYS DE POEMES.

El divendres 16 d’abril a la casa de la cultura de Catarroja se celebrava l’acte que homenatjava la trajectòria poètica (30 anys) de Ramon Guillem, un dels millors poetes actuals dels Països Catalans, oferit per diverses entitats, per un grup d’escriptors i pels amics.
Em ve al cap de seguida el títol d’un poema que vaig penjar fa poc: Ubi Sunt. Sí, on eren els mitjans de comunicació? On era Canal 9 (possiblement preferiria Bertin Osborne –molt valencià ell– o donar-se autocomplaença política dient com és de meravellosa la CV (País Valencià). On era la TV3? No oblidem que estem parlant d’una primeríssima veu per a la cultura catalana. Solament el periòdic digital L’informatiu se’n féu ressò en la prèvia de divendres. Bé, si no el recolzaren les entitats polítiques –cal dir que l’ajuntament li cedí la casa de la cultura; tot i que algun polític catarrogí s'hi va veure-, sí que ho feren els escriptors, tant els que hi assistíem –jo no hi podia faltar, tant com a escriptor, com a lector seu, com a amic, i perquè era l’encarregat de presentar l’acte–, com els que excusaren l’absència; però sí que vull remarcar un parell d’absents: Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner que com ens havien dit uns dies abans estarien a Brussel·les, però que a l’hora de l’acte llegirien un poema de Ramon a la Grand Place. Doncs així ho feren i ens enviaren per mòbil una foto mentre el llegien.

Em vaig permetre el luxe de començar l’acte recitant un deliciós poema de Ramon Guillem.

NO RES

Un calfred d’ocells.
Unes ales de febre.

El miratge de la neu
en les teulades de l’estiu.

El vol de llamp dels esquirols.
El soroll de la llum.

Les campanes del gebre
en les torres de l’alba.

Una mar en guaret.

No res,
només uns ulls.

Solatge de sols, 1999
Ed. BROMERA

Parlar de Ramon Guillem és ineludiblement parlar de poesia; perquè Ramon Guillem és poesia; Ramon Guillem és poesia fins i tot quan fa prosa. Només ens cal llegir dues obres narratives seves tan allunyades en la temàtica i en la intenció com són L’angèlica i A foc lent per adonar-nos de seguida que la poesia està regint tot el registre lingüístic i està enfocant i dirigint el tremp literari de la seva prosa.

Però la poesia és la música feta paraula i d’això Ramon Guillem és un mestre; i no ho és solament per la gran quantitat d’encertadíssimes cites de cultura musical que amaren els seus llibres, sinó també, i sobretot, perquè ha sabut amarar els seus versos d’eixa melodia harmònica que s’amaga darrere de les paraules fent que la lectura dels seus poemes siga una cantata de reflexions que alimenten la pensa del lector i li multipliquen polièdricament les sensacions.

Ramon Guillem recitant Obscur vent del poemari Terra d'aigua from Mercè Climent on Vimeo.

Ramon Guillem és un poeta hedonista, un poeta que s’alimenta dels petits plaers de la vida i ens els transforma en joies literàries perquè els gaudim amb ell. Però, com no podia ser d’altra manera, la mort també ens esguita en moltes de les seves composicions; Eros i Thànatos planegen sovint per la seva obra.
Però si la poesia és la música feta paraula com hem dit més amunt, també podem definir la poesia com la paraula feta música. I això és el que han sabut veure tot un seguit d’artistes que li han donat nova volada als versos de Ramon Guillem transmutant-los en cançó; i que molts d’ells ens acompanyaren la nit de divendres.
· Miquel Gil: En el disc Orgànic és on apareix el poema Un silenci. · La Coral Polifònica de l’Agrupació Musical La Lírica de Silla que interpretaran el poema Arriaga del poemari L’hivern Remot que musicà Josep Vila (director de l’Orfeó Català).
· El grup Naia. Per cert, encara que ells interpretaran Mirall d´aigua al disc hi ha un altre poema seu: Albufera.
· Carles Pastor, que dins del seu tercer disc està treballant 10 poetes valencians actuals i hi ha inclòs el poema Síndrome d’abstinència del poemari Maregassa.
· Un altre compositor que ha musicat poemes seus és Vicent de Miguel: Si t´oblide és una cançó per a veu i piano basada en el poema Pou i espill del llibre Solatge de sols.

Correspondència de guerra, de Manel Alonso i Català

Allà pel mes de desembre vaig rebre dedicat el llibre de poesia Correspondència de guerra de l'amic Manel Alonso. Ja aleshores em va encisar la seua lectura; després em vaig alegrar quan el cantant Carles Pastor en trià un dels seus poemes per al nou disc que està preparant de poetes valencians actuals; de bell nou aquest llibre em dóna una altra alegria que vull compartir amb vosaltres. Ací us deixe el poema S'estén el temps sobre les llambordes amb la veu del mateix autor, Manel Alonso. Gaudiu-lo.

A Carme Riera, autora de la novel·la Dins del darrer blau.

S'ESTÉN EL TEMPS SOBRE LES LLAMBORDES

com una sargantana àvida
de les filagarses tèbies del sol.
Destorbat pels torsimanys dels còdols,
cerca fugisser amagatalls d’oblit
entre els carrers estrets, torturats, de la jueria.
Aquest és el barri on habita la desmemòria;
només hi resten les pedres i un nom tatuat sobre ceràmica,
no es veu ni una engruna volàtil de les humiliacions,
ni l’ungla fossilitzada dels dits que delataren,
ni una espurna apagada del ferro roent, inquisitorial,
cap recordatori dels pogroms i els saquejos,
cap resta de la carn carbonitzada dels acusats per deïcisme,
cap engruna de l’amarg comiat just abans de l’expulsió...

Com un ocell espantadís torna el silenci
i surt solitari el passat a escalfar de bell nou
els seus secrets damunt les llambordes.

Del llibre Correspondència de guerra de

Manel Alonso i Català

(Editorial Agua Clara, Alacant, 2009)