diumenge, d’abril 26, 2009

LA MUIXERANGA DE LAURA NAVARRO 25 D'ABRIL 2009


Ahir fou 25 d'abril, data horribilis per a tots els valencians. Perdérem batalla, guerra, furs i identitat. Una identitat que tots els polítics espanyolistes s'entesten a arrabassar-nos del tot. Bé, el meu 25 d'abril fou a Otos; com no, a ca les Senyoretes de l'amic Joan Olivares.
Acudírem primer a l'acte de respecte a la pedra Basset que s'ha inaugurat recentment al palau d'Otos (Olivares, al seu blog "Otos4" en fa una semblança). Com no podia ser d'una altra manera, el doctor Olivares l'ha dissenyada tot jugant amb el sol i cada 25 d'abril les quatre barres que hi ha gravades a la base estan cobertes per una ombra (a tots nosaltres també ens furtaren la llum un dia semblant de 1707). Després, Emili Piera féu una dissertació al palau sobre el fet periodístic i social de la relació entre fets i dates. En acabant ens traslladàrem a ca les Senyoretes per gaudir de la mà culinària de la mestressa Assumpció en companyia dels amics. Natzari ens amenitzà amb la seva conversa, sempre tan directa i plena terra. Una vegada férem compte del flam de garrofa i de la mousse d'arrop eixírem al terrat on Pau Alabajos i Laura Navarro ens regalaren un acústic reivindicatiu (del qual he extret la interpretació de la muixeranga que fa Laura Navarro al violí).
Com a sorpresa última, la morralla que havíem quedat fórem agraciats amb les improvisacions musicals que feren el pintor Jordi Albinyana (banjo), Carles Pastor (guitarra) i el mateix Pau Alabajos (guitarra) amb tot un reguitzell de veus batallades. Fou una propina que ens emportàrem uns quants fins a ben entrada la matinada.
Salut i Terra per tots els germans de la gran nació catalana.

dijous, d’abril 23, 2009

QUÈ TRIARÀ, CERVESA O COCA-COLA?


Havíem fet un tomb per la plaça de sant Pere. No ens havíem decidit a entrar al museu vaticà perquè la cua que hi havia era més que respectable. Quina màquina de fer diners la ciutat del Vaticà! Milers i milers de persones entrant i eixint sense parar i tots comprant alguna coseta. En fi, coses de la fe o del morbo. Jo també vaig comprar-hi un parell d'imants, tot i que no foren de motius religiosos. Després eixírem de la plaça i decidírem fer-nos una cervesa fora de tanta fumata, a l'altra banda del pas soterrani. No fórem els únics. Habillat amb més de vint-i-un botó, aquest home de la foto també pensà el mateix. No poguérem resistir a endur-nos-el de record de la visita al Vaticà.
PS. Si a l'empresa coca-cola li interessa com a icona que m'ho faça saber.

dilluns, d’abril 20, 2009

David es despulla


Florència és una ciutat que té la capacitat de sorprendre't en cada cantó que gires. Tota ella és un museu obert i exposat als passejants sense cap mena de pudor. Més enllà de la galeria dels oficis, del pont vell, dels jardins de Boboli, del conjunt catedralici, del museu de l'Acadèmia o de les ribes eròtiques del riu Arno on Safo fa crides de vestals en les assolellades vesprades de primavera, pots tenir la sort de trobar-te amb un espectacle com el que em va regalar a mi a la plaça Senyoria i que us oferesc més amunt. Gaudiu com l'art es despulla al ulls dels passants.

diumenge, d’abril 19, 2009

HOMENOTS: TONI TERUEL

A Toni Teruel i Barberà l'han nomenat president de l'Associació d'Amics i d'Amigues de la Universitat Catalana de Prada; me n'acabe d'assabentar.
Fer un semblant de l'amic Toni és engrescador i complicat a la vegada. Engrescador perquè la seva faceta polièdrica com a professor de llengua i literatura catalana al País Valencià, com a Tècnic Lingüístic de català, com a corrector, com a animador de qualsevol acte que tinga relació amb la llengua i la cultura catalana dels PPCC, com a humanista, com a portador d'una sensibilitat per la llengua i la cultura com ja van quedant-ne poques... convidaria a fer-ne un estudi vast i aprofundit. Tanmateix, és al Toni Teruel amic a qui vull retre homenatge amb aquestes ratlles. Al Toni que sempre està amb tu quan li has demanat ajuda; o quan encara que no li l'hages demanada, o solament li l'hages insinuada, o ell haja notat que t'hi podia ajudar. És al Toni que no ha dubtat a cedir-nos fins i tot el seu llit per a dormir a sa casa a Mercè i a mi a qui vull retre homenatge. És al Toni que sempre ha estat disposat a fer un colp d'ull a alguna obra meva perquè el teixit lingüístic no se'n ressentira, per molta faena que tinguera, que sempre en té, a qui vull retre homenatge. És al Toni que s'ha quedat a fer petar la xerrada amb tu fins a l'hora que fóra, encara que haguera de matinejar o viatjar a s'endemà, perquè ho estimàveu necessari a qui vull retre homenatge. És, en definitiva, a Toni Teruel, UN HOMENOT, valencià d'Algemesí, amb qui he tingut la sort de treballar i de qui sóc amic a qui vull fer aquest petit homenatge.
A tu, Toni Teruel i Barberà, l'enhorabona.
PS. En la foto el senyor Salvador Giner, president de la Fundació Universitat Catalana d'Estiu i de l'Institut d'Estudis Catalans i el senyor Antoni Teruel.

divendres, d’abril 17, 2009

Volant en valencià

Ciutadà president Camps, acabe de fer un viatge a l'estranger, no a Espanya, a l'estranger de més enllà, i a l'aeroport de Manises (ciutat valenciana sota la seva jurisducció) han menyspreat vilment la llengua d'Ausias March i, modestament, la dels meus pares i la meva. Vaig traure els bitllets en Ryanair (caldria parlar llargament sobre els mètodes mafiosos que té aquesta empresa d'ensarronar els client, però d'això ja en parlaré un altre dia. Solament advertir als usuaris novells que s'assabenten bé de totes les clàusules; el barat sol eixir car) i en cap moment em van voler atendre en valencià (català de València). Una treballadora sud-amenricana no feia més que repetir-me: "en español, por favor". A més a més, com que no li canviava la llengua ens va fer passar les mil i una per a poder embarcar. Parlar el valencià a València? Això podríem fer!
Després, tot el vol (València-Pisa) es va desenvolupar en anglés i italià (no seria el més lògic en valencià i italià. Ah no, que això seria en una situació en què el valencià fóra respectat).
Ciutadà president Camps, quina vergonya per a tots els valencians que vosté diu que presideix. La nostra llengua no és respectada ni a València. Supose que com a defensor dels valencians que tantes vegades ha dit que era de seguida en farà alguna cosa perquè els valencians podem continuar sent valencians; si més no, a casa; a que sí? N'estic segur ja que vosté és un gran valencianoparlant, don Francisco.

dimecres, d’abril 08, 2009

LA CANÇÓ DE L'ESTIU


Regala'l als amics. Dedica'l als pares. Ofereix-li'l a la núvia. Fem que entre tots siga la cançó de l'estiu. Passa'l!

divendres, d’abril 03, 2009

Una crida laboral


Aquest matí, ho confesse, he escoltat la ràdio del Carlos Herrera; cal comprovar de tant en tant, no massa sovint per si de cas, que continue anant pel bon camí. Bé, doncs, aquest bon home donava la notícia que el president de la C. Murciana feia una crida als metges que hi ha a ses Illes perquè vagen a Múrcia a treballar, ja que allí solament se'ls exigirà el coneixement de l'espaNol. No faria falta comentar-ho, però a Mallorques se'ls exigeix alguna cosa més que el català? Cadascú a sa casa sap com parar taula, no?

PS. En la foto està amb l'altre president, Don Francisco el benvestit.