PROVOCAR

Els carreus de temps
farts de la baula i del lliri
estenen la llum dels dits,
i en una cerimònia d'aigua i foc
clamen des de la història
que maule la mata de jonc.

INVOCAR

Rellotge de sol a Otos (Joan Olivares)

Silenci, és el moment pristí,
només a tu t'és dat
aconseguir la xifra exacta;
és la màgia de l'instant
des d'on tot és ofert.
Polifem o finestra,
fes que el dia siga sempre clar.

EVOCAR

Quan la imatge es fon
i s'esgola pel pou de l'ull
esdevé magma i miracle
on el poeta mulla els dits
i navega pel blanc onatge
amb lletres de fang.

LA RODA DE LA FORTUNA

La roda de la fortuna no és solament capriciosa, és també anàrquica. Porte una temporadeta acompanyant Rimbaud a l'infern; però a la vegada també se m'obren primaveres al pit.

Un quiasme poètic que vaig fer fa molt de temps reflectiria prou bé aquest ball de sensacions:

Arcà del cel

o do de les tenebres.

I ahir, vaig rebre un parell d'alegries més: El cantant Carles Pator que està preparant un treball on musica 10 poetes valencians m'envià la primera maqueta acústica del poema que vaig fer en homenatge a la mort (assassinat) del jove nacionalista valencià de 17 anys Guillem Agulló. És una delícia com l'ha musicat, però encara no la puc penjar. També m'envià la cançó amb el poema de Jaume Pérez Montaner -tot un goig per a mi figurar al seu costat-. La segona és que l'amic i poeta Berna Blanch em va fer arribar dedicat el seu darrer poemari, Espiga, amb què guanyà el premi de poesia Joan Perucho de la vila d'Ascó del 2009. D'aquest sí que us reproduesc un poema perquè en feu un tast.

No sé si els records

seran torxes enceses que ens guien

pel camí que torna enrere.

No sé si la mort

serà el vent que les apague

o el fred que ja no ens deixe

engendrar nous miralls.

Sé que som brevetat i desig...

Sé que la memòria és pols de llum.

Berna Blanch

LA ISETA: I QUIN BOLET!

A hores d’ara desconec la causa que ha lligat popularment el bolet al fracàs. Però aquesta associació està molt viva en moltes comarques valencianes. Per molt que li pegue voltes per esbrinar-ho i trobe explicacions que s’hi puguen acostar, sempre me’n surten d’altres igual de poderoses, o més, que em tiren per terra la teoria.

Feu clic per continuar l'article

LLUNY DEL TEU BATEC

Lluny del teu batec,
el blau incert de la desmemòria.
El fang vol fang,
costra dura o blana petja
en la perfecció del cercle.
A lloms de la babosa,
la solidesa del concepte;
o suspés en l'azur,
el roc i la rima,
aliment de l'esguard i del temps.
Res enllà del teu batec
mare terra, esfera perfecta.

EL MISTERI DEL CICLE

En tu la senzillesa esdevé mestratge,
obres agraïda les mans a la terra
i estens els braços al sol
en un diàleg de pa i de llum,
trenes el color i la forma
per oferir-nos un tast de la bellesa.
Després somrius i t'abandones
als dictats tel·lúrics
on t'ofereixes perquè tot recomence.
Ensenya'ns el misteri del cicle
com ho féu el gran Walt Whitman.

ESTRENY COM UNA SERP

Estés davant dels ulls
vestit d'impol·luta innocència,
et presentes sovint
allà on fineix l'ombra.
Combregant les primeres albors
d'una alfa esmunyedissa,
tel a tel,
desprenc capes al silenci
fins al conjur de la melodia
perquè el mot esdevinga símfon
i congrie la imatge i la flama.
Mentrestant el buit burxa
i el vertigen estreny com una serp.

L'ULL S'EMBARCA

Rellisquen els dits per la coixinera
de la remota memòria
buscant els mots necessaris
en el codi perdut de la contemplació.
La pell de l'aigua s'ofereix
dolça com un parany
i insinua la línia maresa
enllà del núvol i l'horitzó.
Mentrestant l'ull s'embarca impassible
i marxa cap a l'ona robada.

Canal 9: Una esperança frustrada

Fer una columna sobre l’ens públic valencià és una tasca senzilla, de tan proteic que és. Únicament obriré uns quants fronts a tall de denúncia perquè el lector hi reflexione
Que la major part de la programació és en castellà només s’ha de comprovar engegant l’aparell a l’atzar en la franja horària que estime més oportú el contribuent.

Si voleu continuar llegint, pitgeu ací.

AMB LES FERIDES OBERTES

Em creixien plomes negres
als palmells de les mans
sempre que els núvols bufaven
amagats darrere dels aparadors.
Paraules com a prunyons confitats
en el llibre de la pell,
ales i mans en l'espill,
pàgina inanimada,
mentre em grate les infinites ferides
que em causa un abecedari inclement.

EL PLEC TEMPORAL

El temps féu un plec
a les portes del palau;
vestals, patricis i plebeus
pastats amb un fang anacrònic
acudien a escoltar
les profecies de l'harúspex.

LI HO VA PROMETRE

Li ho va prometre. Viurien en un castell vora una mar amable. Uns ventalls verds es retallarien en l'azur. Les ones els durien antics missatges en partitures amatents. Li ho va prometre. Féu que l'estima cisellara torres i estances, corredors i merlets, penya-segats i portams. La construcció quedà quasi acabada. Després s'agafaren de la mà i l'encís es completà: esdevingueren rajos de sol per viure eternament el seu amor al castell.

NOMÉS LA FALGUERA (i II)

Només la falguera va ser capaç d'entendre-ho.

NOMÉS LA FALGUERA (I)

Només la falguera va ser capaç d'entendre-ho.

LA INJUSTÍCIA CONTRA L'ARBRE SOL

No era cert que impedira la visió del bosc. Havia anat creixent fort i esponerós, però era un més entre els meus germans arbres. Una vegada vingué un home i prengué de la meva ombra per a descansar. Una altra vegada en vingueren dos més. S'ho contaren i forçaven la caminada per poder prendre'm ombratge. Acabaren fent un camí davant meu i ja no s'hi asseien a descansar; preferien d'altres punts de la forest. Un dia, algú digué que li tapava la visió. I tots corejaren que l'arbre no deixava veure el bosc. A colp de destral em tallaren i només resta la soca com a record de mi. Ah, i la dita.

La iseta: Animal que no conegues...

La saviesa popular ha generat al llarg dels segles tota una paremiologia de dites, refranys, frases fetes... que s’han pres com a sentències que transmetien el saber de manera oral de generació en generació sense necessitat d’acudir als llibres; entre d’altres coses perquè l’alfabetització plena s’ha aconseguit, com aquell qui diu, des de fa quatre dies.
Un d’aquests refranys és el que encapçala aquesta columna: Animal que no conegues no li toques les orelles.

Continua...