dissabte, de juliol 31, 2010

DONACIÓ

DONACIÓ

A les butjaques,
entre forats i penes,
encara un mot.
Haiku fet per a Itineràncies Poètiques

dimecres, de juliol 28, 2010

2n CONVIT ESTIUENC: POSA-LI NOM AL QUADRE


Aquest segon convit estiuenc és molt pràctic; es tracta del següent: Acabe d’adquirir un quadre al pintor Jordi Albinyana i m’agradaria que m’ajudàreu a POSAR-LI NOM. Per si us serveix d’ajuda el quadre, que l’hem penjat damunt del capçal del llit, medeix 1’14 d’alt per 1’63 d’ample.Farem com en el 1r convit estiuenc, pengeu-lo al vostre blog i m’ho feu saber. Jo aniré publicant totes les propostes i us faré l’enllaç.
PROPOSTES
Somnis eròtics encadenats.
Recerca de 69 amb entrebancs.
Toni Pobla
L'amor és un somni que ens acull.
Wilhem
Repòs després del combat
Clídice
L'art de fer l'amor
Rita
Fer l'amor no és gaire fàcil!
Geometries impossibles.
Trencaclosques corporal.
Cap i peus, la mà al teu pit...
Desassossec i carícies.
Amplors i (r)eixamplors
Manyagues satisfetes
Parella nua dormint i esperem que ella s'hagi rentat els peus, almenys el dret.
F. Puicarbó
Els amants de València.
Deliciosament retuts
fanal blau
Clarícies de bullícia entre carícies
La dolça geometria
L'amor és blanc i negre
Marta M.Q.
Passions grises, passions minvades.
Més tard, tu i jo.
Anònim
Entortolligant l'amor
Dolç ofec de l'amor
Pere
Desig entre corbes
La nostra capça-lera
Sargantana
Què difícil és fer l'amor en un Simca 1000!
Calpurni
Et vull, fins i tot en somnis
Plaer delitós
Josep (Benaguasil)
La set de l'amant

dilluns, de juliol 26, 2010

CA LES SENYORETES I EL ROMANÇ DE CILETA DE MIQUEL GIL

Aquest cap de setmana ha estat d’aquells en què les diverses activitats on t’has capficat et prenen i et costa –una vegada han passat– desprendre-te’n.
Tot començà divendres anant a dinar a cal Carles Pastor amb qui havíem quedat per veure com anava el disc que està component de poetes valencians actuals i que he tingut la sort de ser-ne un dels triats. A més a més hi faré alguna altra coseta; bé, d’això ja en parlarem més endavant. Solament dir que la cosa va avançant al seu ritme i fa molt bones vibracions. Al disc participarà també el pintor Jordi Albinyana (el mateix que ha fet els dissenys dels discs del Botifarra i del Miquel Gil; i que ja li’l féu a Carles Pastor en La noia del nord.
A mitjan vesprada, després de ben dinar, ens acostàrem al que ha estat la capital cultural del cap setmana: OTOS.

Allí estaven assajant el que a s’endemà seria l’esdeveniment estrella: l’enregistrament en directe d’un videoclip sobre El romanç de Cileta, un dels temes del darrer disc que està preparant Miquel Gil. Ens prenguérem una copa amb l’amic Toni Canet –director de cinema i qui dirigiria la criatura a s’endemà–, Antonio Hortelano –que faria de l’Estudiant en el videoclip del romanç–, amb l’amic i amfitrió de Ca les Senyoretes Joan Olivares i amb el Pintor Jordi Albinyana, entre d’altres.

Tot un goig l’estadeta del vespre, tot i que encara ens tocà ajudar a preparar l’escenari apartant testos.

Férem nit a cal Carles Pastor i dissabte començà un nou dia amb més afers. Primer uns temes personals i al migdia ens esperava un deliciós arròs de senyoret a ca Pau de l’Olleria guisat per l’especialista en arrossos Ximo Taleca, insuperable.

Café i xarrada amb dos dels músics de Pep Gimeno Botifarra que tenien actuació per la nit a Vilafranca, amb Jordi Albinyana, uns quants amics més. Després acudí Miquel Gil i ens n’anàrem tots al taller del pintor perquè un amic arreplegara un quadre que havia adquirit.
Després marxa cap a Otos. A les 21h hi havia una xerrada al Palau on Eugeni Reig (InfoMigjorn) i Jem Cabanes (Lingüista de Vilaweb) dissertaren sobre el llenguatge popular en el llenguatge culte. M’esperava més. Exposició correcta i debat estèril.

En acabant creuàrem el carrer i entràrem al privilegiat lloc de la Vall d’Albaida: Ca les Senyoretes. Unes 5 o 6 dotzenes d’assistents ens hi aplegàrem a sopar sota la mirada del Benicadell (molts amics, coneguts i saludats) i allà cap a les 12h 30 començava l’enregistrament en directe del videoclip.

Antonio Hortelano feia de l’Estudiant, la cantant Bikimel feia de Cileta, el ballet Teleraco d’Aielo de Malferit feia el cor –a la manera de les tragèdies gregues– que representava el parer de la mare de Cileta, el pintor i músic Jordi Albinyana amb dos figurants feien de grup musical d’acompanyament i, evidentment, Miquel Gil cantava. Cap a la fi havíem d’entrar un grup de la gent del públic a ritme de rumba per a tancar l’enregistrament. Tot un comboi ens tingué després d’un fum de repeticions a les ordres de Toni Canet fins vora les 5h de la matinada.

Tota una experiència esgotadoríssima. Crec que la tècnica es diu un pla seqüència, cosa que vol dir que s’ha d’enregistrar tot d’una. La més mínima coseta que fallara s’havia de repetir de nou.

Hem fet algun video aficionat, ja el posarem més endavant.Bé, un cap de setmana intensíssim.

dijous, de juliol 22, 2010

MAKE IN OFF VIDEOCLIP BOTIFARRA (FESTA DEL BATRE A LA FULIOLA)

Dissabte a les 20.00h al Palau d’Otos tindrà lloc una interessant xerrada sobre el lèxic popular en la llengua culta, amb la participació d'Eugeni Reig i de Jem Cabanes (més informació ací)Després de sopar, beure i enderrocar governs a Ca les Senyoretes serem testimonis –i qui vulga també actors– del rodatge del videoclip de Romanç de Cileta, del cantant Miquel Gil. Participaran també Antonio Hortelano (actor de la sèrie Compañeros), la cantant Bikimel, els mebres del grup de ball Teleraco d'Aielo de Malferit i el pintor Jordi Albinyana; tots a les ordres del director de cinema Toni Canet.
Aprofite per penjar el make in off del videoclip de Botifarra gravat en les Festes del Segar i del Batre de la Fuliola, també dirigit per Toni Canet.

SOM EL QUE SOM

Feu clic a l'adreça i mireu la foto; paga la pena.

http://www.lafotoquegira.com/Maniestatut/ManiEstatut.html

dimarts, de juliol 20, 2010

LA LLUNA LLOSTREJARÀ LA TERRA

foto presa de la xarxa
LA LLUNA LLOSTREJARÀ LA TERRA
La lluna pren
els fils dels nostres somnis
i trena un pont
des del legítim clam
fins a la llum més pura.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques

dilluns, de juliol 19, 2010

BONO ANTICONSTITUCIONAL


BONO ANTICONSTITUCIONAL
Els noticiers van plens. Bono se separa. Què vol dir això? No es pot separar. Això és anticonstitucional. Això no ho permet la seva constitució catòlica. És que ara Bono es declararà nacionalista bonista? La constitució li ho permetrà? O només estarà separat en el preàmbul? Ell, que sempre ha dit que és antinacionalista (excepte l’espanyol, que això li és sagrat, clar està), per què se li permetrà? No senyor! La constitució catòlica és sagrada i no es poden separar els seus components. Matrimoni un i gran! Bono casat vulga o no vulga. Ell és un home de paraula i l’ha de mantenir. O això només val per als altres? Els que estem casats per la força ens hem de fotre i ens hem d’aguantar amb Ejpana? A d’això se’n diu ser més cínic que Neró, que l’enxamparen damunt d’una romana i deia que s’estava pesant.



diumenge, de juliol 18, 2010

L'ESPILL


foto presa de la xarxa

L'ESPILL

Soroll de rovell en el vell rellotge, Ell;
portentosa explosió provocant el cant, Jo;
entre tots dos el miracle de l'etern miratge, el mirall.

Poema fet per a Itineràncies Poètiques

dissabte, de juliol 17, 2010

AGRAÏMENTS A TOTS

Moltíssimes gràcies a tots per participar en aquest convit estiuenc d'enguany. N'heu estat 42 els qui us hi heu apuntat. He anat penjant-los tots, tot i que uns quants no s'adeien a l'estructura del haiku; no passa res. N'han hagut alguns de molt alta volada. Com que no era un concurs, no hem fet cap tria; però estic segur que cadascú haurà fet la seva particular. Totes són bones.
Una curiositat. L'ombra que apareix al banc és solament això: una ombra. Produïda pel brancam d'un dels pins del parc Cervantes d'Alcoi. Fou l'amic Joan-Carles Martí i Casanova qui li va trobar la indiscutible silueta d'un felí i llançà un ham que ens ha fet caure a moltíssims. Bé, ha estat divertit i interessant.
A finals de més faré un segon convit estiuenc; m'agradaria que tornàreu a participar tots... i més encara si cal.
Una abraçada, bon estiu i Salut i Terra.

dijous, de juliol 15, 2010

JOGUINA VEÏNA

Foto presa de la xarxa
JOGUINA VEÏNA
No vull sou
per posar al bou
el ruc com a jou,
que amb el joc en tinc prou,
que no em mou
ni el gall ni l'ou,
que és la terra que em cou
en el dur i en el tou.
Tant si fa sol com si plou
dau-me un tassó de brou
que el poema ja es clou.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques

dimecres, de juliol 14, 2010

169 JOC LITERARI DE J. TIBAU

ENTRE EL SÒL I EL SOMNI

Estava sol al parc. Assegut a l'ombra d'uns arbres que vaig veure plantar. Amb la cigarreta pengim-penjam dels llavis em vaig abaltir. Per un d'allò misteriós de la ment em vaig veure jugant al baló amb d'altres xiquets. A poc a poc anava despertant-me i vaig somriure per la vivesa del somni. Vaig saltar de la cadira i vaig acceptar la realitat que m'era més atractiva. El cos m'acompanyava. Me n'aniria amb ells. Ja no m'interessava la vida de vell.

dilluns, de juliol 12, 2010

EL BOTIFARRA I EL BATRE DE LA FULIOLA

A mesura que he anat arreplegant per la palla el greix i solidificant les cèl·lules del meu cos, ja que un sol inclement s'havia acarnissat sobre aquell indret lleidatà de la Fuliola, i concretament a l'era on celebraven la Festa del Batre, he pogut fer aquesta entrada sobre l'esdeveniment que ens hi va menar.

A l'expedició anàrem per una banda Toni Canet i Fabian -director i càmera-, i per l'altra, amb l'adzeneta de Natzari, el mateix Natzari, Josep Albinyana -Gàlim-, el pintor Jordi Albinyana, Elisa -que a la fi faria de protagonista de cançó al videoclip-, Mercè Climent i jo. A s'endemà matí matinet, perquè havien estat actuant pels voltants de Barcelona, se'ns uní Pep Gimeno Botifarra i la troup de musics que l'acompanyen sempre -Juanjo, Paco, Pere...-.


Que què hi fèiem? Doncs, edl Botifarra és probablement dels pocs que encara canten cançons de batre i anàrem amb Toni Canet -director entre d'altres de "Las alas de vida"- a fer un videoclip del cantant sobre una cançó de batre.


Ps. No estiguérem, doncs, a la manifestació de Som una nació, però se'ns-hi pot sumar també.



dijous, de juliol 08, 2010

LA FESTA DEL BATRE: LA FULIOLA


Aquest cap de setmana seré a La Fuliola (Lleida). Pujarem amb un grup d'amics que volen fer algunes preses del batre per preparar un videoclip per al cantant Pep Gimeno Botifarra; que si no passa res ens acompanyarà diumenge. Farem nit en algun poble dels voltants i matí matinet a començar la faena; encara que siga a portar la cervesa a Toni Canet i a Gàlim. Jordi, Natzari, Mercè i jo ja ens la farem al bar.
Si algú és de la zona i ens vol donar algun consell s'agraeix.

dilluns, de juliol 05, 2010

CONVIT ESTIUENC 2010

Així com férem l'any passat amb la vinguda de la calor, iniciem el convit estiuenc. Es tracta de compondre un Haikú amb motiu de la imatge i penjar-los -poema i imatge- al vostre blog; després me l'envieu i jo aniré afegint-los a mesura que m'arriben i fent-vos-hi un enllaç. Només podem fer-ne un cadascú. Ah, no hi ha més premi que el plaer de fer-lo. Vinga, animeu-vos-hi.

PS. ESTIC TENINT PROBLEMES AMB ELS MISSATGES (ENTRADA I EIXIDA), PERÒ M'ARRIBEN AL CORREU I VAIG PUBLICANT ELS HAIKÚS. DISCULPEU QUE NO US HO PUGA AGRAIR.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS PER L'ALTA PARTICIPACIÓ!!!

Entre la fusta
i el tacte fugisser,
l'eterna absència.
Francesc Mompó
L'ombra del gat
es repantiga amb coa
en banc eixut.

Seient silent,
ombra d'una conversa
sempre pendent.
Asseguda en un banc,
sota l'ombra d'un felí,
el meu pensament
viatja cap a tu.
Al banc de la vida,
enyorança sense dida,
però tot és present...
Repòs, sol i ombra
absència silent
en banc d'amic.
En el banc asseguda
sóc jo i la fusta mig ombrada
entre plecs de sol la calma.
A la penombra
l'Ovidi m'espera.
Sol i vent d'estiu a Alcoi.
El banc em duu
riures que s'encomanen
en la distància.
Sóc seient sec
sense soca ni arrel.
Amor silent.
El banc espera
Els amants i els seus besos
Entusiastes.
Arrastellat a l'ombra
el dolç maular
del gat arraulit.
Silenci bla
un migdia d'estiu
l'ombra al banc.
Remotes converses
on reposa el vell roure
miola un gat.
El banc de fusta
convida a la conversa
sense cap pressa.
Ombra del que fou,
també hi jaurà el captaire:
doble mortalla.
Flama i bandera,
ensems que m'afelina
la cua m'alça.
El banc romàntic:
abstracció sobre blanc,
natura al fons.
Una ombra prima,
l'únic ocupant del banc
al pic del sol.
Ombra de l'enyor,
quan el cos no hi és
resta un somni.
Mari Carme Sáez
La calda encanta
amb flautes travesseres
la serp dorment.
Lo banc lo sortiguèri
per lo pintr, un jorn,
e me petèri l'òs.
Lo del dit mèstre.
E Maria espèra sul banc.
manjacostel
La teva ombra
dibuixa rellotges de sol.
L'amor a recés.
Para l'ombra revinclada
a enlluernades ratetes
abrusadora abraçada traïdora.
Si veig un banc
m'hi assec i plany
les cames velles
Esperant omplir
aquest banc buit,
de calor de tu.
Vora la tuja,
al banc, l'ombra del gat
ensuma la rata.
Ombra silenciosa,
pensaments roents
calma esmorteïda.
Les ombres
resseguiran
als futurs amants.
Quan trobo un banc
a l'ombra m'asseuria...
sempre tinc pressa!
T'has deixat l'ombra
jo te la guardaria.
Potser regresses.
entenent que el temps
no passa per tots igual
ni s'acaba aquí
Banc solitari
esperant el caliu d'algú
on reposar-hi.
Els sol l'estima,
raig d'ombra l'acarona.
Plaer a tot temps.
S'escapa l'ombra
amb un miol apàtic;
l'estiu s'imposa.
El nostre racó
serà buit per sempre més
ningú és com tu.
Ets el mes cansat
l'incís porta un encís
et torna frescor.
L'ombra felina,
projectada al vell banc,
augura vida.
La calor crema
les fustes de la vida:
l'amor perdura.
Buit i vell com jo
m'ha murmurat un crit suau
serem dos ben sols.
Em balca el pes
del sol de l'hivern,
i encara enraono.
en Girbén
Un gat atent
reflecteix la seva ombra
sobre un sol banc.
Innocentment
el banc municipal
atigra l'ombra






diumenge, de juliol 04, 2010

dissabte, de juliol 03, 2010

FERMAR ELS BATENTS


FERMAR ELS BATENTS


Abocat a la finestra
amarant-me de fantasmes i flors
mai no he pogut fermar els batents,
ni tan sols quan he clos les parpelles.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques

divendres, de juliol 02, 2010

LA ISETA: A COLLÓ VIST, MASCLE!

No em diran que la llengua no és gràfica. I quan es tracta d’aquests tipus de parèmies en el sentit ampli, més encara, perquè responen a una alquímia de saviesa natural. Quan encara no se li havia acudit a cap científic inventar les ecografies ni cap aparell semblant per saber coses sobre els no nats,

La iseta fa vacances fins setembre, si us ve gust acabar-la de llegir féu clic ací.