dimecres, de novembre 21, 2012

CONTRAPORTADA D'EL VOL DE L'ESPARVER.

Contraportada d’El vol de l’esparver

Després d’un bon grapat de novel·les juvenils, poemaris i articles periodístics pels quals hem conegut a bastament l’autor, Francesc Mompó ens descobreix un nou perfil a través d’una novel·la històrica, obra de maduresa d’escriptor consumat inèdita fins aleshores, en què narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall d’Albaida del País Valencià, entre les tertúlies de la burgesia, sempre benestant, a Xàtiva, el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera, i els amors complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre Silvestre –l’Esparver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab, que lluiten per una relació ideològicament incompatible i proscrita en el marc incomparable d’una societat convulsa que defensa els propis furs en la desfeta d’Almansa, anorreats pel Decret de Nova Planta, a començament del segle XVIII.
Francesc Mompó, reconegut amb diversos premis en certàmens literaris de prestigi, delita el lector una vegada més amb l’acurat i exquisit tractament de l’idioma, que en multitud d’episodis narratius suggereix l’estil poètic anomenat per alguns crítics “prosa mompina”, en una vasta obra de temàtica humana i social que, amb rerefons històric, s’endinsa en la recerca documental per mostrar un món rural, farcit de costumisme realista, que aboca al naturalisme com a escenari on es planteja –i resol el conflicte amorós entre l’ortodòxia cristiana i musulmana, en un temps fosc que condiciona l’esdevenir contemporani del País.
Toni Teruel 

diumenge, de novembre 18, 2012

ARTICLE DEL DIARI LEVANTE: MIRADES QUE SEDUEIXEN

Article aparegut ahir al diari Levante de València sobre el meu poemari 55 maneres de mirar València.


MIRADES QUE SEDUEIXEN

Isabel Robles


                         
                                                   EL LLIBRE

55    MANERES DE MIRAR VALÈNCIA

FRANCESC MOMPÓ


Germania


           
Mirar ens suggereix una actitud passiva per part del subjecte, però això queda lluny en aquestes 55 Maneres de mirar València, de Francesc Mompó. Mirar també és arriscar, dipositar emocions i desigs, formar part del quadre,“ser mirat” de tornada. Si exceptuem el primer poema, rica enumeració d’adjectius sobre la ciutat –inaccessible, sàvia, sensual, idíl·lica, egoista, immensa...-, record de les expectatives i desil·lusions del poeta, assistim a una sèrie d’acurats poemes, pinzellades ràpides, pensaments incisius plens d’ambivalències entre el jo líric i la ciutat. Com si es tractés d’una mare amatent o una lluminosa amant, hi podem trobar l’enyor i el sentiment amorós; però també les queixes per una meuca obscena, que oblida la seua llengua, perd la identitat, arrossega una llarga història de decadència, i acull “l’asfalt i la rajola” i els “lacais de forani senyor”. I amb tot, no cal precipitar-se perquè, com si el jo poètic “fos mirat” i seduït, podem llegir: “T’has dissimulat les arrugues, vella fetillera,/ amb carretades de morca./ Així i tot t’estime com a una jovençana.”  
Si bé la reflexió poètica sobre la ciutat s’inscriu en una trajectòria ben antiga, l’originalitat d’aquest poemari es basa en nombroses referències temàtiques o formals, com les de Baudelaire, Stevens, Estellés o Pérez Montaner: una magnífica combinació a partir de la qual arranquen aquests poemes concisos i apassionats.

dissabte, de novembre 17, 2012

EL VOL DE L'ESPARVER

A partir de la setmana vinent la meva novel·la El vol de l'Esparver volarà cap a València.


L'editor de Voliana, Jordi Solé i Camardons

dissabte, de novembre 10, 2012

dissabte, de novembre 03, 2012

Ressenya al periòdic Levante


Aquesta és la ressenya que he publicat aquest mes al periòdic de València "Levante".

Sociolingüística per a joves del segle XXI
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions

DUES LLENGÜES EN UN MATEIX TERRITORI: CONFLICTE.

Ens arriba a les mans un llibre valent. Un llibre d’èxit de vendes pels anys 80 i 90 amb més de 50.000 exemplars i que s’ha adaptat a les circumstàncies actuals amb les modificacions necessàries. En una societat en què “conviuen” dues llengües en un mateix territori necessàriament s’hi crea un conflicte. Com molt bé diu l’autor (Jordi Solé, catedràtic de llengua i assessor durant anys del LIC –llengua, interculturalitat i cohesió social–), el bilingüisme angelical en què dues llengües puguen conviure en cooficialitat repartint-se totes les funcions socials –les més prestigiades i les d’anar per casa– és un parany de la llengua dominant que vol fagocitar l’altra i viure en tots els àmbits sense interferències.
És un llibre que tot i portar en el títol per a joves ens serveix perfectament a tots els adults que estem preocupats per la salut de la llengua al País Valencià, on la vegem retrocedir exponencialment del carrer i de casa (nou valencianoparlants i un castellanoparlant és igual a deu castellanoparlants), on tots sabem que amb certs funcionaris de l’ordre públic planteja greus problemes, i on vegem també com les nostres autoritats autòctones deserten d’ella com de la pesta (excepte en època d’eleccions).
És un llibre d’un enfocament didàctic valuosíssim que els valencians havíem de llegir si ens interessa la nostra llengua.