ESCRIPTORS AL TERRAT: TOMÀS LLOPIS I ANTONI PRATS.

 Ahir, dia 26 d'abril, al terrat de l'OCCC de València, presentats pel vicepresident de l'AELC, Ramon Guillem, la poesia ens vingué de la marina de la mà de Tomàs Llopis i d'Antoni Prats. Bé, també hi aparegueren algunes isetes de Lluc, una novel·la de Tomàs Llopis que narra les aventures en primera persona del gos Lluc.

Després, uns quants, anàrem a sopar a la pizzeria dels poetes.

ESCRIPTORES AL TERRAT

El dimarts dia 6 de març l’Octubre Centre de Cultura Contemporània omplia a gom la sala del Terrat. Vora un centenar de persones, entre les que hi havia representants del món editorial, crítics i un bon grapat d’escriptors i poetes, s’hi aplegaren per commemorar el Dia de les Dones i escoltar les tres joves veus que enguany s’hi donaven cita. Obria l’acte Isabel Robles en qualitat d’organitzadora per 4t any consecutiu amb la lectura reivindicativa per la igualtat femenina; discurs massa vegades vigent encara en aquesta societat occidental que ens diem avançada. Després passà a la lectura d’un interessant test que abans els havia passat a les convidades (Per què escrius poesia? Quins autors t’han influït o admires? Creus que és difícil ser dona i escriure poesia?...). La mateixa Isabel Robles (poeta) llegí un parell de poemes de Maria Beneyto. En acabant s’obrí la tanda per a les poetes convidades d’enguany; tres joveníssimes veus: Alba Camarasa i Baixauli, Aina Garcia Carbó i Ainoa Lorca. Començaren llegint aquells poemes que havien triat d’altres autores que els havien agradat per a l’ocasió (Carmelina Sànchez Cutilles, Olga Xirinacs, Maria Mercè Marçal...), i en una segona tanda ens oferiren la seva creació personal. Tres veus ben distintes, però amb un denominador comú ben igual: joves, dones i de llengua catalana.

En acabar l’acte ens n’anàrem a sopar a la pizzeria dels Poetes (Així la va batejar una vegada Núria Cadenes; i així es queda).

ESCRIPTORS AL TERRAT: VICENT USÓ I SILVESTRE VILAPLANA

Ahir, 24 de novembre, Escriptors al terrat presentava dos escriptors de primera línia del País Valencià: Vicent Usó (Vila-real, 1963) i Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969).

Després de ser presentats per Ramon Guillem, poeta i vicepresident de l'AELC, tots dos feren un recorregut per la seva trajectòria literària; des de com començaren a escriure dins a com conceben la gènesi de creació.

Usó ens confessava com una mena de casualitat el dugué a concebre la primera obra: una talla del seu poble, Vilareal, que tot i ser d’un gòtic exagerat l’havien classificada anacrònicament en un temps molt anterior. Allò el portà a fer-ne un conte i a guanyar un premi local, cosa que l’esperonà a continuar.

Vilaplana ens explicà el determinisme que el portà a assumir la decisió de ser escriptor: en l’adolescència passà a un col·legi mixt Allò de trobar-se xiques a l’aula en plena eclosió hormonal el portà a fer poemes d’amagat, a relligar-los més tard i a guanyar un premi.

Els premis literaris apareixen com a element fonamental perquè l’escriptor s’ho crega i continue per aquesta via. I en aquest cas, donà dos produccions d’altíssima qualitat.

Després feren una passejada per alguns de les seves obres i com les havien concebudes. Així Vicent Usó referencià les obres La mirada de Nicodemus (Ed. 3i4, 1995), La taverna del Cau de la Lluna (Ed. Tàndem, 2001), El músic del bulevard Rossini (Ed. Proa, 2009), que nasqué perquè s’obsessionà amb la mirada profunda d’un acordionista que tocava prop del metro per on passava cada dia o La ma de ningú (Proa, 2011). Per la seva banda, Silvestre Vilaplana parlà de Les cendres del cavaller (Ed. Bromera, 2004), L’estany de foc (Ed. Bromera, 2010) o El quadern de les vides perdudes, darrer premi de la Diputació de València, que justament arreplegava poques hores abans. Afegí Vilaplana la necessitat que sent com a creador d’anar alternant els gèneres: poesia, novel·la juvenil i narrativa d’adults.

En acabant s’establí un diàleg amb el públic on destacà el paper que ha de jugar l’escriptor en aquest petit país entrela professionalització i la precarietat: disponibilitat de temps per escriure i promocionar l’obra, paper de les editorials, trencament de la unitat dels Països Catalans amb fronteres de mercat, polítiques institucionals, etc.

I com no, uns quants rematàrem la nit sopant a la pizzeria dels poetes (La Papardella), onomàstica batejada per l’escriptora i periodista Núria Cadenes.

Més informació dels autors:

Silvestre Vilaplana
Vicent Usó

DIA DE LES DONES

Discurs d'obertura que va fer la poetessa Isabel Robles al recital poètic amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, organitzat per l'AELC el 3 de març de 2011 al Centre Octubre de València.

JAUME PONT I JOSEP BALLESTER: ESCRIPTORS AL TERRAT

De bell nou, anit se celebrà la presentació mensual d’Escriptors al terrat al CCC Octubre de València organitzada per l’AELC i oficiada pel vicepresident de l’Associació al País Valencià, Ramon Guillem.
En aquesta ocasió foren dos magnífics poetes qui al llarg de 47 minuts (és que lloant l’atentíssim silenci amb què una sola a gom d’escriptors i gent interessada en la literatura havia mantingut un dels poetes digué que havia cronometrat el temps), i doncs al llarg de quasi una hora deia, ens regalaren un tast de les seues obres.

El lleidatà Jaume Pont ens oferí poemes de la seua biografia i alguna anècdota sucosa sobre l’indexat llibre dels heterònims àrabs lleidatans medievals a la Biblioteca de Barcelona.

Jaume Pont (Lleida, 1947) és catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània a la Universitat de Lleida, poeta i estudiós de poesia; de fet, la seva activitat assagística gira al voltant d’aquesta. El 1976 publica el seu primer llibre, Límit(s), i veurien la llum uns quants més fins al 1990, data de la publicació de la seva obra completa fins aleshores: Raó d'atzar. Poesia 1974-1989. Més tard, amb Vol de cendres, assoleix un dels reculls més intensos de la literatura catalana, dedicat a la figura paterna després de la seva mort.
En 2000 publica una antologia de poetes apòcrifs aràbigo-lleidatans, El llibre de la frontera. Tots aquests reculls li han valgut diversos premis, entre ells el Premi Vicent Andrés Estellés per Divan(1982), el Serra d'Or de la Crítica, dues vegades per Raó d’atzar (1991) i Vol de cendra (1997), el Premi de la Crítica de Poesia Catalana per El llibre de la frontera (2001). Els seus poemes han estat traduïts al portuguès, castellà, gallec, francès, italià, cors, anglès, alemany, turc, polonès, rus i lituà.
També ha publicat assaig, crítica literària i l'antologia La nova poesia catalana, feta amb Joaquim Marco.

El valencià Josep Ballester fou l’altre poeta que ens regalà alguns pessics poètics de la seua obra.

Josep Ballester (Alzira, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic de la Universitat de València i escriptor. Ha conreat molts gèneres (poesia, novel·la, assaig, conte...), ha treballat com a crític literari i també com a traductor (ha traduït de la literatura italiana autors com ara Giacomo Casanova, Cesare Pavese, Dario Fo, Giorgio Bassani, Salvatore Quasimodo o Pier Paolo Pasolini entre d'altres). Però per damunt de tot Ballester és poeta i ho deixa ben clar en qualsevol escrit que elabora.Ha guanyat premis importants en poesia com ara l’Ibn Hafadja per l’obra Pàl·lid refugi (1986), l’Ausiàs March amb Tatuatge(1988), el Joan Alcover (Ciutat de Palma) per L’holandès errant, el Roís de Corella (ciutat de València) per L’odi (2004) o el Vicent Andrés Estellés (Premis Octubre) amb La mar(1996). En novel·la obtingué el Premi Ciutat d’Alzira per l’obra El col·leccionista de fades i en assaig ha estat guardonat en 3 ocasions amb el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig (1991, 1993, 1996).
Amics i companys escolliren poemes de Ballester per donar vida a Les muses inquietants, antologia poètica des de 1982 fins a 2006. La seua obra ha estat traduïda a l’anglès, castellà, francès i italià.

Després, com ve sent costum, una part dels assistents anàrem a sopar amb els dos poetes.

ELS INVISIBLES: ELS TRADUCTORS CATALANS

Els invisibles es feren presents anit al Terrat de l'OCCC de València, ran de Micalet. Ells, els invisibles, ens portaren al català veus del portugués, del francés, de l'anglés, de l'hongarés, del xinés; i fins i tot poguérem escoltar una traducció de la balada de la garça i la merla al castellà.

Anit fou el dia del traductor, i mitja dotzena d'ells en la nostra llengua ens explicaren la filosofia que els movia a ser-ne; i ens feren gaudir d'alguns textos traduïts per ells en prosa i en poesia.

Una pregunta en forma d'afirmació, o una afirmació en forma de pregunta, restà en l'aire: Són els traductors també autors de l'obra que tradueixen? Hi hagué opinions de tot tipus.

El que sí que quedava clar des del punt de vista laboral era que els invisibles tenen nom i cognoms, necessitats peremptòries com tots els mortals i que, per tant, han d'estar dignament pagats i el seu nom ha d'aparéixer com a traductors en la portada dels llibres.

Vicent Berenguer i Joan NavarroJaume Pérez Montaner i Isabel Robles

Eduard VergerAnna Torcal

Després, encetat ja el curs literari, reemprenguérem els bons costums i uns quants rematàrem la xerrada sopant junts.
Aquesta és la nota amb què es presentaren a la premsa:

Dia Internacional del Traductor, 30 de setembre.
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i els traductors literaris volem reivindicar la visibilitat dels traductors literaris, que ens fan possible llegir un clàssic o un premi Nobel escrit originàriament en una llengua que no coneixem.
Amb aquesta finalitat, diversos traductors i traductores del País Valencià que tradueixen al català, com els seus col·legues a la resta dels Països Catalans, llegiran, a molts pobles i ciutats de tot el territori, fragments de les seues obres, que ho són tant, almenys, com dels novel·listes, assagistes o poetes que les van escriure.
Per això mateix trobem que el nom d’aquestes persones hauria d’aparèixer a la coberta dels llibres i als mitjans de comunicació sempre que es parla d'una obra traduïda. Amb aquesta diada també reivindiquem una retribució digna per aquesta feina tan difícil i tan apassionant.
A València ciutat duran a terme la lectura Anna Torcal, Isabel Robles, Vicent Berenguer Joan Navarro, Jaume Pérez Montaner i Eduard J. Verger al centre Octubre a les 19.30.
A Castellò ciutat la faran Josep Marcó, Heike van Lawick, Josep Guzman i Joan Verdegal a les 19.Si voleu saber en quins altres llocs es realitzaran lectures, podeu veure el web www.escriptors.cat

ESCRIPTORS AL TERRAT: PEPA GUARDIOLA I FRANCESC MOMPÓ

Anit es va tancar la temporada d’Escriptors al Terrat de l’Octubre CCC. Ho féu amb la participació de l’escriptora de Pepa Guardiola i de Francesc Mompó.
Tots dos autors triaren un format discursiu en què exposaren primer les seves filosofies sobre la LIJ (Literatura infantil i juvenil) i la gènesi de la creació literària personal; per a passar després a la lectura de textos d’algunes de les seves novel·les.

La sala del terrat de l’Octubre, escortada pel Micalet, la torre de Santa Caterina, les campanades de la Catedral i una abundant pluja primaveral, s’emplenà a gom d’escriptors i gent interessada en la literatura. Per allí veiérem Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Carme Miquel, Isabel Robles, Manel Alonso, Vicent Penya, Francesc Bononat, Salva Company, Ruben Luzon, Rafa Escobar, el president de l’Associació d’Editors al País Valencià, Toni Teruel, Toni Gisbert, Ramon Guillem (que presentà l’acte), el professor Enric Marco i de segur que me’n deixe algun.
En acabant, els autors convidats i aquells que volgueren s’uniren al sopar en un dels clàssics ja restaurant de València: la Parpadella.
A setembre més.

Deixe el vídeo on estic llegint el poema Maruja la Cortesana inserit en la novel·la Els ulls del llac.

Ps. Aquesta nit tinc un esdeveniment molt important. Demà en parlaré...

Dia de les dones al CCC Octubre (València)

Ahir tingué lloc al CCC Octubre de València en l'àmbit Escriptores al terrat un recital de poesia amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, amb la participació de les sis poetesses que apareixen a les fotos.

M. Carme Arnau

Fina Cardona

Isabel Robles

Isabel Garcia Canet

M. Carme Sáez

M. Jesús Yago

Ens regalaren un recital de poemes propis i aliens d'altíssim nivell.

La sala estava a gom i entre el públic podiem distingir molts poetes, novel·listes i dramaturgs del País Valencià que hi havien anat per escoltar el recital i per donar suport a la lluita de les dones: Ramon Guillem, Marc Granell, Jaume Pérez Montaner, Maria Fullana, Gemma Pasqual, Eusebi Morales, Berna Blanch, Mercè Viana, Manolo Molins, Paco López, Francesc Mompó...

Text de presentació que llegí la poetessa Isabel Robles:

Al final, uns quants, com ve sent costum, acabàrem la vetllada sopant a la Parpadella.

Escriptors al terrat: Josep Lluís Roig i Iban L. Llop

Anit, 26 de novembre, tingué lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània una nova edició d’Escriptors al terrat. En aquesta ocasió el poeta i president de l’AELC al País Valencià, Ramon Guillem ens féu una semblança biobibliogràfica dels dos poetes: Josep Lluís Roig i Iban L. Llop.
El professor i poeta, i darrerament l’Indiana Jones de Gandia –va ser un dels dos professors que trobaren l’original de Vicent Andrés Estellés als arxius municipals de la ciutat ducal–, ens va fer un tast del bell poemari Peixos d’un mar sec, premi Octubre de poesia Vicent Andrés Estellés, 2008.
Intercalant-se, va ser el també poeta i professor de la Universitat de Sàsser (Sardenya) qui ens va fer un interessantíssim tast del darrer premi Alfons el Magnànim, 2009 Crònica de Calabria on poetitzà esdeveniments reals d’una trama de narcotraficants mundial; història que està esperant que el mateix autor o algun altre procliu al gènere negre faça el pròxim best seller de novel·la policíaca on la realitat, una vegada més, supera la ficció més forasenyada.
La sala del terrat estigué plena a gom d’un públic de qualitat que quedà llargament satisfet amb les lectures.Després, com sol ser costum feta norma, uns quants ens n’anàrem de sopar amb els dos poetes al restaurant Pomodoro. D’entre les interessantíssimes converses que acompanyaren les menges es gestà el tercer projecte per a l’Anguila Literària, que pot ser faça viatge mediterrània endins. Dic tercer projecte perquè el segon comença a prendre cos i és molt probable que l’anguila esdevinga bolet a la Vall d’Albaida. De totes formes, a mesura que Chronos avance ja anirem comentant-ho.

ESCRIPTORS AL TERRAT: EMILI PIERA I ALFONS LLORENÇ

En la foto alguns dels assistents esperant que siga l'hora per pujar al terrat.

Anit, dia 25 de juny, va ser la cloenda de les tertúlies Escriptors al Terrat. Aquests actes es reprendran al mes de setembre.

Moments abans de començar. Un públic que va ser conquistat per Alfons Llorenç i per Emili Piera que van ser els dos ponents convidats i que va participar formulant un bon grapat de preguntes.
Ramon Guillem va obrir l'acte fent una breu semblança dels periodistes/escriptors convidats.

La pregunta genèrica que obria la xerrada era la relació que podia existir entre la literatura i el periodisme, atès que tots dos en són les dues coses.

Emili Piera ens contà diverses anècdotes sobre la simbiosi particular que per a ell tenia i ho relligà amb un bon fum d'anècdotes com a viatger experimentat i home d'una vasta cultura. Després dissertà sobre la influència que té el motle periodístic en la literatura, en la seva literatura.

Alfons Llorenç, home d'una extensa experiència en el món de la política i en el dels mitjans de comunicació, després de parlar-nos de la relació entre periosime i literatura ens obrí tota una enciclopèdia de mitologia valenciana que té atresorada allà on s'arreceren els records d'infantesa que ens encisà a tots. És una delícia escoltar-lo contar experiències, vivències i sussoïts de la zona de Planes (Comtat/Alcoià, perquè en tenia opinió particular). Esperem que algun dia relligue tot el que serva i ens regale unes bones narracions.

Com sempre l'esdeveniment congrià un bon grapat d'escriptors: Isabel Robles, Salva Company, Gemma Pasqual, Rafa Escobar, Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Josep Ballester, Ramon Guillem, Albert Hernàndez Xulvi... de segur que me'n deixe algun; demane disculpes. Algun d'ells, una vegada acabat l'acte, prolongant la tertúlia al terrat de l'OCCC.

Quan tot acabà, alguns perllongàrem encara l'encontre anant-nos-en de sopar al Pomodoro (al voltant de la plaça de Saragossa). Un bon carpaccio i una excel·lent conversa clogueren la nit.

Una altra crònica dels fets ací.

ESCRIPTORS AL TERRAT

Ahir, 30 d'abril, de bell nou tornàrem a tindre escriptors al terrat; dues primeres espases de la literatura infantil i juvenil: Pep Castellano i Joan Pla.

Com sempre, un poc abans de les 19,30h, anàrem trobant-nos al Centre Octubre. Però, ai las! el bar era tancat i ens tocà anar a un local del voltant del mercat a fer-nos un colpet. A València no li va fer massa gràcia i ens ventà d'aire fred i de tres gotetes la careta. Amb uns minuts d'endarreriment (per a Rus, GAIREBÉ no gens) tornàrm a l'Octubre i pujàrem al terrat, ran de santa Caterina i del Micalet.

Allà dalt i ben arrecerats al local ens juntàrem un grapat d'amants de la literatura (vaig poder saludar els amics Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Rafa Escobar, Salva Company, Albert H. Xulvi, Joan Pla, Ramon Guillem, Canto Nieto, Pep Castellano... segur que m'he deixat algú.

Joan Pla i Pep Castellano es creuaren presentacions biogràfiques, premis i publicacions; que n'eren moltes. Després s'establí un agradable col·loqui sobre la creació literària per al jovent. Moltes coses interessants s'hi digueren, però m'agradaria destacar el parell de contes que ens regalà Pep Castellano; senzillament genials, com sempre.

Després quadrà la cosa perquè uns quants ens n'anàrem a sopar junts a un restaurant de darrere de la plaça de la Verge. Un carpaccio de bou i un entrecot de vedella maridaren l'àpat.

Una nit més de lletres, conversa i paladar que em vaig emportar en la taleca del record.

ESCRIPTORES al terrat

El títol d'escriptores amb majuscúles l'he posat exprés. Ho he fet perquè avui sis poetesses s'han assegut a la mesa de dalt de més amunt de l'edifici Octubre per deleitar-nos amb les seues veus, acompanyades de campanades i de vent marçal valencià. Veus que han sabut jugar totes les cordes de la lira; des de la modulació més exigent fins a la força més cantelluda i arestada quan ha calgut, veus dolgudes, exigents, amorosides, planyívoles si calia, reivindicatives i afirmatives. Tot un ventall poètic perfectament orquestrat de la mà de la poetessa Isabel Robles. Montse Anfruns, Àngels Gregori, Marisol González, Teresa Pasqual, Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni han estat les responsables de tenir-nos una hora llarga encisats.

Isabel Robles ha llegit el document manifest que obria l'acte. Un acte per a celebrar el dia de la dona, que ha servit com a homenatge i adéu a l'escriptora i poetessa Carmelina Sánchez Cutillas, que ens ha deixat fa no res per a fer vacances, com diria l'amic Ovidi, l'alcoià naturalment. S'han llegit poemes de la Carmelina i després composicions pròpies de les sis poetesses. L'acte ha estat perfecte. Felicitats.

I com no, de bell nou he tingut el plaer de retrobar-me amb amics: Manuel J. Romero, Jaume Pérez Montaner, Ramon Guillem, Maria Fullana, Albert Hernàndez Chulvi, Salva Companys (a qui em presentaren feia solament uns dies)...

Una nit més per a la memòria.

ESCRIPTORS AL TERRAT

Una nit més el programa escriptors al terrat ens ha tret del cau per anar al centre Octubre. Abans d'endinsar-nos al Parnàs li hem fet els honors a la gola i hem passat per la mítica santa Caterina per fer-nos una tassa de xocolata amb xurros (2 tasses amb 2 racions de xurros 9,80 euros). Després d'un passeget per la plaça de la reina i voltants ens encaminem a l'Octubre. Saludem Ramon Guillem i Jaume Pérez Muntaner i ens asseguem a fer-nos un gintònic (4,8o euros) amb Rafa Escobar mentre parlem de la traducció al català de l'Ulisses de Joyce que s'estava llegint.

Pugem al terrat i ens asseguem amb Enric Monforte i ens preparem per a escoltar què ens conten els dos escriptors de la nit: Rafa Company i Miquel de Palol. Vicent Penya em saluda i em comenta que de tant en tant visita aquest blog; salutacions Vicent.

R. Company introdueix l'acte amb la lectura d'un text sobre la comunitat del fundador; una reflexió sobre escriptors, lectors, traductors i lectors. Després inicia una espècie d'entrevista que de vegades té tons de fina ironia a Miquel de Palol. L'escriptor principatí ens deixa la reflexió sobre algunes de les seves treballades tècniques de creació literària, sempre interessantíssimes. Ens parla de la novel·la El jardí dels set crepuscles i ens fa goleta de llegir-la (900 pàgines). Rafa Companys ens parla de la novel·la amb què guanya el Joanot Martorell, Silenci de plom.

Acabant l'acte apareix Cento Beguer (Cento el llibreter). Com que sempre és un plaer veure'l, aprofitem l'avinentesa per xarrar un poc amb ell i comentar projectes firaires.

Tornem cap al metro pels carrers de València amb la companyonia d'Enric Monforte.

Una altra nit per als elegits.

M'he regalat

Aquesta nit he eixit a regalar-me. La companyia de Mercè, uns pinxos al Sagardi (molt cars; i és que no es pot ser pobre) i un excel·lent àpat literari. Francesc Bodí i Toni Cucarella ens regalaven una estadeta amb ells al centre Octubre de València. Allí m'he trobat amb amics i coneguts lletraferits: Jaume Pérez Muntaner, Isabel Robles, Penya, Hernàndez Xulvi, Ramon Guillem, Enric Monforte, Josep Ballester... a més dels dos raonadors.

Francesc Bodí (Agres) ens ha deleitat amb una meravellós híbrid entre el text literari i el text assagístic que ha pintat excel·lent paradigma sobre el fet literari que ha anat des la realitat a la literatura, per a tornar després, per l'altre vessant de la carena, de la literatura a la més crua realitat. Menja d'Olimp que si la cosa no es torça tindrem ocasió de disfrutar-ho en la pròxima revista de literAtures de l'AELC (supose que en el número 7).

Tot seguit, l'amic Toni Cucarella ens n'ha fet tres o quatre cèntims sobre la seva decisió de deixar aparcat el treball novel·lístic per l'altíssim cost que té en un País com el nostre tan malmés des de diversos punts de vista. Com sempré, ho ha fet amb una visió esmolada i punyent com a ferramenta analítica.

En acabant ha hagut un breu debat en què tot i l'aparent diversitat d'opinions sobre el discurs dels ponents, des de la modèstia d'un servidor crec que pràcticament totes elles han estat complemetàries; en cap cas, pense, excloents.

Com deia, un goig per al paladar de la paraula.