dissabte, de gener 28, 2012

SOMIANT AMB ALEIXA A L'OLLERIA


Ahir, 27 de gener, Somiant amb Aleixa es presentava a la Biblioteca de l’Olleria (la Vall d’Albaida), el meu poble. L’obra, guardonada amb el XVII Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida, viatjava per primera vegada a aquesta comarca.
Tot i que el dia no acompanyava –pel fred, per la humitat i, sobretot, per la pluja inclement que queia– una trentena de persones assistiren a l’acte.
Fou una presentació un tant atípica ja que començàrem amb la signatura d’exemplars, després férem un parell d’entrevistes per a les televisions MK d’Ontinyent i la Comarcal TV.


Finalment fou el jove escriptor ollerià, Ángel Cano, qui ens presentà, ja que Josep Albinyana per causes de salut (no greus) no pogué anar-hi com estava previst.
En acabant parlàrem de la gènesi de l’obra, del procés de creació i férem un tast de la novel·la llegint-ne un fragment. Per aquells qui ja la coneixen, part de l’escena que ocorre a la llibreria. Finalment s’obrí un diàleg amb el públic força interessant.
 

Aprofitant el Sopar dels Enamorats que es farà a Ca les Senyoretes d'Otos, dissabte 11 de febrer Somiant amb Aleixa tornarà a estar a la Vall d’Albaida (més informació ací).

Crònica: Mompó i Climent
Fotos: Vicent Martí

divendres, de gener 27, 2012

"Fronteres de vidre" a l'Alcúdia de Crespins


Ahir, a les 19.00h vaig tenir un encontre amb els membres del Club de lectura La Garrofera de l’Alcúdia de Crespins (la Costera), per parlar del llibre Fronteres de vidre (Ed. Germania) que s’havien llegit amb anterioritat.

Josep Manel Vidal, organitzador d’aquest club de lectura, fou l’encarregat de presentar-me i tot seguit vaig parlar de la gènesi i del procés d’escriptura d’aquests relats que riberegen la frontera entre el món real i el fantàstic, esguitats d’elements surrealistes i de realisme màgic.

Un grup de lectors interessadíssims per la literatura estigueren interactuant amb mi al llarg de tota la sessió, en amical i acollidora conversa. En acabant, vaig signar exemplars del llibre.

dimecres, de gener 25, 2012

VERGONYA!

JO DECLARE A FRANSISCO CAMPS, A RICARDO COSTA I TUTTI QUANTI "CULPABLES" D'HAVER REDUÏT A CENDRES EL PAÍS VALENCIÀ.
VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA.

ENTREVISTA RÀDIO SANT VICENT SOBRE FRONTERES DE VIDRE



Ahir, Arena Garcia, de Radio Sant Vicent m'entrevistà per parlar del meu llibre de relats Fronteres de vidre (Ed. Germania). Adjunte l'entrevista per si us ve de gust escoltar-la.


dilluns, de gener 23, 2012

12 POEMES I CARLES PASTOR, per Núria Cadenes

Article de Núria Cadenes on parla del darrer disc de Carles Pastor, Els ulls de Bob per a la revista El Temps (núm. 1140, 17/01/2012).

 

dissabte, de gener 21, 2012

El teu nom és un ésser viu, de Josep Manel Vidal.


Una nova travessia en la qual m'he embarcat: fer breus ressenyes per a l'apartat de Panorama del diari valencià Levante. Junt a dos companys més en traurem dues al mes sota el títol El llibre de la setmana. Encete amb l'excel·lent llibre de poesia de Josep Manel Vidal, El teu nom és un ésser viu, publicat per Germanía.

divendres, de gener 20, 2012

Presentació de "Simfonia per a un estat de coma", de Ramon Ramon



Ahir, 19 de gener, tenia lloc la presentació del darrer llibre del poeta catarrogí Ramon Ramon, Simfonia per a un estat de coma (Ed. Perifèric).
L’acte estigué presentat pels també poetes Ramon Guillem i Jaume Pérez Montaner. El primer, ens parlà de la col·lecció de poesia de Perifèric Edicions en qualitat de director i la travessa personal que havia fet per aquest últim treball de Ramon Ramon, després de llibres com A tall d’incendi, Primavera inacabada, Contra el desig i Cor desmoblat.


Pérez Montaner, recordà l’estudiant brillant i callat que assistia a les seves classes, a qui havia d’arrancar-li les respostes; però amb qui mantingué fora de l’aula moltes hores de converses davant d’un cafè o una cervesa, juntament amb l’altre alumne destacat que havia de rendir-se també a les lletres: Antoni Martí Monterde.
No s’estigué de parlar de l’obra que precedeix aquesta Simfonia per a un estat de coma i també oferir-nos un tast d’ella.
Potser per alguns resulte un llibre de versificació rígida, forçat i engarrotat en la forma –com ben bé explica el propi autor al final del llibre–, però ell ho ha volgut fer així i no es pot negar la gran ductilitat de la seva dicció poètica, continuava Pérez Montaner.
Més que un recull de poemes és un llarg poema dividit en estrofes de vuit versos amb rima consonant (ABBA ABBA), que mai no es repeteix. Pérez Montaner el definia com un gran mural d’aquest inici del segle XXI, que ens mostra la visió global i ètica del que significa viure en aquest temps i en aquest món, amb la visió fugaç i el record del segle anterior; un gran mural obert que admet múltiples lectures. Gran part del poema –o poemari– se centra en l’atac mordaç i directe a Déu, una cosa inèdita en la nostra literatura.
Costa trobar precedents en les lletres catalanes, però Pérez Montaner no pot deixar de veure la influència del Paradís perdut de John Milton. Quant a les influències poètiques de Ramon Ramon, que es repeteixen al llarg de la seva obra, cita Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés.


Com explicà el propi autor el llibre està bastit sobre un fil argumental banal que li serveix per introduir personatges (simbòlics i reals) i circumstàncies, algunes de les quals enllacen amb fets passats (atac de les torres bessones) o malauradament encara ben presents en la nostra societat (malaltia i pobresa en Àfrica, deteriorament de la ciutat de València...), amb referències clares a la Bíblia (com ara el Gènesi des del punt de vista de l’Àngel rebel).
L’acte acabà amb la lectura d’alguns poemes per part de Ramon Ramon i la signatura d’exemplars.


A la solapa del llibre podem llegir un escrit que ens parla del contingut del llibre, jo diria que un avís al lector: A Simfonia per a un estat de coma hi apareix un Déu que no parla, un dimoni que parla massa, un Crist que es droga, un cec que també parla massa, la seva filla que plora, uns pinxos que no perdonen... Hi ha una violació, una venjança, una esperança, un dubte... Sobretot hi ha un dubte, un tic-tac que ni dorm ni es desperta, com el so repetitiu d’un estat de coma. Podem dir que aquest llibre de poesia no ens deixarà indiferents.

  Crònica i fotos: Mompó i Climent

dimecres, de gener 18, 2012

L'HUMOR ÀCRATA DE XAVI CASTILLO

L'humor àcrata de l'alcoià Xavi Castillo en un capítol més de "veriueu-ho". Aquesta vegada sobre l'aeroport de Fabra a Castelló. Uns minutets d'humor àcid.

dissabte, de gener 14, 2012

INDIGNANT

Indignant, sí. Anit buscant el restaurant on havíem quedat amb uns amics em vaig trobar amb aquesta mostra de la rància caverna españolista. Un pollastre d'èpoques pretèrites -pretèrites?- presidint un col·legi i sense que dècades de democràcia -democràcia?- l'hagen netejat encara. I com a summum està ubicat al carrer de Joan Llorens. Joan Llorens fou un cabdill valencià de la guerra de la Primera Germania; a primeries del segle XVI, quan el poble es revoltà contra els nobles valencians i contra les tropes castellanes. Doncs això, indignant.

dimecres, de gener 04, 2012

RESSENYA DE CARLES CORTÉS SOBRE FRONTERES DE VIDRE



Ressenya del llibre de relats Fronteres de vidre (Ed. Germania, 2011) que l'escriptor Carles Cortés ha penjat en la seva pàgina web.


Els vint relats que configuren el llibre són un regal per al lector encuriosit en anar més enllà de la realitat. A mitjan camí entre la sorpresa i l’element fantàstic, Mompó aporta vint maneres d’entendre l’altra realitat, la que podem entendre darrere d’un vidre o un espill.

Els contes segueixen una estructura subjacent semblant que atorga al recull una homogeneïtat sorprenent. Amb tot, les temàtiques i el tractament d’aquestes és ben distinta. Hi ha però, diverses idees recurrents, com és l’orgull dels orígens del personatges i la concreció de colps finals o petites sorpreses que tanquen de manera força redona les narracions. Un dels meus preferits, el primer, "Ja n’hi ha prou", on descobrim la inquietant personalitat d’un personatge desconegut a l’inici del text.

La voluntat de construcció dels personatges aboca Mompó al psicologisme. Així el món dels records i el passat d’aquests esdevé un llast del qual és impossible fugir, de manera que el present i el futur queden condicionats. Així, podem localitzar sentiments diversos en els relats, com són les obsessions vitals o la tendresa. Cal destacar igualment la complicitat que es cerca amb el lector. Així, es planteja sovint una interacció en el narratari o destinatari del relat que fomenta l’atracció de la seua lectura. Un recurs que serveix a l’autor per a plantejar el desdoblament de personalitats, això és, la duplicitat de realitats, l’altra veritat, la que pot haver darrere d’un vidre. Un bon exemple pot ser-hi “L’ésser que havia nascut del baf” (pàg. 65).

Cal citar, finalment, la guia didàctica feta per Mercé Climent, una bona eina per treballar amb l’alumnat un llibre tant ben editat i il·lustrat. Una joia per a llegir i gaudir-la.

dimarts, de gener 03, 2012

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Carles Pastor canta Dona, un magnífic poema de Manel Alonso i Català, amb la col·laboració de Miquel Gil. Un tema inclòs en el disc Els ulls de Bob.

dilluns, de gener 02, 2012

DISC DE LA SETMANA: ELS ULLS DE BOB, DE CARLES PASTOR

Avui, el diari Levante de València en la secció el disc de la setmana ha triat Els ulls de Bob del cantant Carles Pastor. I en destaca dos temes meus A mercè del temps i A Guillem Agulló. Una delícia de disc, amb disseny del pintor Jordi Albinyana, on musica onze poetes valencians actuals. Paga la pena escoltar aquesta antologia musicada.

Si cliqueu sobre la imatge s'engrandeix.