divendres, de desembre 30, 2011

EN HOMENATGE A JOAN BROSSA

Tal dia com avui de 1998 morí a Barcelona el poeta Joan Brossa. A primeries dels 90, La Forest d'Arana -un grup de poetes valencians- li retérem un homenatge. En la foto amb els poetes Manel Rodríguez Castelló i Joan Brossa durant el sopar homenatge al restaurant El Famós de València.


FINAL!

- Havies d’haver fet un altre fi;
et mereixes, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altre mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!


20 de novembre de 1975.
Del llibre "Poemes esparsos"

divendres, de desembre 23, 2011

EN DIRECTE, SENSE TALLS I SENSE PÈLS A LA LLENGUA, SOMIANT AMB ALEIXA A C9.

El programa L@ nit de Nou 24 de RTVV ens féu aquesta entrevista sobre literatura eròtica relacionada amb la novel·la Somiant amb Aleixa.

dijous, de desembre 22, 2011

PRESENTACIÓ DE "VIDES DESAFINADES" DE XAVIER ALIAGA A CA REVOLTA



Ahir es presentava a ca Revolta el darrer llibre del periodista i escriptor Xavier Aliaga: Vides desafinades (Edicions 62). Aquesta és la tercera novel·la de Xavier Aliaga i el tercer guardó important que rep. En 2005 guanyà el VII Premi de narrativa Vila de Lloseta per l’obra I si no ho dic rebente (Ed. Moll) i en 2008 el Premi Andròmina de Narrativa dels Premis Octubre per l’obra Els neons de Sodoma (Ed. 3i4). Amb Vides desafinades ha rebut aquest any que s’esmuny el Premi Joanot Martorell.

En la contraportada podem llegir que és una història de vides desconcertades travessades per la música, la lluita dels seus personatges contra la infelicitat i el desencís, en què Aliaga abandona l’humor esborrajat per endinsar-se en un altre registre més dramàtic.
Un novel·la que promet ser molt interessant. Un perfecte detall per a obsequiar per reis.


Estava previst que la presentació fóra breu –per això és que no havia cadires a la sala, una sala que s’omplí amb músics, periodistes i escriptors. Hugo Mas, Xavi Sarrià amb alguns membres d’Obrint Pas, Francesc Calafat, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Begonya Pozo, Raquel Ricart, Mercè Climent, Anna Moner, Pau Sif, Empar Talens, Francesc Bononat... de segur que me’n deixe, disculpeu–, i que la música tinguera un pes important.


Per circumstàncies personals l'encarregat de presentar el llibre, Miquel Àngel Landete del grup Senior, s’endarrerí; així que l’escriptor Salva Company aprofitant que ja havia llegit el llibre improvisà unes paraules d’elogi. Tot seguit l’autor de Vides desafinades ens féu uns cèntims de l’obra i ens desvetllà alguns dels secrets que s’amaguen en les seves pàgines.


Mentre arribava Landete es féu una pausa que propicià salutacions, presentacions i converses força interessants entre els presents. Finalment el presentador arribà i, a més de parlar-nos de l’obra, ens regalà la interpretació d’una de les seves cançons en directe.


En acabant se serví una picaeta mentre Xavier Aliaga signava exemplars del llibre; i com que no tinguérem prou, un grupet marxàrem amb ell a pegar un mosset per continuar amb les converses i la celebració d’aquest nou llibre.

Crònica: Mompó i Climent

dilluns, de desembre 19, 2011

diumenge, de desembre 18, 2011

DIES DE LITERATURA A SAGUNT: EL PLAER DE LA LLENGUA COMPARTIDA



Dijous 15 de desembre Francesc Mompó i jo tancàrem el cicle Dies de Literatura que organitza l’Ajuntament de Sagunt amb un acte que portava com a títol: “El plaer de la llengua compartida” i que se celebrava a la Biblioteca Municipal de la localitat.

L’escriptor Vicent Penya fou l’encarregat de presentar-nos i parlar de la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa. En una taula redona i en un ambient distés exposàrem alguns dels aspectes més importants del llibre, com és la gènesi de la idea o el mateix procés de creació a quatre mans. En acabant llegírem un fragment a dues veus i responguérem a totes aquelles preguntes que el públic ens féu.
 


Una hora abans i a pocs metres, a la seu del Bloc de Sagunt, Vicent Flor Moreno presentava el seu llibre Noves glòries a Espanya. Com que teníem una miqueta de temps vam escoltar la primera part de la xerrada.

Rematàrem la nit sopant en un restaurant del call jueu -lloc a visitar- acompanyats de bons amics.


divendres, de desembre 16, 2011

SOMIANT AMB ALEIXA: RESSENYA DE SERGI DURBÀ



Ressenya de la novel·la Somiant amb Aleixa que Sergi Durbà ha penjat en el seu blog COSTUMARI DURBÀ.

És evident que l’últim Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida no deixarà indiferent ningú. Més aviat pornogràfic, endinsa el lector en un cúmul de carnalitat ben pujadet de to que té com a protagonista principal Aleixa, una aspirant a professora amb el do de somiar les mateixes escenes eròtiques que els seus coneguts més immediats, bé un alumne, bé unes companyes de feina o bé un simple propietari d’una llibreria, homes i dones per igual, en grup o en solitari. Aleixa s’ho engoleix tot. Original en el sentit que mai no havia llegit una novel·la d’aquestes característiques, ben bé es podria dir que el llibre es llig en tres estones, o com dirien els més atrevits, en tres bones manoles. Perquè tot en si és un al·legoria sexual, un autèntic guió de cinema X que ens delecta, pàgina a pàgina, amb un vocabulari ric i molt apropiat per a l’ocasió: clivella, xoneta, carabasseta, campaneta, encastar, pixorro, estacar, soca, petxina, estret congost, portella, creueta, blancs senderols, negres indrets, replecs de la tavella, envestida, embranzida, lletada, llengües de foc, tòtem venós, cabota... Impossible inventariar-ho tot. Aleixa apareix i desapareix per diferents etapes de la seua vida on el sexe i el goig infinit i, de vegades dolorós, sempre és el protagonista. Un torrent de plaer que es resumeix, per exemple, en una escena com aquesta, triada a l’atzar en aquest mateix moment:

Estirats al sofà es besaven apassionadament, sense treva. Els plecs de la roba parlaven per si sols, cada moviment delatava el que estava ocorrent tela endins. Davall de la faldeta uns dits masculins es perdien per caus humits i perillosos. Al mateix temps, una mà femenina s’escolava per la bragueta i tenallava un membre que maldava per ser alliberat. D’una samarreta mig arregussada, naixia un braç fort, ben arrelat entre la saó d’un pit jovenívol. Tanmateix, la quarta extremitat havia quedat empresonada entre el pes dels cossos. Una mà que no definia siluetes, cinc dits que no dibuixaven desitjos, i el polpís d’ells que quedaven orfes de gustoses melodies.

dimarts, de desembre 06, 2011

UN XIC D'AIGUA


UN XIC D'AIGUA

Dau-me un xic d'aigua fresca
per als assedegats peus
d'aquesta llengua que camina
per una cruïlla de terra pedregosa.


dilluns, de desembre 05, 2011

LA IGNORÀNCIA FENT ESCOLA.



La ignorància fent escola. Ni més més ni menys menys. Açò que esteu veient és un certificat oficial signat pel Conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana el 28 de juliol de 2009. Un títol expedit del Nivell Avançat B2 de valencià per l'Escola Oficial d'Idiomes de Sagunt (fet per la Generalitat Valenciana). Beatriu, amiga meva, m'ha donat permís per publicar-lo íntegrament com li l'han lliurat a ella. Com ja veieu farcidet d'errades. No tenen vergonya; i sí que tenen un alt grau de menyspreu a la cultura que oficialment representen. VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA! 

dissabte, de desembre 03, 2011

SOMIANT AMB ALEIXA AL CASAL JAUME I CAMP DE TÚRIA



Ahir, 2 de desembre, al Casal Jaume I Camp de Túria a Llíria es presentà la novel·la Somiant amb Aleixa.
En un ambient distés i acollidor, Rubén Pitarch, responsable del local, féu un recorregut per la nostra trajectòria literària abans de donar-nos la paraula.
Mercè i jo, després dels agraïments a Acció Cultural del País Valencià, que tant fa per la llengua i la cultura d’aquest país i que per això mateix tan assetjada està permanentment per les autoritats de la Generalitat Valenciana, passàrem a pujar la temperatura del local amb la lectura d’un fragment de la novel·la –per a aquells que ja l’hagen llegida, aquell de la llibreria–. Tot seguit anàrem parlant de la gènesi de l’obra i de les vicissituds d’escriure una novel·la eròtica amb la teva parella. En acabant responguérem a un fil d’interessantíssimes preguntes que ens feren des del públic i signàrem exemplars del llibre.



Un sopar enfaixat (de pa i porta, de cacau i tramús, de coixinera, pa amb oli, de... sabeu més maneres d’anomenar-lo?) tancà l’acte en informals converses i confessions de desficis. Tot un goig haver compartit vetlada amb els amic de Llíria i voltants que s’hi aplegaren a escoltar-nos.

Ps. Gràcies a l'acte "desvirtualitzàrem" dos amics de la xarxa: Josep de Benaguasil i Enric Sanç. Un plaer.

divendres, de desembre 02, 2011

DELIRIS DE LLUNA AL CAFÉ L'INFERN DE MASSALFASSAR


Ahir, primera nit de desembre, de fred i de rosada, tenia lloc la 5a edició Deliris de Lluna, Nits Poètiques de l’Horta, organitzades pel col·lectiu l’ANDANA (Amics del Patrimoni i la Cultura Popular). El lloc escollit per al sopar i el posterior recital fou el Café L’infern de Massalfassar,un petit i acollidor local a espatlles del mur sagrat de l’església, on és habitual la celebració d’actes com el d’ahir. Serà que la poesia està on més se la necessita? En aquesta ocasió els poetes convidats eren Ramon Guillem, Manel Marí i Pau Sif, a més de comptar amb la música i la veu de Rubèn Durà, que vam tenir el plaer de descobrir durant la celebració del II Sopar d’Estellés celebrat a Puçol el passat més d’octubre.

Vull destacar la importància i el valor que tenen els col·lectius com l’Andana que des de la seva humilitat i a base de molt d’esforç personal aconsegueixen generar i perpetuar actes com aquests que ajuden a vertebrar el nostre País i mantenir viva la nostra cultura, ignorada i menystinguda pels organismes oficials i mitjans de comunicació.

Alguns moments de la nit:


Ramon Guillem

Manel Marí

Pau Sif

Rubèn Durà

dijous, de desembre 01, 2011

PRESENTACIÓ "POEMES DE LA RESISTÈNCIA CHICANA" A VALÈNCIA


Ahir es presentà a La Casa del Llibre de València el llibre Poemes de la resistència chicana (Ed. Germania, col·lecció Plaerdemavida) del poeta, narrador, pintor, activista cultural, chicano per descomptat, Nephtalí de León, traduït al català per Carme Manuel, professora de literatura nord-americana de la Universitat de València i directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy d’estudis nord-americans (PUV).


L’acte estigué presentat per l’escriptor Manel Alonso i Català i el crític literari Francesc Calafat, comptà amb la presència de Carme Manuel i estigué amenitzat amb una lectura de poemes per part de Margarida Castellano.

Alonso i Català destacà el paper de l’Editorial Germania, que en temps de crisi està fent una travessa important per la literatura, la nostra i també la d’altres cultures. Calafat, per la seva banda, iniciava el discurs referenciant les paraules de Lluís Llach durant els lliuraments dels premis Miquel Martí i Pol aplicades al llibre presentat: no és només un llibre de poesia. Parlà de la importància dels traductors que ens obren finestres a d’altres cultures, que d’una altra manera seria impensable conèixer, i de com moltes vegades resten en l’oblit injustament. A més, afegí que en aquest sentit Carme Manuel no es solament una traductora sinó que aporta alguna cosa més a les traduccions que realitza.


Arribat el torn de Carme Manuel, ens confessà que en aquesta aventura sempre s’ha vist acompanyada de moltíssima gent i a ells dedicà les primeres frases. En acabant féu un recorregut per la seva trajectòria com a traductora i ratificà el que ja havia dit Calafat: el paper del traductor ara per ara no està valorat. Manuel ens presentà Nephtalí de León, en fotos i mitjançant la lectura d’un correu electrònic amb motiu de la presentació del llibre a València. Com no, explicà la causa que l’autor defensa en aquest llibre: canviar el relat repressiu que envolta la història i identitat de la comunitat chicana als Estats Units des de la reivindicació política i fer un homenatge als protagonistes de la història i cultura chicanes.


Finalment, Margarida Castellano ens regalà un petit recital amb cinc poemes que havia escollit del llibre Poemes de la resistència chicana. Amb una veu càlida es passejà pels versos de Somnis de la Raza!, Tortilla de Sant Valentí, Nativitat Americana, Ombra i acabava amb un Pare nostre en Chicano: El nostre jefito.
Amb una copeta de cava i la signatura d’exemplars finalitzava una vetllada literària molt agradable.